13 de agost de 2018
13.08.2018

«Som l'equip que més progressió en el joc ha mostrat a la Lliga Nacional Catalana»

?La de Gijón també treballa colze a colze amb Teresa Torrents, coordinadora dels equips formatius

12.08.2018 | 23:33
María Fernández alliçonant les seves jugadores durant un temps mort

Després de cinc cursos duent les regnes de l'equip d'hoquei femení més llorejat, l'asturiana va aterrar l'estiu passat a Igualada per fonamentar el retorn a l'elit de les anoienques

Va descobrir l'hoquei sobre patins a l'escola del seu barri, el Llano, a Gijón. Va jugar durant onze temporades i mitja al primer equip del CP Gijón Solimar, on va guanyar 4 Copes d'Europa, la primera edició de l'OK Lliga femenina i una Copa de la Reina. Ja com a entrenadora, va afegir al seu palmarès una altra OK Lliga i dues Copes de la Reina.


Va néixer amb uns patins posats. La seva passió per a l'hoquei sobre patins és genètica?

Quasi, però no! Als vuit anys em vaig apuntar a una activitat extraescolar que feien al Colegio Público El Llano, l'escola del meu barri. El monitor era Fernando Sierra, fundador del CP Gijón Solimar. El curs següent ja vaig començar a entrenar amb els equips base de l'entitat. Des de llavors, sempre he estat vinculada a l'hoquei sobre patins.

Als anys noranta, a Astúries, hi havia molts equips femenins?

Sempre vaig jugar en equips mixtos, des d'aleví fins a júnior. No va ser fins a la creació del sènior femení de l'entitat que vaig poder jugar només amb noies. Era la temporada 2001-02. Ens vam haver d'inscriure a la Liga Norte Astur-gallega per poder competir. El primer any vam ser últimes. El segon, vam guanyar.

Com era María Fernández com a jugadora d'hoquei?

Jugava de davantera, tot i que també podia fer de defensa. Era una jugadora d'equip que s'adaptava a les necessitats del col·lectiu i, en funció d'aquestes, tenia més o menys protagonisme i minuts.

Exercir d'entrenadora és una opció vocacional?

Vaig començar als setze anys mentre cursava dos cicles formatius de grau mig: un d'infermeria i un altre d'auxiliar administrativa. Primer vaig exercir de monitora a les escoles, i després vaig entrenar equips base fins que als 27 anys vaig assumir la direcció esportiva del CP Gijón Solimar, amb l'ajut d'Ainhoa García com a coordinadora dels equips formatius.

Els esdeveniments van propiciar que uns mesos després assumís la banqueta del sènior.

A més de directora esportiva, era la capitana de l'equip i estava cursant al màxim nivell com a entrenadora. Lolo Fernández, el tècnic del primer equip femení, va dimitir del seu càrrec i la junta em va proposar canviar el braçalet de capitana pel rol d'entrenadora. Vaig acceptar el repte i l'equip ho va saber assumir. Faltaven dues setmanes per jugar la fase final de la Copa de la Reina a Voltregà. Vam guanyar-la!

S'iniciava una etapa de quatre temporades i mitja com a tècnica de l'Hostelcur Gijón.

Va ser un període apassionant. Vam guanyar una altra Copa de la Reina (2016) i una OK Lliga (2017), però el millor va ser dotar l'equip d'un estil de joc ràpid i atractiu, amb una defensa intensa i pressionant, ràpides transicions ofensives i delit per golejar. Perdre la final de la Copa d'Europa a Gijón, davant 3.000 espectadors, fa un any i mig, va ser el pitjor.

L'estiu passat va prendre la decisió de deixar el seu club de sempre pel repte de l'Igualada.

L'Hostelcur Gijón m'oferia continuar però em notava cansada. Soc una persona apassionada que viu els projectes amb intensitat. El nivell de joc que havíem assolit a Gijón era espectacular. Llavors va sorgir el desafiament que em plantejava l'Igualada Femení HCP: ajudar a reflotar el club de la capital de l'Anoia, un projecte a mig termini, de quatre temporades. M'omplia i vaig acceptar.

Quines tasques desenvolupa a Igualada, a més d'entrenar l'equip sènior?

La meva dedicació al club és a jornada completa, m'ocupa tot el dia. Exerceixo de directora esportiva i treballo colze a colze amb Teresa Torrents, coordinadora dels equips base. Hem definit la filosofia del futur creixement esportiu de l'entitat i volem dotar el club d'una estructura sòlida. Pel que fa al primer equip, vull que assumeixi un estil de joc agosarat, ofensiu.

L'ascens de l'equip sènior a l'OK Lliga femenina també deu ser entre els seus objectius.

Sí, però sense fixar-nos un termini per fer-ho. Considerem que és més important que l'equip, abans, interioritzi el nou estil de joc. Enguany hem estat l'equip que ha mostrat una progressió més evident en el seu joc de tota la Lliga Nacional Catalana. Si continuem treballant així, l'ascens arribarà sol, per si mateix.

Aquesta temporada entrenarà tres equips, els sèniors A i B i el femení sub-16.

Iniciarem la pretemporada dilluns vinent, 20 d'agost. Durant tot l'exercici, els equips sènior faran tres entrenaments setmanals de prop de dues hores, més una sessió al gimnàs, els dijous, amb el nostre preparador físic, Martí Dalmases. Sílvia Borràs serà l'entrenadora de les porteres. Voldria entrenar quatre dies a la setmana a la pista, però de moment no podem per manca de disponibilitat.

Ha pogut conèixer Igualada? Quina impressió li ha causat?

És una ciutat que m'encanta i on es respira esport. Em sorprèn la quantitat d'instal·lacions esportives que hi ha a les Comes. No estem acostumats a aquesta abundància a Gijón.

María Fernández és una feminista convençuda i activa.

Crec que és cabdal construir una societat millor. En el món de l'esport, les dones patim les desigualtats cada dia. Hem d'erradicar els micromasclimes de la societat, actituds discriminatòries que tenim tan interioritzades que ni ens n'adonem que les assumim. Per això recomano la lectura del llibre Morder la manzana, de la periodista Leticia Dolera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema