Fa nou temporades que cap equip no repeteix victòria a la lliga anglesa. Des que el Manchester United va aconseguir el seu tercer títol seguit, encara amb Alex Ferguson a la banqueta, la temporada 2008-09, la seqüència ha estat Chelsea, United, City, United, City, Chelsea, Leicester, Chelsea i City. És un exemple de la imprevisibilitat de la lliga més rica del planeta. El Manchester City, del santpedorenc Pep Guardiola, intentarà des de demà, en la seva complicada visita a l'Arsenal, trencar aquesta dinàmica i apostarà, per aconseguir-ho, per la continuïtat d'un equip que va finalitzar la temporada passada jugant de memòria.

El mateix esquelet

Perquè, tot i les variants tàctiques introduïdes durant el curs i el fet que utilitzés amb regularitat una rotació llarga de setze jugadors, Guardiola té un esquema ja definit amb homes clau, com el porter Ederson, els defenses Otamendi i Walker, una gran nòmina de mitjos, que van des de la força de Fernandinho a la metamorfosi de De Bruyne fins al virtuosisme dels dos Silva, Bernardo i David, i l'ordre de Gündogan, i davanters que són punyals, com els extrems Sterling i Sané i els rematadors Gabriel Jesus i Agüero. A ells s'ha sumat la qualitat tècnica de Riyad Mahrez. L'algerià va ser peça clau en la lliga del Leicester d'ara fa tres anys i tindrà complicat entrar en un engranatge que funciona molt bé.

Les dificultats que pot trobar el City són moltes. L'anglesa és una lliga en què hi ha més equips capacitats per guanyar-la que en cap altre lloc i en què, a més, el repartiment de beneficis televisius suposa que clubs que acaben de pujar, com ara el Fulham, tinguin prou múscul per gastar-se 109 milions d'euros en contractacions. Aquest fet, unit a l'extenuant calendari, amb Copa de la Lliga inclosa i partits per Nadal, fan que les derrotes sorprenents estiguin a l'ordre del dia i que per al conjunt de Guardiola sigui complicat poder repetir els cent punts de la temporada passada.

'Reds' i Spurs, els grans perills

Si haguéssim de determinar dos equips que poden posar en perill més clarament el tron són el Livepool i el Tottenham, per diferents motius. Els reds, finalistes de l'anterior Champions, han millorat molt una plantilla que l'any passat depenia massa de l'extraordinari trident format per Salah, Firmino i Mané. Han fitxat un porter de primera línia mundial, el brasiler Alisson, per 60 milions d'euros. Han enriquit el centre del camp amb un mig de contenció com Fabinho i un pulmó com Keita, i han aportat el talent intermitent del suís Shaqiri per donar descans als tres de dalt. El Liverpool té més arguments per ser regular i guanyar el primer títol des del 1990.

El Tottenham és tot el contrari. Els diners invertits en la construcció del seu nou estadi, que s'estrenarà el mes vinent, han aconsellat no fer grans dispendis, però manté íntegrament una plantilla que és la que ha acumulat més punts en la suma de les tres darreres temporades. Els Spurs de Pochettino volen ser prou regulars per amenaçar el City de Guardiola i, amb homes definidors com el porter campió del món Hugo Lloris, els defenses Vertonghen o Alderweireld, el mig Eriksen o el davanter Son, aspiren a escortar el producte nacional, que integra mitja selecció anglesa, encarnat per Justin Rose, Eric Dier, Kieran Trippier, Dele Alli i Harry Kane.

Grans incògnites

Els altres tres favorits són una incògnita. El United va ser segon l'any passat per la qualitat de la seva plantilla, però el seu joc és indefinit i sense cap esquema. Mourinho té un caos a un plantilla descompensada que haurà de resoldre. Haurà de trobar lloc a homes com Pogba o Alexis, que no van aparèixer l'any passat, i consolidar un esquema.

El Chelsea, que no jugarà Champions, ha fitxat l'exentrenador del Nàpols, Maurizio Sarri, que ha d'introduir millores en el joc que proposava Antonio Conte. A part del canvi de porter, l'equip no ha experimentat variacions transcendentals, però necessitarà més d'homes com Morata i mantenir en el temps la màgia de Hazard per aspirar a alguna cosa. Pel que fa a l'Arsenal, Unai Emery ha de fer entrar aire nou a una casa en què feia 22 anys que hi havia el mateix inquilí. S'espera un joc més mecanitzat de part de l'entrenador basc i hi ha curiositat per veure fins on pot arribar.

De la resta, competitivitat al màxim i diversió en la lliga més oberta del planeta, en què cap partit no es pot donar per guanyat abans de jugar-lo.