14 de juliol de 2018
14.07.2018

«Afronto el repte sent millor entrenador»

El preparador valencianista encara la conducció de la millor plantilla que han posat a les seves mans amb il·lusió i confiança

14.07.2018 | 08:31
«Afronto el repte sent millor entrenador»

El tècnic targarí establert a Sant Fruitós és l'aposta de l'equip taronja després de ser dos anys auxiliar tant de Pedro Martínez com de Txus Vidorreta. Dos anys i mig després de ser destituït al Gipuzkoa, reprèn la carrera al capdavant d'una banqueta ACB

Encara suat després d'alliçonar els nens que participen aquests dies en el Campus Rafa Martínez, d'Artés, Jaume Ponsarnau es mostra feliç per l'oportunitat que li dona un equip com el València. Reviu un passat recent complicat i preveu un futur complex, però amb l'esperança que tindrà una bona plantilla a les mans.

Hi havia algun indici durant la temporada que podia acabar sent el primer entrenador del València?

Durant la temporada havia vist que el club confiava molt en mi. En algun moment van venir clubs d'ACB a fitxar-me i es va negar a deixar-me marxar. Tenia la il·lusió de tornar a fer de primer entrenador a l'ACB, m'afalagava aquesta confiança, tot i que no ho interpretava com un senyal que volia que fos el primer tècnic. Vam treballar amb tota la confiança respecte de Txus Vidorreta [l'anterior tècnic] per intentar que les coses sortissin bé. No ha acabat com hauríem volgut.

Va haver-hi opcions, d'acceptar alguna d'aquestes ofertes?

No, perquè el València no em va deixar. Hi havia algun projecte bo, però el desencant per no poder-hi anar apaivagava la confiança que em demostrava el meu club. Estic satisfet de la feina feta i també del fet que quan em van destituir del Gipuzkoa semblava que tot s'acabava.

En què l'han ajudat, totes les feines que ha fet des que va haver de deixar el Gipuzkoa?

Al Gipuzkoa no vam fer una mala feina, però no la vam encertar. Fins i tot la situació de precarietat que hi gestionàvem era pitjor que la que havia gestionat a Manresa. La destitució em va fer entrar en una realitat que no havia viscut mai i que em va colpir. Ho vaig passar malament, però m'ha servit per entendre molt millor la feina. Va arribar l'estiu i no en tenia, quan em va trucar el València. La meva formació ha estat molt autodidacta, menys quan vaig estar d'ajudant de Ricard Casas, Xavi Garcia o Óscar Quintana. També en el meu pas per la sub-20 i com a ajudant d'Orenga i Scariolo, a la selecció. Veia la possibilitat de treballar amb Pedro Martínez, un entrenador a qui sempre he admirat molt. No sóc mitòman, però si algun entrenador era més referent per a mi que d'altres era ell. Va suposar un abans i un després, per l'entitat, més gran de les anteriors, per l'exigència i per treballar amb ell. Em va ajudar a créixer moltíssim. També m'ha ajudat treballar amb Txus Vidorreta, un dels entrenadors més tàctics d'Europa. Veure aquest contrast m'ha servit per valorar moltes coses. Accepto el repte com a molt millor entrenador que quan vaig deixar Gipuzkoa o Manresa.

La temporada a València ha estat tan dura, com s'ha vist des de fora?

Sí, molt, perquè el context és exigent i vam tenir la mala sort de començar amb llastos, com la lesió d'Antoine Diot i la de Latavious Williams. Havien de ser part de l'engranatge i no els vam tenir. Ens va condicionar tota la temporada. Vam guanyar la Supercopa, però ja hi va haver lesions com la de Diot o de San Emeterio, que ens van perjudicar.

Venir d'una temporada així li suposa més pressió perquè cal guanyar o menys perquè no se n'espera tant?

Se'n poden fer interpretacions diferents. La temporada passada era molt difícil perquè veníem de guanyar la lliga i l'entrenador no seguia. La situació era més difícil de portar que la d'aquest any. Probablement ara podem recentrar les expectatives. Cal guanyar vinguem del que vinguem.

El club s'està movent bé. Ha contractat Mike Tobey i Matt Thomas. N'està satisfet?

M'agrada molt l'equip que estem fent. Tenim el dubte de la salut de jugadors que han estat molt temps lesionats. Això marcarà el nivell competitiu. Falta fer una o dues incorporacions interiors per posar-hi el llaç. Ens aniria bé fitxar qualitat defensiva. Tenim talent ofensiu, però a veure si arrodonim l'equip per aquesta banda.

Començarà amb la baixa de Rafa Martínez. Com afecta l'equip?

De moment, afecta positivament en el sentit que seguim comptant amb ell. Puc seguir-hi treballant. Vam entrar junts al primer equip del Manresa i sempre ens ha unit una relació especial. Vam estar junts a l'anterior ascens del Manresa i el destí ens ha permès tornar a treballar junts. Tindrem tota la paciència perquè ell sempre estarà disposat a ajudar, i tenir un jugador així és molt important.

I podrà tornar a Manresa com a entrenador...

Ooooh!

Què suposa per a vostè?

Quina il·lusió que em fa! Em van donar una gran alegria, quan es va consumar l'ascens esportiu. Em va portar records i l'ambient va ser impressionant. Estic molt content.

Què li sembla, la contractació de Joan Peñarroya, un tècnic que també sonava per anar a València?

El Joan és un entrenador d'un ADN especial, que encaixa especialment amb les aspiracions, la mentalitat i la manera de ser del Manresa, i com li agrada competir a l'ACB. Em sembla perfecte. El Manresa té un gran entrenador, el millor per liderar el projecte.

Ha aparegut algun nom il·lusionant com el de Toolson. Aquest tipus de jugador pot anar bé, per al projecte?

Els noms són de jugadors de bon nivell competitiu, però la gent no ha de perdre de vista que jugaran contra projectes amb més recursos. Es competeix en un mercat ferotge. Però hi ha un component que és la il·lusió i aquest ha de ser el valor més important del Manresa.

Vostè va viure aquesta sensació de després d'un ascens. És equiparable?

Per guanyar la LEB de llavors necessitaves una plantilla molt competitiva. Molts jugadors d'aquella LEB els vam aprofitar durant temps a l'ACB. Ara, el salt és una mica més gran. Aleshores també vam fer una aposta molt arriscada amb jugadors d'ACB. Al principi no va sortir bé, perquè l'equip es va haver d'adaptar a la lliga, però al final ens va donar la possibilitat de mantenir el bloc amb l'ascens. El 70% de l'equip es va mantenir. Ara el salt és diferent. El Manresa va fer un equip per intentar pujar, i això no es fa amb jugadors de l'ACB, sinó de LEB. El camí ha estat lògic i coherent. Ara probablement toca replantejar una gran part de la plantilla, però el club sap què cal per competir. El Román [Montañez] coneix molt bé la lliga, el Joan [Peñarroya], també i segur que saben el que han de fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes