«El millor partit per a nosaltres és aquell en què, en acabar, no es parla de l'àrbitre»

Com es va decidir per a l'arbitratge?

Practicava futbol. Ja en categoria juvenil, en el meu equip hi havia companys que ho compaginaven amb fer d'àrbitre. Em va interessar la idea i vaig anar a preguntar com s'havia de fer. En aquell moment, el local dels àrbitres encara estava a l'Hotel Pere III. Calia superar el curs que fan i la primera temporada ja arbitrava futbol base, mentre encara jugava. La següent ja dirigia partits de Quarta Catalana i seguia a la base.

I a partir d'aquí?

El novembre del segon any van convocar un clínic en el qual hi participaven un o dos joves talents per delegació per accelerar la seva progressió. Va anar molt bé i el gener ja passava les proves per arbitrar a Tercera Catalana. Tenia 17 anys. Em vaig adaptar molt bé a la nova categoria i el juny, gràcies als bons informes que tenia i a les proves de classificació que vaig superar, em van ascendir a Segona Catalana. Per tant, només vaig estar mitja temporada a Tercera Catalana.

La Segona Catalana, una categoria prou exigent.

I tant, però també és molt agraïda i s'hi aprèn molt. En el meu cas, he dirigit partits als grups de la província de Barcelona, els 2, 3 i 4, i mai als equips d'aquesta demarcació. El curiós és que al principi, als 17 anys, eren els assistents que m'havien d'acompanyar a mi amb el cotxe. Ara bé, el que passa a Segona Catalana és que hi ha molts àrbitres, uns 120 a tot Catalunya, i es forma un embut, amb poques places per ascendir a Primera Catalana. Aquest estiu vam ser 32 els que vam aspirar a l'ascens, 18 de Barcelona i 6 de Tarragona, Lleida i Girona, i la sort d'enguany és que s'havien generat 25 places a Primera Catalana, i una d'aquestes ja és meva. Ara m'he de preparar bé perquè el dia 25 d'agost tinc les proves físiques i tècniques, un control, bàsicament, que s'ha de superar, és clar. L'àrbitre és un esportista més que ha d'estar preparat.

Per exemple, en una temporada normal, un àrbitre quants partits ha dirigit de Segona Catalana?

Solen ser uns dotze, i d'aquests, en quatre ens fan informe. Nosaltres no sabem quan ve l'informador. Això vol dir que sempre has de fer-ho el millor possible i estar concentrat, també quan dirigim partits de futbol base, perquè per a qualsevol jugador, encara que sigui aleví o benjamí, el seu partit és com si fos de la Champions. Jo tinc clar que si no vas motivat a un partit, tindràs problemes. Sempre s'ha de mirar de fer el millor possible. Un mateix ja ho nota si ha fet un bon partit. Hi ha jugades en què tens la sensació que potser hauries d'haver actuat diferent. Si passa això, marxes a casa fotut.

Per norma, un àrbitre és imparcial. Si és així, perquè no pot dirigir un partit als equips sèniors de la seva demarcació, exceptuant amistosos?

Això, més que res, es fa per evitar problemes. Coneixem molta gent, perquè tot sovint anem a xiular partits de la base, i així s'eviten mals entesos. Està clar que els àrbitres som imparcials. Però, malauradament, quan un resultat no acompanya és culpa de l'àrbitre. El millor partit per a nosaltres és aquell en què, en acabar, no es parla de l'àrbitre.

Quan té la designació d'un partit, mira la classificació dels dos equips, per saber en quina situació es troben?

Sí que ho faig. És bo tenir la màxima informació abans de dirigr un partit: si un equip fa molts gols, si n'hi fan pocs i, per tant, té una defensa contundent, etc. Però amb això no vull dir que em condicioni a l'hora de dirigir el partit. Tot el que sumi en la nostra preparació és fonamental per després fer-ho més bé. Cada equip té una manera de jugar, i no és dolent saber-ho.

Quin és el seu estil a l'hora d'arbitrar un partit?

Jo sóc dels àrbitres que m'agrada parlar amb els jugadors, tot i que hi ha partits en què que no fa falta. Depèn de la intensitat del joc, però sempre que es pugui dialogar, s'ha de fer. Tots els que estem al camp som persones. En el règim intern, els àrbitres tenim disset regles, però també ens inculquen que la divuitena diu que cal tenir mà esquerra. Ho facilita molt haver jugat a futbol.

Recorda un partit en negatiu?

No en recordo gaires, però potser un amistós de fa dues temporades entre l'Avià i el Berga. Vaig estar molt incòmode per la intensitat que hi havia. Mai he tingut cap incident greu, només un cop vaig haver de suspendre un partit, al camp del Palillo. Mai he passat realment por. Tinc clar que hi ha menys problemes si un jugador se sent protegit per un àrbitre que serà valent. Si és així, hi ha més respecte. Pel que fa al futbol base, en l'actualitat, al Bages i el Berguedà, que és la zona que jo conec, la gent es comporta força bé.

Quin objectiu té per a la propera temporada a Primera Catalana?

D'entrada, el que vull és adaptar-me i, sobretot, gaudir dels dotze partits que més o menys tindré a la nova categoria. I si la temporada va bé i es presenta l'oportunitat de provar de pujar... Però és clar que aquí ningú no regala res. La sort no existeix, s'ha de buscar. Els quatre anys a Segona Catalana m'han servit per aprendre.

La formació d'un àrbitre no s'atura mai.

Cada divendres fem classes i reunions tècniques amb una persona que ve de Barcelona.

Ara és l'àrbitre més qualificat de la delegació.

Això són cicles. Fa uns anys hi havia àrbitres a Tercera Divisió com Rafel Garcia Casas, Francesc Galán Baró o Daniel Navarro Jiménez. El que tinc clar és que a la delegació es fan les coses ben fetes amb Jesús Ruiz Pueyo i Antonio Martín-Romo. Jo no sóc cap excepció, puja gent molt preparada. Som un col·lectiu amb molta experiència i segur que en poc temps es veuran els resultats.