La natació artística, denominació actual de la centenària natació sincronitzada, s'ha implantat i arrelat amb força a Berga, primer, i a Manresa, després, durant l'últim decenni. A la capital del Berguedà, després de deu anys i mig de treball ininterromput del Tossalet CN Berga, quasi una cinquantena de joves nedadores s'esmercen, curs rere curs, en oferir unes coreografies aqüàtiques més acurades tènicament i atractives visualment. A Manresa, la xifra se situa entre 55 i 60 nedadores, malgrat l'oferta del CN Manresa i del seu successor, el CN Minorisa, sigui més recent.

Seguir l'estela de Tarrés i Mengual

Bea Rodríguez és l'alma mater de la natació artística al Berguedà. Tres anys després de l'obertura de les instal·lacions del Tossalet CN Berga, un projecte que, tal com asse-nyala la seva directora, Raquel Jiménez, «va néixer per promoure la cultura dels esports aqüàtics a la ciutat i a la comarca», un grup de quinze joves nedadores van propiciar que els gestors del centre avancessin la seva programació i accedissin a introduir la natació artística dins l'oferta formativa de l'entitat, de forma experimental, el gener del 2008. Rodríguez, exgimnasta i entrenadora nacional de gimnàstica artística, va entomar el desafiament de reciclar-se professionalment i de convertir-se en la referència d'aquesta modalitat esportiva a Berga. «Era un repte», rememora. «La natació artística demana les mateixes condicions físiques que la gimnàstica. Les diferències són de caràcter tècnic», especifica.

Nou mesos després, el setembre, el Tossalet CN Berga engegava una oferta adequadament estructurada que ha permès a aquesta modalitat «assentar-se en l'imaginari col·lectiu dels berguedans com una possibilitat més», sentencia Raquel Jiménez. Des d'aleshores, any rere any, una mitjana d'una cinquantena de nenes opten per anteposar el sacrifici i la disciplina dels entrenaments de natació artística als cants de sirena d'altres esports més populars. Conèixer els secrets d'Anna Tarrés i Gemma Mengual i emular les seves gestes als Jocs Olímpics d'Atenes 2004 i Pequín 2008 és un al·licient irrefusable.

En l'actualitat, el club berguedà disposa de cinc grups que entrenen dos o tres cops per setman: la quinzena de nenes d'iniciació, les nou benjamines i la vintena de nedadores que conformen els grups competitius de nivell 1, 2 i 3. L'anomenat stage que organitza cada juliol el centre, una espècie de casal d'estiu configurat a l'entorn dels esports d'aigua, és el planter d'on sorgeixen nedadores de la qualitat d'Ariadna Arisó, internacional, i Sheila García.

La determinació del CN Manresa d'incloure aquest esport en la seva oferta va propiciar que aterrés al club l'entrenadora Anna Fernández, de la mà de la primera comissió de natació artística del club, encapçalada per Antònia Capdevila. L'agosarada iniciativa va tenir èxit i ben aviat entre 50 i 60 nenes, que gaudien aprenent les tècniques de flotació i les figures pròpies d'aquest esport. De seguida es va incorporar al cos tècnic de l'entitat la canària Nira Mahamud. La mallorquina Olalla de Pedro en va agafar el relleu. Dos anys després, el setembre del 2015, ja al CN Minorisa, la va substituir la preparadora de Palma Maria del Carme Orfila, acompanyada per la jove María Espiau.

Una oferta del CN Granollers a Orfila va permetre a Espiau agafar la direcció tècnica del projecte. Sis sessions setmanals d'entrenament de dues hores i mitja i el bagatge d'una entrenadora que viu per la natació artística des dels vuit anys, han propiciat un increment exponencial del nivell de les bagenques, que ja competeixen amb assiduitat als estatals. El potencial de Martina Gras i Meritxell Ferrer ha facilitat el seu fitxatge pel CN Sabadell.