Aitor Ruibal va signar la seva cessió al CF Rayo Majadahonda divendres passat al migdia. El davanter sallentí del Betis ha de ser una peça cabdal a la davantera madrilenya, en l'estrena de l'equip majariego a Segona A.
Per al bagenc, que enguany ha debutat a Primera Divisió amb els verd-i-blancs, la temporada vinent serà cabdal. La seva progressió i prestacions determinaran si el Reial Betis l'inclou a la primera plantilla per al curs 2019-20, o si opta per trencar el contracte que vincula Ruibal, durant tres cursos, amb el primer equip andalús.
L'estiu passat, el sallentí va iniciar la seva tercera temporada al filial verd-i-blanc, on va aterrar el gener del 2016 procedent de l'Hospitalet (Segona B). Com un any abans amb Juan Merino, Ruibal va fer la pretemporada a cavall del filial i del primer equip, ara dirigit per Quique Setién. «Uns dies després d'iniciar els entrenaments a les ordres de José Juan Romero, em van reclamar per jugar el primer amistós de pretemporada al camp de la Balompédica Linense. Vaig jugar 45 minuts com a extrem dret. Després, també vaig prendre part en els dos amistosos que es van jugar a Portugal, un contra el Benfica, i a Alemanya», rememora Aitor Ruibal.
Un dels puntals del Reial Betis B
La missió del sallentí, però, era ser un dels referents de l'equip filial, que havia recuperat el seu lloc a Segona B, després d'una efímera estada a la Tercera Divisió andalusa. Assolir la permanència era un repte que havien de liderar Aitor Ruibal, el també davanter Loren Morón i l'interior Francis Guerrero, tot i que «malgrat l'ascens, la plantilla de l'equip s'havia debilitat». Els primers mesos de competició, Ruibal es va centrar en progressar i ajudar el seu equip a consolidar-se a Segona B. «Vaig fer el quart gol en el primer partit de lliga, en el que vam golejar el Llorca per 4 a 1», assenyala el de Sallent, que va reincidir en l'empat a casa contra l'Écija (3 a 3) i va obrir el camí del triomf davant el CD El Ejido (2 a 0).
Els contrastos extrems, personals i esportius, que caracteritzarien la temporada, es van començar a manifestar a final de setembre. «Amb l'avi Rodrigo parlàvem quasi cada dia per telèfon. De sobte, va deixar de trucar. Feia pocs mesos li havien detectat un càncer terminal i la mare m'ho amagava per tal que aquest fet no m'afectés esportivament».
De la pèrdua de l'avi a Primera
La pèrdua de Rodrigo García va incidir en el joc de Ruibal. «No jugava bé, m'enutjava per tot i amb tothom. Juan José Romero, fins i tot, em va treure de l'equip titular. Vaig tardar un mes a refer-me. Però vaig recuperar la titularitat a Cartagena i hi vaig fer un partidàs». El sallentí va trencar l'empat a u que lluïa a l'electrònic des del minut 15 i, amb dos gols consecutius (minuts 81 i 83) va encarrilar el triomf dels sevillans per 1 a 4. De sobte, Aitor Ruibal va passar de viure un dels pitjors moments de la seva vida a gaudir d'un dels millors: el debut a Primera Divisió. Vuit dies després de la seva exhibició a Cartagena, les lesions dels davanters de Rubén Castro Martín i Tonny Sanabria propiciaven la seva primera convocatòria oficial per un partit de Primera. Però a Las Palmas, el diumenge, 3 de desembre, l'ajustat marcador va impedir l'anhelat debut.
L'estrena va arribar el següent diumenge. Quique Setién només tenia un davanter, Sergio León, per afrontar la visita de l'Atlético de Madrid i Aitor Ruibal va tornar a ser convocat. Malgrat que es va arribar als darrers minuts amb 0 a 1, Setién va fer debutar al sallentí al minut 88. «Abans d'entrar al camp, em va demanar que gaudís d'aquell moment i que jugués amb tranquil·litat». Van ser vuit minuts intensos, ja que el partit va finalitzar al minut 96, en els que Ruibal no va tenir cap ocasió.
El bagenc va tornar a jugar a Primera a Màlaga (0 a 2). Una gran acció individual de Matías Nahuel li va facilitar l'esperada ocasió de marcar. «La seva passada enrere anava molt forta però era precisa. Em va faltar un número de peu per fer gol!», exclama.
La recuperació dels dos davanters lesionats i l'atorgament de fitxa del primer equip a Loren Morón, davanter de 24 anys del filial, van facilitar que desaparegués de les convocatòries de Quique Setién. «Vaig haver d'assumir tota la responsabilitat a la davantera del Betis B, però no vam poder signar la permanència», es lamenta. L'excel·lent actuació a Cartagena va propiciar que els murcians requerissin la seva cessió a Llorenç Serra Ferrer, director esportiu verd-i-blanc, per jugar les eliminatòres d'ascens a Segona A. «Es va pactar la meva cessió amb el condicionant que si s'assolia l'ascens, continuaria com a cedit a l'equip departamental», exposa Ruibal. El Cartagena no va assolir l'ascens, però aquell nen que, de petit, va refusar les ofertes de la Damm i de l'Espanyol per continuar jugant al Sallent, podrà guanyar-se un lloc a la plantilla del Reial Betis jugant a Segona A amb el CF Rayo Majadahonda.
