Pol Freixanet Viejo és fill de Jordi Freixanet Solervicens, l'ala manresà que va deixar empremta a la Lliga ACB durant deu temporades, i germà de Jael Freixanet, l'ala-pivot que va segellar la seva carrera esportiva guanyant la Lliga Femenina amb l'Spar Citylift Girona, la primavera del 2015. Per tant, l'aterratge de Pol Freixanet al Reus Deportiu CF, un equip de Segona A, amb un contracte per tres temporades, referma la constitució d'una nissaga esportiva familiar manresana: els Freixanet.

Jordi Freixanet assenyala que «la família ho viu amb naturalitat. Més aviat ho relativitza i evita dramatitzar-ho». A més, l'exjugador del TDK Manresa afirma que «tant a mi com a la Lourdes, com a pares, ens fa molta il·lusió. La Jael i el Pol han arribat a l'elit sense buscar-ho expressament. Els seus èxits són una recompensa al seu esforç». De la seva filla Jael explicita que «potser, fins i tot, no en som gaire conscients».

L'esport ha estat sempre present a la llar de Jordi Freixanet i Lourdes Viejo. No en va, el tresor més preuat que li ha reportat el bàsquet al manresà ha estat la seva muller. «Ens vam conèixer quan vaig fitxar pel Cotonificio de Badalona. L'equip feia les sessions preparatòries al pavelló del CB Sant Josep i, abans que nosaltres, s'entrenava el júnior femení d'aquesta entitat. Amb el pas del temps, cada vegada arribava més d'hora a les instal·lacions. Així, vam començar a sortir», rememora Jordi Freixanet. Lourdes Viejo, mare de l'Aida, la Jael i el Pol, va ser una prometedora basquetbolista que va prioritzar els estudis i la família i va abandonar l'esport competitiu.

Segons el manresà, «la meva experiència com a esportista d'elit m'ha ensenyat a relativitzar els èxits que la societat tendeix a mitificar». « No hem de donar importància a tot allò que és superficial, el fonamental és valorar l'afany de superació de cadascú», conclou.

Jael Freixanet recorda que «els meus pares em van incitar a fer esport pels valors que la pràctica esportiva et pot transmetre: conèixer els propis límits, aprendre a superar les situacions adverses, reconèixer les recompenses que reporten l'esforç i la constància». Per això, afirma, «els meus inicis en el bàsquet van ser tardorencs. Primer, practicava la natació i l'aeròbic. Vaig començar a jugar a bàsquet casualment, als 11 anys, per ajudar un equip de l'escola Sagrat Cor que tenia poques jugadores. Fins i tot, inicialment, a l'hora d'entrenar-se, els monitors em feien anar amb el grup de les nenes petites, per ajudar-me a paliar el meu retard en l'aprenentatge de la tècnica individual».

La retirada prematura de Jael Freixanet, als 27 anys, després d'assolir l'èxit més rellevant de la seva carrera basquetbolística, no va commocionar el seu entorn familiar. Jordi Freixanet detalla que «ho vam entendre i la vam felicitar per la seva coherència». «La Jael volia acabar els seus estudis. Esportivament, estava en un gran moment, amb un significatiu marge de creixement, però ella ho tenia clar», exposa. Jael Freixanet ratifica que «vaig deixar el bàsquet perquè tenia la necessitat de desenvolupar-me intel·lectualment».

La germana gran del Pol i la Jael Freixanet també és una consumada esportista. La natació i el voleibol figuren entre les seves modalitats preferides. Aida Freixanet ha estat fonamental a l'hora «de crear la complicitat que existeix entre els tres germans, un motiu d'orgull com a pare», rebla Jordi Freixanet.

El manresà revela que el precursor de la nissaga va ser el seu pare, Joan Freixanet Picañol, de 81 anys. «Va jugar com a central al Centre d'Esports Manresa i en molts altres equips de la comarca els anys 50 i 60. Després, va fitxar per la Monistrolenca, per fer-hi de porter. Amb ell com a baluard, l'equip de Monistrol de Calders va assolir un ascens històric. Va deixar el futbol ben entrada la trentena, però va continuar fent salut a través del bàsquet, el tennis i el golf», conclou l'ala, que es va retirar al TDK Manresa.