Després de dies d'incògnita, el Baxi Manresa va decidir ahir donar per tancada, de manera oficial, la plantilla, amb els dos pivots que li faltaven. El serbi Marko Lukovic i l'haitià Cady Lalanne seran els companys de Justin Doellman i Jordan Sakho a la zona manresana. Completen un joc interior amb diferents alternatives.

El balcànic pot aportar punts des de mitjana distància, però també obrir la zona amb tirs de tres punts i té una bona capacitat d'assistir els companys. A més, ja té experiència a la lliga, ja que va disputar tres quartes parts de la temporada passada amb l'UCAM Múrcia. El caribeny, per la seva banda, també té unes xifres de llançaments de tres punts importants en els equips als quals va actuar abans d'arribar al Besiktas, la seva última pista d'aterratge a Europa. A Turquia, però, va dedicar-se més a tasques pròpies d'un cinc, a rebotar, anotar de prop i intimidar, que segurament serà el que es demani al center titular del Baxi Manresa la temporada vinent.

Amb experiència

Marko Lukovic ja sap què és enfrontar-se al Bàsquet Manresa i va ser fa poc menys d'un any. El setembre passat, els bagencs, que es preparaven per afrontar la tornada a l'ACB des de la LEB Or, van jugar contra l'UCAM Múrcia a Sant Julià de Vilatorta. Lukovic era una nova incorporació del conjunt que aleshores entrenava Ibon Navarro i la seva actuació, principalment en atac, va ser força positiva. Va anotar 17 punts, que van ajudar al triomf del seu equip sobre l'ICL per 72-90. Només Vítor Benite ho va fer millor que ell.

En les seves intervencions de la temporada passada amb els murcians, segons explicava la premsa local, donava mostres de qualitat, tot i que segurament li va faltar la continuïtat desitjada. Va jugar les primeres vint jornades del campionat i només en dues va igualar o superar els deu punts anotats. El seu rècord d'anotació va ser 13 punts contra el Baskonia, davant del qual també va arribar al màxim de rebots, un total de 7. Els seus percentatges no van ser bons, amb el 38% de dos punts, un pobre 26% en triples i un encara menys bo 57% en tirs lliures, no gaire habitual en un jugador balcànic. Va ser tallat el març per deixar espai a les recuperacions d'Augusto Lima i de Vitor Faverani i va acabar la temporada al Le Portel francès, amb el qual gairebé no va jugar.

Abans de la seva aventura murciana, però, Lukovic, que com Toolson, Renfroe i Doellman són representats per BeoBasket, l'agència de Misko Raznatovic, havia tingut bons anys a diferents clubs de l'extinta Iugoslàvia. Va destacar, sobretot, en el Krka Novo Mesto eslovè i en la lliga adriàtica, competició en què va arribar a fer mitjanes espectaculars de 16,8 punts i 7,4 rebots. El nivell de l'equip provocava que hagués de prendre responsabilitats, però les dades demostren que és capaç de fer-ho i que, amb 26 anys, i després d'haver superat gairebé una temporada d'aclimatació a l'ACB, el seu rendiment pot ser positiu.

Lukovic ha de ser, en principi, el relleu en la posició de quatre de Justin Doellman. Ha d'aportar des del pal baix i ser un bon jugador de rotació per a un equip, el de Joan Peñarroya, que se suposa que voldrà fer transicions ràpides i anotar amb certa facilitat.

Aposta, però menys

Quatre hores després del fitxatge de Lukovic i, com en el primer cas, després que el periodista Chema de Lucas ho desvetllés a les xarxes socials, va arribar el de qui ha de ser el pivot titular. El club ha tingut jugadors caribenys en la seva història, com el recordat panameny Rolando Fraser, el dominicà Alexis Montas o el porto-riqueny Ricky Sánchez, però mai no havia tingut cap haitià. El primer serà Cady Lalanne, un jugador que pot semblar exòtic per la seva procedència però que ja té un bon currículum.

La temporada passada, per exemple, la va acabar al Besiktas, un dels conjunts punters de la lliga turca. Allà va tenir només 13 minuts per partit, però els va amortitzar molt bé, ja que li donaven prou temps per anotar 10 punts i capturar més de 4 rebots a la Lliga de Campions, competició en què també va jugar l'UCAM Múrcia de Lukovic.

A Istanbul, Lalanne va seguir una carrera europea que havia iniciat a principi de la temporada al Happy Casa Brindisi, un conjunt de la màxima divisió italiana en què va coincidir amb un altre ex del Manresa, Scott Suggs, amb el qual els bagencs van baixar a la LEB Or.

A Itàlia, Lalanne va tenir carta lliure per fer de tot, anotar, rebotar i llançar de tres, amb 50 tirs en 18 partits, tot i que amb percentatges no gaire alts. El jugador nascut a Port-au-Prince pot ser capaç d'abarcar, per tant, tota la zona i ser versàtil, amb una gran capacitat de salt que li permet intimidar i tancar la cistella, tot i que li falta bastant per arribar als 2,10 metres.

A més, el seu potencial ve de lluny. Va jugar a la Universitat de Massachussetts i va ser elegit al draft pels San Antonio Spurs en el número 55 de l'any 2015. Va arribar a jugar amb els Austin Spurs, equip de la lliga de desenvolupament unit als texans, abans d'iniciar una aventura a la Xina i del preceptiu estiu a la lliga porto-riquenya que afroten molts jugadors, com l'actual base del Baxi Alex Renfroe.

Lalanne té passaport haitià, un país subscriptor del tractat de Cotonou, motiu pel qual no ocupa lloc d'estranger. Aquests són per a Doellman, ja que Espanya no reconeix Kosovo, el país que el va nacionalitzar, i Toolson. Amb els dos pivots, ara sí, el Baxi ja pot començar a caminar.