La ciutat de Iekaterinburg, una de les seus del Mundial 2018, està ubicada a l'orient dels Urals i és coneguda històricament per ser la ciutat on els bolxevics van assassinar el tsar Nicolau II i la seva família. Els van afusellar en plena guerra civil russa a la Casa Ipátiev, on actualment hi ha el temple ortodox anomenat Església sobre la sang, que està situat a vint minuts de bus de l'estadi de futbol. Precisament, dimarts farà just un segle del magnicidi. Però més enllà de ser escenari d'esdeveniments importants del país, Iekaterinburg és una ciutat estratègica per ser la porta dels territoris històrics russos -on la cultura dels eslaus orientals va aflorar amb força- a les zones inhòspites de Sibèria.

Els russos que estudien des de la humilitat la geopolítica i la història del seu país al·lucinen en veure la gran quantitat de ter-ritori que abarca. És descomunal. Els més nacionalistes segur que diran que la providència els ha premiat per ser un poble fort, però els polítics que controlen els fils de l'imperi ho veuen com una actiu difícil de gestionar. La conquesta de Sibèria va començar amb els temuts guerrillers cosacs el 1580 i va acabar quan van arribar a les costes de l'oceà Pacífic el 1639. Es tracta d'una decisió militar i expansionista cabdal perquè, tot i que Rússia sempre ha mirat d'aprop tot el que ha succeït al centre i a l'occident d'Europa, i han tractat d'influir-hi, van decidir esdevenir una potència a Àsia, eixamplant l'imperi milions de quilòmetres quadrats.

A final del segle XIX, quan els estats moderns havien desenvolupat el tren i aquest mitjà de transport els havia ajudat a potenciar encara més la seva economia -amb el trasllat eficaç de les mercaderies- i desplaçant més ràpidament l'exèrcit en les conflagracions bèl·liques, la Rússia tsarista va decidir emprendre el seu projecte més ambiciós, el Transsiberià. Una línia fèrria de 9.288 quilòmetres que travessaria tot el país. Amb aquesta obra faraònica, Rússia decidia, un cop més, ser un actor fort a Àsia. Dos motius, principalment, van portar a la seva construcció: poder transportar ràpidament les tropes per tota la frontera asiàtica en el cas que una potència externa volgués envair el territori i, potser encara més important, la russificació de Sibèria. Moltes zones de la regió es van convertir en l'exili de les veus discrepants al poder i, a final del segle XIX, l'elit governant no estava per romanços i temien que a Sibèria hi pogués haver, en el futur, un moviment semblant al que va portar als estats del sud dels EUA a iniciar la guerra de Secessió. En aquell temps, a Sibèria havia una corrent política regionalista, tot i que mai van reclamar la independència i les polítiques que va emprendre el govern rus a Sibèria van acabar amb els líders siberians que reivindicaven més poder per a la gran regió.

Amb l'arribada del Transsiberià, Iekaterinburg va reforçar encara més el paper que li ha donat la seva situació geogràfica, la de porta a la zona asiàtica, i es va convertir en un enclavament industrial important. Actualment és la quarta ciutat més poblada de la Federació Russa, gràcies a un tren que, a part de multiplicar el nombre d'habitants de Iekaterinburg, va transformar per sempre Sibèria.