Mentre que el FC Barcelona no estalvia esforços per acontentar la memòria de Johan Cruyff, amb actuacions fermes del seu president, Josep Maria Bartomeu, a l'associar la fundació del club amb la de l'exentrenador o fins i tot a l'assignar al nou Miniestadi el nom de l'holandès, una altra situació diferent és la que passa amb el seu llegat futbolístic.

Així, i mentre el cruyffisme ha estat un segell de qualitat en el Barcelona i amb el qual fins i tot en la derrota s'ha tingut pocs dubtes de la seva efectivitat en l'obtenció de bon futbol i recollida d'èxit, aquest cada vegada té menys pes i menys instructors que ho posin de manifest en el camp d'entrenament.

Molt probablement, Johan Cruyff hagués desaprovat amb rotunditat que el Barcelona de Bartomeu i de Pep Segura, com a responsable del futbol al Barça, hagués liquidat en l'última junta directiva l'última de les icones que més ha representat el mètode que l'holandès va imposar en la formació del futbol base del Barça, com és el veterà Joan Vilà.

El seu nom no és d'ús comú el dia a dia de l'actualitat barcelonista, però dilluns passat va saltar a la palestra perquè el Barça havia decidit no renovar-li la confiança com a responsable del departament de metodologia del FC Barcelona.

De fet, en aquest departament Joan Vilá en l'apartat tècnic, així com Paco Seirul·lo en el físic, estava més de bonic que amb un pla assignat de treball específic.

Des de la incorporació de Pep Segura després de la victòria de Bartomeu en les passades eleccions (2015), el mètode i la idea de futbol que ha arribat a la Masia cada vegada està més lluny del futbol promulgat per Johan Cruyff.

La idea de l'holandès consisteix en el futbol total, en el que el porter ha de fer de lliure, els defenses juguen allunyats de les seves posicions habitual, els centrecampistes són l'esperit de l'equip i on només corre la pilota, entre molts altres aspectes.

Bartomeu defensa que el mètode cruyffista es manté, però la veritat és que això fa temps que només ho diu el president, perquè els fets li neguen la seva certesa, especialment al futbol base, on el talent fuig com feia anys que no succeïa, i on s'està produint un curtcircuit en molts jugadors.

Així que allò après fa anys xoca amb el que se'ls exigeix ara: futbolistes portentosos i de recorregut, més que de toc com abans.

Ara sembla que té més valor un futbolista d'àrea a àrea, els «cavalls», com se'ls denomina en algun sector de la Masia, que un l'aspecte més destacat del qual sigui la tècnica, en la que s'ha basat la creació de tants futbolistes talentosos com els que ha produït el planter, especialment al centre del camp.

La labor de Joan Vilà, des que se li va posar al capdavant del departament de metodologia consistia a unir els treballs en el camp d'entrenament de la Masia, dedicant sessions a la tècnica i al futbol de posició, labor que tractava amb els coordinadors i els entrenadors dels diferents equips.

A l'arribada de Pep Segura, Vilà i Seirul·lo van rebre un clar missatge: la responsabilitat sobre la metodologia al futbol base arribava fins a la porta del despatx de tots dos. Per tant, es van acabar les pautes amb els coordinadors i entrenadors. Vilà, a partir de llavors, va estar més temps en conferències i predicant a l'exterior del club com es formaven jove valors que formant-los en el camp d'entrenament.

Aquesta situació, segons ha pogut saber EFE, va portar tant a Vilà com a Seirul·lo a convocar un parell de reunions amb el president del Barcelona per desencallar una situació que consideraven anòmala a la Masia, fins al punt que finalment el propi Vilà li va anunciar a Bartomeu que ell ja no exposaria en conferències allò que ja no podia ensenyar dins (La Masia).

Malgrat la insistència de Bartomeu, Vilà va declinar realitzar més conferències en nom del club i malgrat haver rebut nombroses ofertes externes, algunes fins i tot per compaginar la seva labor amb la del Barça, aquest veterà formador del jugadors, considerat el pare futbolístic de Xavi Hernández, va declinar totes elles pel seu compromís amb el club blaugrana.

Finalment, un responsable del departament de personal fa uns dies va comunicar a Vilà, en nom de Pep Segura i d'Òscar Grau, director general del club, que el Barcelona no li renovaria per a l'any que ve.

Dilluns a la nit, el portaveu de l'entitat, Josep Vives, en un lacònic comunicat, va anunciar que el club havia decidit no comptar més amb els seus serveis.

Que el Barça pugui tornar a treure un nou Xavi des de la Masia sembla ara una missió més que àrdua, i més quan el gran talent pel qual ha apostat el club els últims anys, com Robert Navarro, Adri Bernabé i Eric García, entre molts altres, emprenen la marxa al concloure la seva etapa de cadets.

Bartomeu ha volgut donar un gir de 180 graus a aquesta fuga i a tots els juvenils guanyadors de la recent Copa d'Europa els ha fet passar pel despatx i no només a signar un contracte professional, sinó per aparèixer en la fotografia, cosa inhabitual.

El missatge és clar: el club aposta per la base, malgrat del desencert els últims anys en el filial, l'esglaó previ al salt al primer equip.

El que sembla clar és que el Barcelona parla un altre llenguatge en la formació dels seus jugadors a la Masia, ni millor ni pitjor que abans. Simplement diferent al llenguatge cruyffista que ha estat d'èxit quan s'ha aplicat al peu de la lletra a totes estructures del club per a, entre moltes altres coses, evitar que com per exemple en el filial, el club hagi realitzat 34 fitxatges en els últims tres anys i s'hagi generat un tap i una gran desil·lusió per darrere.