Els detractors del sistema de partit únic per decidir la Supercopa d'Espanya s'haurien d'amagar a sota una pedra. Ahir es va demostrar que el president de la federació, Luis Rubiales, tenia raó. Espectacle per començar l'any, amb un partit menys per disputar, camp ple i l'emoció d'una final. El Barça, molt verd encara, es va endur un títol que serà recordat pel gol de Dembélé, que no pot començar millor la temporada de la seva consolidació al Camp Nou, i pel penal, injust, parat per Ter Stegen quan tot s'encaminava cap a la pròrroga. Tret d'aquest punt d'emoció, poques conclusions per a un equip que encara ha d'evolucionar molt.

Valverde va decidir apostar per Dembélé d'entrada i per un mig del camp en què va haver de fer debutar Busquets, per la baixa per sanció de Sergi Roberto, acompanyat dels dos volants amb més minuts a la pretemporada, Rafinha i Arthur. Davant, un Sevilla amb tres centrals, a l'estil Girona, però tapant millor els espais que els de Montilivi la temporada passada contra el Barça.

L'estrena del VAR

Amb l'invent del VAR, els àrbitres assistents van bojos. Ahir van errar les tres primeres accions de fora de joc. En van indicar dos a Jordi Alba i a Muriel que no ho eren i el tercer a Sarabia. Aquest, però, va acabar en gol i la revisió de Gil Manzano des de las Rozas va permetre al Sevilla avançar-se. L'acció va venir per una pilota perduda per Busquets i una mala transició defensiva que va gestionar millor Muriel. El rebot en Lenglet va caure a Sarabia, que va afusellar Ter Stegen.

Fins a l'empat, domini total del Barça, però amb problemes en les cobertures defensives. Poc a poc, amb Semedo i Alba, es van anar trobant forats. Messi i el lateral van posar a prova el porter Vaclik, però les millors oportunitats van ser un cop de cap de Lenglet i una rematada creuada de Suárez, tots dos a fora. La gespa, per anomenar-la d'alguna manera, del camp alentia el joc blaugrana, però els catalans van poder empatar abans del descans. Una falta a la frontal de l'àrea sobre Arthur, amb targeta estalviada a Banega, va servir perquè Messi xutés al pal del porter. L'esfèrica hi va picar dos cops, després del rebot en el porter, i va quedar morta perquè Piqué rematés i fes l'empat.

Tot i això, abans del descans, una altra desatenció defensiva va permetre a Muriel entrar per la banda de Semedo i centrar perquè Sarabia rematés i posés a prova Ter Stegen. El Sevilla, dues arribades i un gol i mig. Massa fàcil.

Més descontrol

A la segona meitat, Valverde va fer entrar al camp Rakitic en el lloc de Rafinha, però tot el control que havia de tenir amb el croat es va perdre amb la següent substitució, la de Coutinho per Arthur. El brasiler pateix com a centrecampista i, tot i el potencial ofensiu que aporta, també permetia que el Sevilla ataqués.

Tot i això, el Barça va tenir les millors arribades, com una falta llançada per Messi i aturada per Vaclik i una combinació entre l'argentí i Dembélé que va tornar a aturar el porter txec.

El Barça va doblar l'aposta i va prémer l'accelerador. Va semblar que Messi i Suárez podrien fer el segon, però no van estar encertats. Tot seguit, sí que ho va estar Dembélé, qui, amb un potent xut, va anotar el segon gol.

Valverde va voler matar el partit amb Arturo Vidal, però no ho va aconseguir. El Sevilla va fer entrar Ben Yedder al camp. El francès hauria pogut anotar en una acció tot sol amb Ter Stegen i, tot seguit, el col·legiat es va inventar un penal de l'alemany sobre un Aleix Vidal que se li va llançar al damunt. Per sort, el porter de Mönchengladbach va fer justícia i va aturar el mal llançament de Ben Yedder. El Barça comença amb títol i amb molts deures per fer abans no comenci la lliga.