Pretén fer creure que és tímida i vergonyosa. I es defineix com a «bastant centrada». Nascuda el 27 d'abril del 2000, Anna Palma Jorge s'ha passat les darreres cinc temporades integrada en el projecte de la Federació Catalana de Bàsquet a Esplugues de Llobregat. Hi va arribar el 2013 procedent del Sedis, on va iniciar el seu festeig amb el bàsquet. De la Seu d'Urgell de tota la vida, acaba ara el cicle formatiu a Barcelona després de jugar els últims tres cursos a la Lliga Femenina 2.

La direcció esportiva del club assegura que era una possibilitat que quan vostè acabés el cicle al Segle XXI tornés a la Seu. Per a vostè també?

Ho era, sí. Tenia altres opcions, però després de pensar-ho, el Cadí m'ofereix una bona oportunitat i, a més, no hi ha dubte, és tornar a casa. Això també ha estat molt important .

Que sigui l'onzena jugadora a arribar diu el club que no vol dir absolutament res.

Sé que sóc una jugadora jove i que aquest serà el meu primer contacte amb la lliga. Però sí treballo i faig el que s'ha de fer, no per ser la més jove no tindré menys oportunitats. Depèn de l'equip on anés seria més difícil. Però a la Seu em fan una bona proposta. I el Cadí aposta per la gent jove.

Sent més responsabilitats, més pressió o més obligació de fer-ho bé pel fet de ser de casa? Creu que se la valorarà igual, per bé o per malament, que si fos de la Xina?

Més pressió no en sento, però és clar que m'agradaria fer-ho bé amb la gent de casa. I crec que se'm valorarà igual perquè és totalment diferent a quan vaig marxar: és un repte nou.

I què n'espera personalment d'aquesta oportunitat?

Aprendre molt de la gent que té experiència. Veure la categoria, prendre-hi el pols. I madurar com a jugadora. I, a partir d'aquí, guanyar-me els minuts.

És la seva primera experiència professional, però suposo que el fet d'haver estat en una dinàmica com la del Segle XXI en aquest cas l'ajuda.

Crec que sí. Hi ha un salt, és clar. Però ja vinc d'una dinàmica de dos entrenaments diaris, això ja ho porto.

I també sap què és jugar amb gent més gran. Ha jugat contra jugadores sèniors des dels 15 anys.

He jugat contra gent més gran, és un reforç més. Tinc la sort de tenir un altre element guanyat en aquest sentit. No hauria de ser, per tant, gaire diferent. Encara que és clar que a la Lliga Femenina 1 hi ha gent de nivell i que hi porta molt temps.

Per cert, quin balanç fa d'aquestes cinc temporades al centre d'Esplugues?

Molt bo. El Segle XXI era el millor lloc on podia haver anat. Entrenes moltes hores, t'exigeixen. Tàcticament, però també treballes molt la part física. Estic molt contenta.

De fet, vostè, des de ben joveneta que pensava dedicar-se professionalment al bàsquet.

Sempre ho havia volgut això, sí.

I ara amb quantes companyes del Segle XXI es trobarà com a rival?

Doncs crec que seré l'única a Lliga Femenina 1. N'hi ha alguna que s'incorpora a equips de la Lliga Femenina 2. Però la majoria, moltes, marxen a estudiar i a jugar als Estats Units.

Cert, a vostè no li temptava aquesta opció?

Al principi em feia molta il·lusió, però a mesura que s'acostava el moment de prendre la decisió no feia que els Estats Units fossin el meu lloc. I, quant a joc, m'afavoreix molt més el de la Lliga Femenina 1 que el dels Estats Units.

Per què?

Als Estats Units es juga un joc molt físic, que ja em va bé. Però no vull només centrar-me en això. I allà fan un joc molt automatitzat. Molt marcat. Crec que m'afavoreix més poder trencar la jugada en certs moments, prendre decisions en moments determinats.

És a dir, més riquesa tècnica i tàctica.

Exacte.

És que, de fet, de vostè en destaquen la polivalència.

Sí, això diuen. Normalment jugo de 3. Posem una 2-3. Però quan fa falta també he jugat al 4. I m'hi sento còmoda. I m'agrada. Però no m'hi veig de forma permanent. Jo sóc una 2-3. Com a molt, una ala alta.

Vaja, que el Cadí té en Irati Etxarri una 4 que se la vol perquè exploti com a 3 i vostè és una 3 que s'hi convé pot fer de 4. Ja coneix les seves companyes?

En conec unes quantes. Fa un parell d'anys, el club em va donar l'oportunitat de poder fer una pretemporada amb elles. I quan el calendari m'ho ha permès, com ara per Nadal, he mirat de venir a veure algun partit.

Quines expectatives es fixa a nivell de grup?

S'ha format un molt bon equip fora i dins de la pista. Ara que s'ha establert en vuit el nombre d'equips per jugar la Copa i el play-off, hem d'arribar a la Copa i al play-off.

Vaja, que no vol començar pas amb poca ambició el seu pas per la Lliga Femenina 1.

No em podria pas queixar, no.