Sergi Soler és el capità del Manresa, però no juga amb l'equip blanc-i-vermell des de l'11 de març, quan es va lesionar al camp del Farners. Des de llavors està pendent de l'abast de la lesió al genoll dret. Com a jugador de la casa, Soler va viure dissabte com el que més des de la grada el partit amb el Martinenc i el nefast resultat final d'1 a 4 que deixava els manresans sense la possibilitat d'ascendir a Tercera Divisió, una categoria en la qual el jugador de Vall de Torroella ha jugat amb el Manresa en una etapa anterior, ja fa més de deu anys.

Com va viure el partit?

Va ser molt dolorós, tant el resultat com la manera com s'hi va arribar. La primera part havia estat anivellada, però a la segona vam sortir forts i d'aquí el primer gol de Manel Sala. Estàvem fent més mèrits que el Martinenc i semblava que ho teníem tot de cara. Amb l'1 a 0, ells van augmentar la seva pressió i en una acció desafortunada del nostre porter va arribar l'empat. A partir d'aquí, dues decisions arbitrals ens van perjudicar molt. Primer, un penal molt clar sobre Agus encara dins del temps reglamentari i, l'altra, la falta que va propiciar el seu segon go ja a la pròrroga, que el col·legiat la va assenyalar a favor del Martinenc molt després d'haver donat la llei de l'avantatge, una decisió que no es va entendre gens. Per tant, l'àrbitre també va ser clau en el marcador final. Sigui com sigui, l'1 a 2 ens va fer molt mal i l'equip va quedar enfonsat. Tot i això vam tirar endavant perquè no hi havia res a perdre, però no va sortir bé i vam encaixar dos gols més.

Com va veure el vestidor després de la desfeta?

Molt tocat, és clar. L'ascens el vam tenir molt a prop i penso que el resultat final no ens el mereixíem ni de bon tros.

Sergi Soler és, de l'equip manresà actual, l'únic supervivent del darrer descens de Tercera Divisió a Primera Catalana, fa deu anys, a Premià. Com va viure aquella situació?

La decepció va ser diferent a la d'aquest dissabte. Aquell equip havia estat confeccionat per intentar pujar a Segona B, però els condicionants econòmics van fer que hi haguessin molts endarre-riments en els pagaments als jugadors. A Premià es va culminar el descens, però ja feia temps que es veia a venir, era una mort anunciada. En el meu cas concret, en aquell partit a Premià em van expulsar amb vermella directa a la primera part i el resultat va ser de 4 a 0. La temporada següent vaig marxar a Tarragona, en concret a la Pobla de Mafumet. Feia tres anys que jugava al primer equip del Manresa i en feia dos que havíem aconseguit, amb Montes a la banqueta, la millor classificació a Tercera Divisió, el cinquè lloc.

Hauria de continuar Dani Andreu a la banqueta?

Li tinc molt apreci i en el meu cas particular em coneix. Espero que sí que continui amb nosaltres.

I, en el seu cas, pendent de la lesió al genoll dret?

Sí, he anat ja a la visita de cinc traumatòlegs i no es posen d'acord de si m'he d'operar o no dels lligaments encreuats. Dimecres em faran una prova definitiva que determinarà el grau del trencament. Porto tres mesos esperant i si finalment m'han d'internevir els hauré perdut.