El navassenc Jordi Simón (1990) viatja avui mateix cap a Màlaga per arrencar una de les fites per a les quals ha treballat tota la seva carrera, poder ser partícip d'una de les tres grans voltes per etapes.

Com se sent poc abans de fer realitat un objectiu per al qual ha lluitat tant temps?

Il·lusionat i amb moltes ganes d'estar en cursa, de gaudir de la prova, i a veure si hi ha sort i es pot fer un bon paper.

El fet d'estar en un equip espanyol com el Burgos BH li ha facilitat les coses?

Els equips que corren a la Vuelta són els millors i aconseguir una invitació és complicat. Ser en un equip espanyol ha ajudat i llavors ha calgut ser un dels vuit seleccionats, ha estat un pas endavant. S'havia parlat molt que l'equip tenia bona relació amb l'organització i fa un parell de mesos es va fer oficial que hi seríem. Abans ja hi comptàvem i teníem una idea de quins corredors hi podrien anar. Des de principi d'any s'ha fet un grup de destacats i entre nosaltres sabíem quins serien més fixos. Ha estat una lluita perquè tothom hi vol ser, però hi anem vuit i la decisió ha estat difícil.

D'un any per l'altre a vostè li han canviat les coses. Amb el seu antic equip, el Funvic brasiler, gairebé no va córrer i ara ha tingut un calendari molt ple. Com ho ha viscut?

L'any passat va sortir tot al revés del que semblava. Va fallar un patrocinador i va provocar que gairebé no competíssim. Si no tens continuïtat no pots accedir a una gran cursa, ni fer-ho tan bé. Aquest any he tingut un calendari més complet.

Li feia por que s'oblidessin de vostè per no haver competit?

Vaig fer el que podia, cuidar-me i rendir al màxim. Tot i tenir un calendari curt, es lloava que pogués estar en una escapada a la Volta a Catalunya o estar entre els quinze primers al Tour de Turquia després de dos o tres mesos sense competir. L'any anterior havia estat tercer al campionat d'Espanya. L'equip Burgos sempre havia comptat amb mi, però no era en aquesta categoria. Enguany s'han donat les condicions.

Ha tingut una temporada amb molta competició. Com considera que està anant?

No estic trobant-me com m'hauria agradat. Segurament pel fet d'haver competit poc l'any passat, he volgut fer moltes curses seguides i he arribat a un punt de fatiga que no em deixava aixecar el cap. Després dels campionats d'Espanya he estat un mes a Andorra, en alçada, per preparar la Volta a Burgos i la Vuelta. En la primera vaig tenir mala sort per una punxada i una caiguda en una etapa que s'adequava a mi.

Quins havien de ser els punts àlgids d'aquesta temporada?

N'hi havia d'haver dos. Un era a la Volta a Catalunya i a Euskadi. En la primera vaig ser segon de la muntanya i vaig estar a punt d'arribar al final amb els millors d'una etapa. Després havia de parar i encarar la Volta a Burgos i la Vuelta. En aquesta segona part em trobo millor. Sé que la feina està encaminada a sortir ara, i espero que sigui així.

Aquesta és la seva primera volta de tres setmanes. Com la plantejarà?

Ens limitem bastant a les ordres de l'equip. Ja que som un conjunt invitat tenim l'objectiu de ser a les escapades. Personalment, en buscaré alguna en una etapa de muntanya i aspiro a guanyar-la. Hem de ser combatius, deixar-nos veure, no guardar forces i no anar a guanyar la general perquè tampoc no tenim cap corredor que aspiri a ser dels deu primers.

El fet que la Vuelta acostumi a ser una cursa nerviosa, amb etapes curtes i moltes arribades amb pujades, el pot beneficiar?

Les etapes amb finals complicats em poden anar bé, però al final som en una de les tres millors curses del món i amb els millors corredors.

Hi ha una etapa que passa per Catalunya i una altra per Andorra. Les té fixades al calendari pel fet que són a prop de casa?

L'etapa que surt de Lleida i acaba a Andorra és més propícia que no pas l'endemà, en què es puja al coll de la Gallina. He estat un mes allà, sé els ports que es pugen i és una etapa duríssima i serà complicadíssim fer-hi alguna cosa. Segurament la primera és millor, o buscar-ne una altra a la primera o a la segona setmana, més buscada en una fuga que no pas esperant al final amb tots els homes amb aspiracions a la general.

El 6 de setembre és el dia del seu aniversari. Potser seria un bon regal, que fos aquesta...

La veritat és que no he mirat ni quina etapa hi ha aquell dia.

Mondoñedo-Estaca de Bares, una trencacames, com solen dir vostès.

Seria un bon regal, però tant me fa que sigui el dia abans, l'endemà o qualsevol dia. Una victòria seria benvinguda per totes bandes. Cal trobar l'oportunitat i intentar fer-ho bé algun dia.