Va iniciar la seva trajectòria com a tècnic a l'AE Montmeló, després de retirar-se a l'Sporting Montornès. Va conduir els montmelonins de Primera Catalana a Primera Nacional B, i va signar tres ascensos consecutius. Enginyer electrònic industrial de formació, treballa al departament de màrqueting d'una multinacional.

El curs 2004-05 va deixar el Montmeló per incorporar-se al FS Vilassar, que lluitava per matenir-se a la Divisió de Plata.

Era una gran oportunitat. No vam assolir la permanència, però vam començar un cicle de cinc temporades en les quals vam lluitar per les posicions capdavanteres a Primera Nacional A. Després, vaig pujar de Tercera a Segona B amb el CN Sabadell, abans de fitxar, el 2012, pel Manresa FS.

El seu darrer projecte va ser al Baix Llobregat, a Pallejà.

Vaig aterrar-hi avançada la temporada 2014/15, per intentar mantenir l'equip a Segona B. No va ser factible. Però sí que vam poder mantenir el bloc de jugadors i signar l'ascens el curs següent amb 17 punts d'avantatge sobre el segon, el Linyola, i encaixant una única derrota. La temporada passada, tot i que l'objectiu era la permanència, vam fer un futbol sala lloat per tothom i vam ser tercers.

Tot i això, va decidir donar per conclòs el seu cicle a Pallejà.

L'entitat no podia oferir-me nous reptes competitius i vaig determinar tancar aquesta etapa. Quan el president del Manresa FS ho va saber, es va interessar per la meva situació, ja que mantenim una bona relació. En constatar que el Manresa optava per la continuïtat de l'anterior entrenador, vaig acceptar escoltar la proposta del Salou FS, també de Segona B.

Fins que va rebre la trucada de Pere Joan Pusó.

Va ser just abans del cap de setmana. Va ser un acord fàcil en avaluar els objectius esportius i l'esbós de la futura plantilla, i sumar-hi el pòsit d'una bona experiència anterior al Manresa FS.

Assumeix un projecte esportiu ambiciós i l'anhel de manresanitzar l'equip.

El nostre objectiu ha de ser figurar entre els equips capdavanters. Ser primers i jugar la promoció d'ascens ha de ser una ambició, una il·lusió de tots els membres de l'equip. Fer una plantilla amb gent de casa li dona un valor afegit, és un intangible que suma.

Durant la seva presentació, va insinuar que la plantilla actual tenia molt talent però que li mancava actuar més com a bloc.

Des de l'exterior, estudiant el Manresa FS com a tècnic d'un oponent, podia constatar la qualitat dels jugadors, però també com a vegades s'imposaven les accions individuals al treball col·lectiu. Potser era necessari més temps per millorar les prestacions com a bloc. La base del futur equip ja hi és si renovem la majoria dels jugadors de la casa.

La plantilla actual té mancances estructurals com tanques?

Sí. Per diverses raons, li falten especialistes en defensa: tanques i ales defensius. També un pivot si entenem que aquesta és una posició molt específica. No hem de confondre un pivot amb un golejador. Necessitem un jugador de referència que enriqueixi i doni varietat al nostre joc ofensiu.

Els equips de Paco Cachinero són propositius en atac i agressius en defensa?

M'agraden els equips amb personalitat pròpia, propositius ofensivament i defensiva, els equips treballats, agressius i intensos a l'hora de pressionar la possessió de la pilota, que és el que dificulta realment la creació de joc de l'altre equip. És essencial tenir cura de les accions d'estratègia i també treballar moltes variants ofensives per evitar fer un joc pla en atac.

Preveu una lliga competida a Segona B el proper curs?

Hi haurà de sis a vuit equips complicadíssims. Per exemple, enguany, entre el tercer i el sisè només hi ha hagut dos punts de diferència. L'Hospitalet Bellsport, el CN Sabadell, l'Escola Pia, el FS La Unión i el Catgas B tornaran a ser equips competitius.