Ja fa diverses temporades que el jove callussenc Guillem Montiel es dona a conèixer amb els seus bons resultats en el món del triatló, tant en l'àmbit català com estatal, i ara, fins i tot, en l'internacional. Aquest any està essent especial per a Montiel. El triatleta del CN Minorisa, de 19 anys, ha assolit èxits importants en la seva carrera esportiva, com ara gua-nyar el campionat d'Espanya de categoria júnior, haver pres part en l'europeu de la mateixa categoria, on va ser dissetè, i haver estat, fa uns dies, convocat per participar en el campionat del món de la seva edat, que es disputarà el proper mes de setembre a Austràlia.

El triatló són tres curses en una, primer de natació, després de ciclisme i per acabar una carrera a peu. En el cas de Guillem Montiel, «des dels dos anys faig natació, seguint el meu tiet Jordi Vidal i el meu germà Arnau, primer al CN Castellet. Amb 9 o 10 anys ja competia i més endavant vaig provar el triatló com a diversió, i als 16 anys ja entrava becat al CAR de Sant Cugat, després de passar unes proves de nivell de detecció de talents, entre els millors cadets. Al CAR de Sant Cugat hi he estat tres cursos i he progressat molt. El primer any, considero que vaig explotar com a esportista, el segon curs va ser més complicat perquè els resultats no van acompanyar, i, en el tercer, vaig tornar a estar recompensat».

Guillem Montiel no amaga que el campionat d'Espanya júnior aconseguit fa unes setmanes a Banyoles ha estat el seu millor èxit en triatló: «Va ser en categoria esprint, tot i que jo també competeixo en distàncies olímpiques. La diferència és que en esprint és una hora de competició, i en olímpic, el doble. El títol em va permetre anar al campionat d'Europa de Tartu, a Estònia. Aquesta, he de reconèixer que és la prova més dura que he fet mai. Va haver-hi un gran nivell amb triatletes amb els quals no havia competit mai. En la prova júnior es van fer parcials en bicicleta calcats als de categoria elit, amb el mateix recorregut, és clar», diu Montiel.

Tot i que Guillem Montiel ha deixat d'anar al CAR de Sant Cugat, a Manresa la preparació és força semblant: «Entreno matí i tarda a les ordres d'Amand Redondo, un entrenador que ens coneix bé i sap escoltar. Ara, el meu repte és millorar la cursa a peu. Amb la natació vaig bé, també amb la bicicleta, però un triatló s'acaba corrent i es aquí on normalment es decideixen les proves, encara que també és força decisiu el segment ciclista. Normalment entrenem sis dies a la setmana. Fem uns 4.0000 metres diaris de natació i després unes tres hores de ciclisme per carreteres secundàries, i a la tarda o tenim lliure o bé anem a córrer. Ho anem combinant».

Rànquing internacional

De cara a la propera temporada, quan competirà amb els sub-23 i els elit -encara li queda la participació al Mundial del setembre a Austràlia en categoria júnior-, Montiel té clar que «m'he de centrar més en puntuar per al rànquing internacional, que és el que realment compta per poder prendre part a la copa del món, per exemple, i arribar al màxim nivell. Jo almenys m'hi veig, però també tinc clar que hi ha molta feina per fer. Arriba un punt en què l'experiència compta molt, fins i tot més que l'entrenament». La temporada de triatló i aquatló (aquesta especialitat també la practica Guillem Montiel amb molt èxit) comença entre el març i l'abril i acaba més o menys l'octubre, tot i que, en èpoques d'hivern, Montiel sol fer curses de cros.

La majoria de proves en les quals pren part Guillem Montiel són fora de l'àmbit comarcal. Per això, el callussenc troba a faltar el Triatló Ciutat de Manresa del parc de l'Agulla: «Hi vaig participar dos cops i m'agradava molt, però el mateix Armand Redondo, que era un dels organitzadors, sempre m'ha comentat que s'hi perdien diners. Jo tinc una anècdota en un Triatló Ciutat de Manresa. En una de les edicions en què vaig prendre part, la darrera, el 2016, i essent encara cadet, vaig arribar quart i els àrbitres no s'ho creien. Es pensaven que hi havia algun error, per la meva edat. Després van comprovar que era cert i van certificar la meva posició. I això, havent de fer la part del ciclisme sol perquè els cadets sortíem quatre minuts després dels absoluts».

Un dels rivals a les curses en les quals participa moltes vegadesGuillem Montiel és el seu germà gran, l'Arnau. Es porten dos anys de diferència i, segons el Guillem, «la rivalitat és sana. Ho portem amb naturalitat. Un èxit meu és un èxit seu. Tenim un nivell semblant, tot i que diuen que jo competeixo millor i, en canvi, ell fa millors entrenaments. S'ha de tenir en compte que l'Arnau va haver d'estar dos anys parat».

Precisament amb el CN Minorisa, el seu club, Guillem Montiel i els seus companys, encara poden aconseguir la primera posició en la lliga catalana absoluta el dia 3 de setembre. «El CN Minorisa és un club familiar en el qual els triatletes ho donem tot, amb un Amand Redondo que ens motiva com a entrenador». Parlant de la professionalitat del triatló, Guillem Montiel té clar que són moltes hores de pràctica i poca recompensa. Espanya és una potència en triatló, però la majoria de practicants no s'hi guanyen la vida. Diuen que s'arriba al màxim nivell sobre els 26 i 28 anys. No em motiva especialment anar a uns Jocs Olímpics, però arribar al màxim nivell, sí».