«Quan era un nen i veníem a jugar al complex esportiu Olímpia de Sabadell i passàvem amb el cotxe davant la Nova Creu Alta sempre deia que, algun dia, volia jugar en un estadi així. Ara ja ho he fet, almenys una vegada». Romans Carrillo, vilanoví d'arrels letones, és el segon porter del Centre d'Esports Sabadell, de Segona B, des del desembre passat. Aquest estiu, als 22 anys, ha signat el primer contracte professional com a membre de ple dret de la plantilla arlequinada.

Carrillo va fitxar l'estiu del 2017 pel filial sabadellenc, de Primera Catalana, després de jugar tres temporades a aquesta categoria amb el Manresa. «El Sabadell B acabava de baixar de Tercera. Els seus responsables tècnics em van oferir jugar al filial, amb un sou que només cobria les despeseses de desplaçament, però amb l'incentiu d'entrenar amb la plantilla de Segona B dues vegades la setmana. Estar en la dinàmica del primer equip em va convèncer», certifica.

Marc Antoni Rodríguez, de 32 anys, és l'entrenador de porters de l'entitat vallesana des de l'equador del curs esportiu 2016-17. El santvicentí revela que «Jordi Bransuela, coordinador del filial i del juvenil A del club, buscava un porter amb talent per al Sabadell B, i quan va demanar noms, tant l'entrenador de l'equip, Carlos López, com jo li vam donar el mateix: Romans Carrillo». Rodríguez confessa que «ja vaig fitxar-lo per jugar al cadet A del Manresa durant la temporada 2011-12 i, després, vaig intentar incorporar-lo als juvenils del Sant Andreu i la Damm». «És un porter amb mentalitat guanyadora, amb capacitat de lideratge, d'endollar l'equip. A més, jugui o no, la seva aportació al grup sempre és positiva», explicita.

Només tres mesos amb el filial

Un cúmul de circumstàncies van propiciar que el vilanoví només completés tres mesos amb el Sabadell B. «Em van trucar el juliol. El primer equip no tenia encara segon porter i hi vaig fer tota la pretemporada, però una setmana abans de l'inici de la lliga el club va fitxar Álvaro Chaparro». Carrillo va assumir el rol previst i va jugar com a titular en onze de les primeres catorze jornades amb el filial, a Primera Catalana.

La fractura que va patir Chapar-ro als dits d'una mà, els primers dies de desembre, va afavorir la rescissió del vincle contractual del valencià i l'aterratge definitu de Romans Carrillo al primer equip. Es va asseure a la banqueta, per primera vegada en competició oficial, el dissabte 9 de desembre, en el matx que els vallesans van empatar a un gol amb el filial del València CF, a la Nova Creu Alta. Després de vint jornades cobrint les espatlles de Roberto Gutiérrez, titular de la porteria arlequinada, Romans Carrillo va poder debutar a Segona B a l'última jornada de lliga, a la Nova Creu Alta.

Aquest estiu, el club sabadellenc ha ratificat la seva confiança en l'anoienc i li ha ofert la renovació, ara ja com a porter del primer equip. Marc Antoni Rodríguez reflexiona que «és un porter en formació, amb molt marge de progressió i millora. Compensa amb la seva intensitat i implicació el hàndicap d'una baixa estatura». «Pot arribar fins on es proposi», sentencia.

Romans Carrillo també aposta per consolidar-se com a porter professional. El curs passat compaginava el futbol amb la feina al centre logístic de Decathlon, a Sant Esteve Sesrovires. A més, feia de coordinador del futbol base al Capellades i n'entrenava el juvenil. Enguany, assenyala Carrillo, «he demanat una excedència de cinc anys a Decathlon. És el temps que em dono per fer realitat el somni de viure del futbol». «Treballa en allò que t'agrada i no treballaràs mai», rebla el vilanoví.

De Primera Catalana a Segona B

Tot i el seu caràcter apassionat, Romans Carrillo remarca que «s'ha de ser conscient d'on vens i del paper que et correspon. Sé que aquest curs he de treballar des de la suplència per fer dubtar el tècnic». «No oblido que s'ha presentat l'oportunitat de competir a Segona B quan només he jugat una cinquantena de partits a Primera Catalana», conclou.

Efectivament. l'estadística diu que Romans Carrillo ha jugat 54 partits a Primera Catalana en tres temporades i mitja, 41 amb el Manresa i 13 amb el Sabadell B, en els quals ha encaixat 46 gols. Va incorporar-se al primer equip blanc-i-vermell en el seu tercer any de juvenil. Va debutar a Primera Catalana el 21 de setembre del 2014, en suplir el lesionat José A. Moreno. Aquell curs només va jugar 4 partits, xifra que es va incrementar fins a 11 el següent. La temporada 2016-17 es va assentar a la porteria manresana, que va defensar en 26 dels 34 partits de lliga. «La meva intenció era continuar al Manresa, però esperava una oferta de renovació que m'incentivés tant a nivell esportiu com econòmic. Volia constatar que el club apostava per mi», afirma.

Nascut a Riga, viu des dels sis anys a Vilanova del Camí. Va descobrir el futbol a la plaça Vilarrubias i va superar «la crisi del porter» gràcies al mestratge de Toni Pons. La feina dels seus pares, que els ocupa durant el cap de setmana, va estroncar en tres ocasions la seva incorporació al planter de clubs com l'Espanyol i el Cornellà durant la seva etapa formativa. Però les dificultats han accentuat la seva passió esportiva enlloc d'apaivagar-la. «Jo no deixaré el futbol, en tot cas, el futbol m'haurà de deixar a mi», sentencia».