09 de agost de 2018
09.08.2018

«No crec en els sistemes de joc, els jugadors han d'entendre el futbol de forma integral»

L'exjugador Moha inicia la seva carrera com a tècnic al CF Igualada amb l'objectiu d'apassionar els futbolistes i l'afició igualadina

09.08.2018 | 10:48
«No crec en els sistemes de joc, els jugadors han d'entendre el futbol de forma integral»

En el seu currículum hi figuren un subcampionat de les copes del Rei i de la UEFA, així com de la Copa d'Àfrica del 2004, i en el seu bagatge, haver après de tècnics com Javier 'el Vasco' Aguirre, Ernesto Valverde, Juanma Lillo o Lluís Carreras. L'agreujament d'una lesió al genoll dret va propiciar que Mohamed El Yaagoubi, Moha, tanqués la seva trajectòria futbolística al Sabadell. Quatre anys després, el santboià nascut a Taourirt debuta a les banquetes com a tècnic de l'Igualada a Primera Catalana.

Després de disset temporades com a futbolista, el juny del 2014, als 37 anys, es va retirar. Què ha fet Mohamed El Yaagoubi des d'aleshores?

Formar-me com a entrenador i com a director tècnic. He cursat tots els nivells d'entrenador reconeguts per la UEFA fins a assolir el màxim, el nivell 3 o UEFA Pro Licence. Alhora, he desconnectat de la competició, de la tensió pròpia de la necessitat d'aconseguir resultats cada cap de setmana. I he gaudit de la família, tot i que això ho he pogut fer sempre, malgrat l'exigència del futbol d'elit.

Les dues últimes temporades ha exercit de segon entrenador al Santfeliuenc, a Tercera.

Va ser una opció que va sorgir a través de José Bermúdez, excompany al Barça B i C. Necessitava vincular-me a un club per fer les pràctiques. Treballar al costat d'Andrés González, un tècnic que du onze temporades a la banqueta del Santfeliuenc, ha estat molt enriquidor. González és un innovador que busca la fórmula per tal que el seu equip jugui millor.

L'ha sorprès la realitat quotidiana d'un equip de Tercera?

L'estada al Santfeliuenc ha estat un període d'aprenentatge a tots els nivells i m'ha permès tornar a copsar el dia a dia del futbol amateur, rememorar que en aquests equips no tot és tan fàcil com quan jugues a l'elit.

Com es va gestar el seu fitxatge per l'Igualada?

Un cop completada la meva formació com a entrenador, havia arribat l'hora d'assumir un projecte en solitari. Així que vaig començar a moure'm i a preguntar. I mitjançant el president del Santboià, Ramon Andreu, vaig conèixer Francesc Jorba, el seu homònim a l'Igualada. Vam connectar de seguida i, després de diverses reunions, vam arribar a un acord.

El seu vincle contractual és només per una temporada?

Sí, és per un exercici, tot i que estem treballant en una planificació a llarg termini. Malauradament, avui en dia, la durada dels projectes la determinen els resultats. La continuïtat d'una bona feina pot dependre de guanyar o perdre un partit per 1 a 0 o 0 a 1.

Ha participat en la confecció de la plantilla? Quines sensacions li transmet l'equip?

Enguany, més que mai, em pertocava delegar en els coneixements del director tècnic, Robert Palau, una persona aplicada i professional. Tinc plena confiança en la seva feina. Tot i això, hem estat permanentment en contacte durant el darrer mes i mig. Les primeres sensacions que em transmeten els jugadors són bones, els veig amb il·lusió, sembla un grup sa que sent l'al·licient de començar de zero amb un nou tècnic.

I com és aquest nou preparador? Com és el Mohamed El Yaagoubi entrenador?

És un tècnic honest, que mira als ulls dels jugadors, que dona la benvinguda a tots els futbolistes de l'Igualada que vulguin créixer, tinguin més o menys talent. Vull que els meu equips dominin totes les facetes del joc i, si és possible, que tinguin la possessió de la pilota, ja que tenint-la és com es guanyen els partits i també com s'evita perdre'ls. Però no vull acaparar l'esfèrica per no arribar a la porteria contrària, ni apostar únicament pel joc directe o per replegar-se i esperar al contracop. El futbol no és tan simple.

Quins sistemes de joc s'adiuen al seu ideari?

No crec en els sistemes de joc, els jugadors han d'entendre el futbol de manera integral. Els sistemes només són referències. Quan comença un partit, la pilota es mou. El joc és dinàmic per definició i en preval la seva comprensió. Juguem i ens movem a l'entorn de la pilota. Per tant, l'essencial és que els futbolistes entenguin què passa al camp, què cal fer per aprofitar els espais, crear-los, ocupar-los, generar superioritats. Crec en el dinamisme del joc.

Quins són els seus objectius aquesta temporada?

D'una banda, vull que els jugadors aprenguin, que ofereixin el seu millor futbol i que conformin un equip compenetrat. Per l'altra, vull enganxar el públic, aconseguir que els aficionats vinguin a les Comes. No tenim l'obligació de ser entre els capdavanters, però treballarem per ser-hi per mitjà de la il·lusió i, en finalitzar la competició, veurem fins on hem arribat.

La seva feina a l'Igualada no se circumscriurà només al primer equip. També arriba per liderar l'àrea de tecnificació dels equips base.

L'Igualada és un club que dona molta importància a la formació i a l'aprenentatge de valors a través del futbol. La meva tasca consistirà en donar pautes d'entrenament a tots els tècnics i supervisar la seva feina. Ja he constatat que hi ha entrenadors molt capacitats.

S'ha plantejat un futur com a tècnic al futbol professional?

La vida m'ha ensenyat a no pensar a llarg termini. El club on ara sóc és la meva Primera Divisió. L'Igualada és la meva oportunitat i vull oferir-li dedicació absoluta.

Com recorda la seva etapa al FC Barcelona, als equips C i B?

Va ser un període d'aprenentatge, d'aprofundiment en la comprensió del joc que em va permetre jugar al costat de futbolistes del talent de Xavi o Carles Puyol.

Després, el va fitxar l'Osasuna, però va tardar dues temporades a consolidar-se a Primera.

Els primers sis mesos van ser molt difícils per a mi. Només vaig jugar dos partits, però vaig ser titular al Camp Nou. Tot i les cessions al Llevant i a l'Elx, no em vaig ensorrar. L'estiu del 2002, Javier el Vasco Aguirre em va donar l'oportunitat de jugar a l'Osasuna, a Primera, i amb ell vam ser subcampions de la Copa del Rei, el 2005.

La seva carrera va continuar a l'Espanyol i a la Reial Societat.

A l'Espanyol, vaig poder copsar l'autenticitat i l'arrelament del sentiment periquito. A Sant Sebastià vaig descobrir un gran club i una persona honesta que no busca el seu interès personal, sinó el comú: Juanma Lillo.

Tres cursos a Girona i dos a Sabadell abans de retirar-se.

La primera temporada a Sabadell, amb Lluís Carreras, vaig gaudir del futbol. El segon, l'agreujament d'una lesió al tendó rotulià del genoll dret, que patia des del 2008, em va fer veure que havia arribat l'hora de l'adeu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit