La llunyania i la desconeixença del futbol suec pot facilitar que ens formen una imatge equívoca de la realitat d'aquest esport al cinquè país més extens d'Europa. El coneixement adquirit durant aquest any i mig per Ferran Sibila i David Batanero ens permet descobrir la veritat de l'esport i del futbol al país escandinau.
«A Suècia, els esports més populars són l'hoquei sobre gel i el futbol, seguits de l'esquí de fons i de l'esquí de muntanya», descriu l'entrenador de Gironella. «En línies generals, la majoria de modalitats esportives que es poden practicar sobre la neu o el gel tenen resquesta», continua. «Un altre esport molt popular és el floorball, que el definiria com una espècie d'hoquei sobre patins però sense els patins», conclou Sibila.
Un ajornament en divuit mesos
El gironellenc ha constatat que tant l'Allsvenskan, la Primera Divisió, com la Superettan, la Segona Divisió, són del tot professionals i gaudeixen d'un alt nivell organitzatiu i de repercussió als mitjans de comunicació. «No es suspenen partits de lliga a causa de la meteorologia. És molt inusual! Per exemple, la temporada passada no se'n va suspendre cap en tota la lliga», exemplifica. «Aquest curs se n'ha ajornat un, el que havíem de jugar com a visitants a Uppsala, a la segona jornada». «El Sirius, l'equip d'aquesta ciutat, és molt modest i té un camp de gespa natural. Aquest hivern ha nevat molt a Suècia, s'han enregistrat rècords de precipitació. Per aquesta raó, tenien la gespa molt malmesa i es va ajornar el partit fins a primers de juliol. Aquest és l'únic partit que s'ha ajornat des que sóc a Suècia», sentencia Sibila.
La climatologia local propicia que les competicions futbolístiques es disputin entre els primers dies d'abril i les primeres setmanes de novembre, amb un mes de descans estival.
«Fins i tot al nostre equip, un dels més modestos econòmicament de la Primera Divisió, tots els jugadors viuen del futbol», exposa Ferran Sibila. «Els més joves, aquells que acaben de pujar del juvenil, són els que tenen uns salaris més baixos, d'entre 2.000 i 2.500 euros. Lògicament, els dels jugadors clau de l'equip s'enfilen molt», prossegueix. «I tot i això, els nostres sous són molt baixos comparats amb altres equips», conclou Sibila. Per exemplificar-ho posa dos exemples: «A vegades ens trobem que volem fitxar jugadors d'equips de la Segona Divisió i no vénen perquè el seu sou a Segona és més alt que la quantia que els podem oferir. D'altra banda, dos jugadors que han deixat el Sundsvall aquest hivern per fitxar pel Malmö FF i pel FH Hafnarfjördur, de la Primera islandesa, han triplicat el seu salari anual».
Jugar amb Isaksson i Källström
David Batanero i Ferran Sibila van poder competir, el curs passat, amb tres reputats internacionals suecs. «Jugaven al Djurgarden IF d'Estocolm: el porter Andreas Isaksson, el central Jonas Olsson i el migcampista Kim Källström». I és que al sud de Suècia «s'omplen estadis amb 25.000 o 30.000 espectadors amb facilitat, per exemple, quan es disputen els derbis d'Estocolm que enfronten l'AIK Solna contra el Hammarby o el Djurgarden», especifica el gironellenc. David Batanero certifica que «al nostre camp, hi assisteixen una mitjana de 4.000 o 5.000 espectadors. Enguany, en dos partits vam superar els 3.000 assistents per un centenar de persones. Però en el derbi contra l'Östersunds es van aplegar més de 7.000 aficionats». Sundsvall i Östersunds són les dues ciutats amb representació a la Primera Divisió sueca situades més al nord del país. Sundsvall és troba a 395 km d'Estocolm. David Batanero assenyala que «la modèstia del club fa que la majoria de desplaçaments els fem en autobús. Hem viatjat fins a vuit hores per anar a jugar un partit. Quan anem a Göteborg, ho fem en avió», conclou.
«A Suècia agrada molt el futbol anglès», constata Ferran Sibila. Però després, si analitzes el joc dels equips suecs, la majoria opten per construir el joc des del dar-rere i progressar a través de la passada i la combinació». Un estil de joc que «ha afavorit la meva adaptació a la Primera Divisió sueca», admet David Batanero».
Ferran Sibila considera que «és difícil comparar el nivell de l'Allsvenskan amb el futbol espa-nyol. El nivell dels equips econòmicament més poderosos els situaria entre Primera i Segona A. El dels altres els ubica a cavall de les Segones A i B estatals». «A la Primera Divisió sueca hi ha jugadors d'arreu del món, sobretot provinents d'Àfrica», certifica Sibila.
Sextuplicar la colònia catalana
Però el GIF Sundsvall acapara els jugadors d'origen català i espa-nyol. A més de David Batanero, Carlos Gracia i Juanjo Ciércoles, l'exjugador del Llagostera Samu de los Reyes hi ha jugat durant els primers sis mesos d'enguany, però no ha quallat. «La temporada passada, al Jönköpings de Södra jugaven dos jugadors espa-nyols, el porter Fran i el central Portillo», rememora Batanero.
Tampoc la colònia catalana de Sundsvall és nombrosa. En realitat, Batanero i Sibila argumenten que «l'únic català de Sundsvall, fins ara, era un noi de Calella, en Lluís. Es va enamorar d'una noia d'aquí». El de Sallent s'hi ha desplaçat amb la seva dona, Núria Giménez, i els dos fills de la parella, la Clàudia, de nou anys, i el Romeo, de quatre, sextuplicant la colònia catalana de la ciutat, almenys fins al novembre del 2019.
