Els berguedans i les berguedanes, amb els seus vots, han considerat, per segon any consecutiu, Clàudia Sabata, millor esportista de la comarca. Els seus grans resultats en esquí de muntanya i en curses de muntanya l'avalen, i destaca, per exemple, el títol mundial sub-23 en aquesta segona modalitat el juliol de l'any passat. «Aquest guardó és una satisfacció perquè demostra que la gent et dona suport i et segueix. Sembla que si tens suport dels teus es valora més el que fas. Pel que em van dir, vaig obtenir el 38% dels vots recollits entre les cinc candidates que érem», apunta una Clàudia Sabata molt cofoia pel reconeixement que li va ser entregat fa uns dies.
Sabata és de Berga i té 23 anys. Sempre ha tingut una estreta relació amb la muntanya ja que ja de petita hi anava amb els seus pares. Tot i això, no fa gaire que va començar a prendre's seriosament la pràctica esportiva en les especialitats tant d'esquí com de curses de muntanya. «Va ser mig de broma mig seriosament, que el meu cosí em va animar a anar a entrenar amb la seva colla d'amics; així va començar tot. A partir d'aquí vaig entrar al Centre de Tecnificació d'esquí de muntanya de la FEEC i això m'ha anat servint aquests darrers anys per formar-me de la mà, sobretot, de Gil Orriols, que és el meu entrenador i és el director del centre. Ell em prepara, m'orienta, però també és cert que em deixa fer el que jo vulgui a l'hora de triar les competicions, sobretot de curses de muntanya a l'estiu» comenta Clàudia Sabata, esportista dels Mountain Runners del Berguedà.
Els millors resultats
L'esportista berguedana admet que el 2017 ha estat el millor any pel que fa a resultats: «el campionat del món de curses de muntanya a Arinsal va ser la cirereta, però abans ho has d'haver fet bé als campionats de Catalunya i d'Espanya per ser seleccionada». Sabata va ser igualment subcampiona mundial en el quilòmetre vertical i va ser primera classificada de la combinada. També en esquí de muntanya té bones classificacions d'aquest hivern com ara el títol estatal sub-23 en cronoescalada (quarta absoluta) i la primera posició per equips amb Mireia Miró en el campionat d'Espanya. Sabata, que ha format part de l'equip estatal d'esquí de muntanya a la Copa del Món, creu que a Espanya «potser no hi ha gaire practicants d'esquí de muntanya, però els que hi ha, són molt qualificats. Cal una gran preparació tècnica i tàctica, però el que serveix molt són els anys de rodatge».
Ara per ara, Clàudia Sabata té clar que «no m'agradaria haver-me de decidir per l'esquí o per les curses de muntanya. Les dues coses m'agraden molt, i es poden compaginar. El que has de fer és només escoltar el teu cos. Em costaria molt decidir-me per una de les dues especialitats». Tot i això, Sabata considera l'esquí de muntanya amb algun risc més: «la formació des de la base és bàsica. Per això el primer que ens fan són cursos de seguretat a la muntanya. Ens hi va la vida, és clar. Sobretot en esquí de muntanya, les competicions no es mesuren pels quilòmetres sinó pels desnivells; se'n fan moltes per etapes de diversos dies, també hi ha les verticals que són com les que fem corrent i ara s'han posat de moda els esprints , que són proves d'esquí de muntanya tècniques de 3 o 4 minuts».
Distàncies de mitges maratons
En la modalitat de curses de muntanya, de moment, la berguedana competeix en distàncies que ronden una mitja marató. «A mida que vas pujant l'edat, també puges el quilometratge. Cal tenir en compte que les articulacions pateixen molt. Les ultres encara no les tinc visualitzades ni considerades perquè penso que et destrueixen el cos, tot i que algun cop m'agradaria provar-ho» ha dit una Clàudia Sabata que té com a referents el ceretà Kilian Jornet, Emelie Forsberg o l'anoienca Laura Orgué, que també havia practicat l'esquí de muntanya. «El que s'ha de fer és aprendre de tothom, compartir experiències i demanar quan tens dubtes a gent més experimentada. En aquest sentit, va ser una satisfacció l'experiència de competir al costat de Mireia Miró i poder rebre els seus consells».
Ara prepara el Mundial d'Itàlia, on espera revalidar el títol sub-23 la primera setmana d'agost, però abans té pendent una cursa d'alt nivell als Dolomites italians on es trobarà les millors especialistes del moment.
Nul suport econòmic
Com la majoria d'esports minoritaris, Clàudia Sabata no pot ser professional de les competicions a la muntanya. «A França i a Itàlia, per exemple, si que ho són. Aquí, no. Com a molt ens paguen alguna despesa de viatges i allotjaments i alguna petita beca si guanyes un campionat important; pel Mundial ja no ho recordo gaire però em sembla que el Consejo Superior de Deportes em va donar mil euros. Ens hem de refiar de suports privats com ara les marques esportives. En alguns casos, conec esportistes que reben ajudes del seu ajuntament o del Consell Comarcal, però no és el meu cas. La nostra cultura és el futbol i la resta està en un segon pla. Fem esport perquè ens agrada i ho hem de compaginar amb els estudis o alguna feina». La dedicació a l'esquí i a les curses de muntanya és per a Sabata d'una mitjana de dues a tres hores diàries tot i que varia segons el moment; a l'hivern es reforcen els entrenaments al gimnàs. Queralt i els Rasos són punts en els quals més sessions preparatòries fa la berguedana.
