Habitual en tota mena de proves que impliquin córrer en plena natura, anar amb bicicleta o l'esquí nòrdic, Joan Freixa va ser el millor a la línia d'arribada a l'estació superior del funicular de Sant Joan.

Com va conèixer la prova? Què el va impulsar a participar-hi?

Vaig assabentar-me que l'organitzaven a través de les xarxes socials. Com a bomber del Parc de Cardona no m'ho vaig pensar gens; m'hi vaig inscriure pel seu caràcter solidari.

L'experiència no podia ser més positiva...

El primer tram és molt espectacular visualment, però aixecar i abaixar la mirada pot ser contraproduent. Hi ha prou distància entre els graons i el terra per provocar sensació de nareig. He procurat no aixecar mai la vista, no perdre la carència i mantenir un ritme fins a Sant Joan.

Havia pres part en alguna prova de característiques semblants?

Sí, l'ascens a la Torre de Collserola. L'entorn natural i el número de graons no són equiparables, però tenia una dificultat: en pujar fent cercles sempre en la mateixa direcció era inevitable marejar-se.