El Barça lidera la Lliga Santander amb una estadística impol-luta, dotze punts en quatre partits, però demà iniciarà la fase de grups de la Lliga de Campions rebent a casa el PSV Eindhoven (18.55 h), amb l'afició i l'entorn inquiets per l'escepticisme i els interrogants que genera el joc vacil·lant de l'equip de Valverde.

Marc-André Ter Stegen va ser determinant a Anoeta amb les seves aturades, sobretot al segon període. Va saber tapar el xut enverinat del lateral Theo Hernández (minut 60) i va solucionar amb mestria l'un contra un que li va plantejar Juanmi un minut després. Dues accions que van evitar el 2 a 0 i que van precedir el gol de l'empat de Luis Suárez. Ja amb 1 a 2, Ter Stegen va tornar a ser decisiu davant el malagueny.

La lluïda actuació del porter alemany i el lideratge en solitari dels blaugrana han minimitzat els efectes d'un joc dubitatiu i de decisions tècniques discutibles. En primer lloc, dissabte a la tarda, Valverde va optar per concentrar totes les rotacions de l'equip al mig del camp. El tècnic basc va formar d'inici amb Rakitic com a migcentre, amb Sergi Roberto com a interior dret i amb Rafinha a l'esquerra. La ubicació del reusenc va comportar l'alineació de Nelson Semedo com a lateral. La capacitat de generació de joc ofensiu d'aquest experimental centre del camp va ser nul·la.Però els efectes de la titularitat de Nelson Semedo encara van ser més nocius per a l'equip.

El bloqueig del lateral portuguès

L'equip d'Asier Garitano va pressionar el centrals blaugrana per auspiciar que l'inici del joc ofensiu del Barça hagués de passar, majoritàriament, per Nelson Semedo. El portuguès es va tornar a bloquejar mentalment i va haver de ser substituït al descans.

L'entrada de Philippe Coutinho va ser clau en la reacció dels catalans a la represa, una millora afermada amb la incorporació al joc de Sergio Busquets (minut 57). Les bones prestacions del brasiler com a interior, el quart gol d'Osmane Dembélé en cinc partits, la mateixa quantitat que va materialitzar en tot el curs passat, i la capacitat dels blaugrana per remuntar un marcador advers, com ja van fer contra el Sevilla a la Supercopa i contra l'Osca a la lliga, són els aspectes positius d'un equip de joc indefinit, en absència mental de Leo Messi, que va acabar jugant amb un mig del camp antagònic a l'essència blaugrana. Valverde, com ja havia fet a Valladolid, va finalitzar el matx amb el trinomi format per Sergio Busquets, Rakitic i Arturo Vidal. Una renúncia a defensar a través de la possessió. Una incitació a la defensa a ultrança. Un pas més cap a l'abjuració de l'estil Barça.