Una rotació que es va afinant en l'ICL finalista

Tot i que es va patir molt contra el Corunya i en els dos primers duels de semifinal amb el Palència, el tercer partit de la sèrie va ser una bona demostració de joc coral de tot l'equip, en què cadascú va tenir clar què fer en cada moment. Ocampo ha necessitat vuit partits al capdavant de l'ICL per deixar coses clares. S'ha de fer tot el més fàcil que es pugui i s'ha de buscar la continuïtat en els bons minuts que ha tingut durant tota la lliga, però de vegades s'ha trencat de manera abrupta.

Menys jugadors utilitzats

Per arribar al bon partit de divendres, també han calgut retocs a la rotació. En línies generals, es pot dir que és més curta, amb nou jugadors efectius. Això sol succeir en molts equips en època de play-off. En el cas de l'ICL, el perjudicat principal és un Guillem Jou que cal no oblidar que ha estat dos mesos de baixa i un Dani Garcia que ha significat un recanvi molt útil a les absències de Lluís Costa i Jakis Gintvainis. Però també és cert que dins mateix de les eliminatòries hi ha hagut canvis. Això sí, amb una premissa clara: Lundberg, Trias i Martín són els més utilitzats i l'eix sobre el qual gira tot. A partir d'aquí, hi ha hagut moviments a totes les línies i adaptacions fins arribar al resultat rodó de divendres, que s'espera que es pugui repetir en la final contra el Prat o el Melilla.

Lundberg, capità del perímetre

El danès és l'home de confiança d'Ocampo en posicions exteriors. És el jugador més utilitzat, fins i tot quan les prestacions en atac no són tan bones com en d'altres ocasions. Així, per exemple, en el tercer partit contra el Palència només va anotar 5 punts, pero va estar-se trenta minuts a la pista i, per cinquè duel consecutiu, va ser el jugador més utilitzat. Lundberg agrada a Ocampo per la seva constància i per les prestacions defensives. En la darrera sèrie ha mantingut una bona batalla amb Pressley i Pino, dos dels focus productius més importants del Palència. En tots els play-off, tret del primer partit contra el Corunya (19 minuts), en què va fer dues faltes ràpides i no va anotar, ofereix una mitjana de 31 minuts en pista, tenint en compte, això sí, que en el tercer partit contra el Corunya hi va haver pròrroga.

El pes del lituà

Un dels motius pels quals Jou gairebé no juga és perquè Gintvainis es combina bé amb Costa i pot actuar de dos. El lituà té problemes amb bases petits com Garrido, però en controla bé d'altres com el mateix Pressley, de més envergadura. A més, està adquirint molta confiança en atac. És important per integrar una segona unitat que cada vegada té més pes en l'equip.

Perquè una de les obsessions d'Ocampo és que l'equip no caigui al segon quart. Per això necessita rendiment d'homes com Gintvainis o Hamilton, i també ha introduït una variació en la posició de tres. En el primer duel contra el Corunya, Noah Allen va començar de titular. El nord-americà agrada al tècnic, però té el problema de la falta de regularitat que sí que dóna Álvaro Muñoz. Segurament per això, després de quatre partits seguits amb l'ala d'Àvila de titular, ara és Allen qui inicia els partits. Amb Lundberg, Trias i Martín al costat, si ell no aporta en atac no es nota tant i pot dedicar-se a oferir prestacions en el rebot o en la defensa, en què potser Muñoz, més anotador i amb més minuts a la pista, no és tan excel·lent.

Els especialistes

L'altre pas endavant s'ha fet en les posicions interiors. Amb Trias i Martín com a referència des de l'inici, fa falta que Hamilton i Sakho ofereixin alguna cosa més que voluntat i intensitat. I ho estan aconseguint de mica en mica. L'anglès, un vers lliure en el joc, no es deixa vèncer tant per l'ansietat. A Palència va fer una mala primera part (-2 de valoració), però va trencar el partit al tercer quart (15 de valoració en deu minuts). El congolès sap més a què juga i quina és la seva funció, i això es reflecteix en un símptoma tan clar com que no comet tantes faltes.

La nova rotació de l'ICL està més afinada i encara pot millorar. Farà falta per a una final dura.