«Tinc els genolls inflats, butllofes als peus... estic fet un cromo! Crec que aquest any serà l'últim...», sospirava ahir Juan González, de Molins de Rei, en el moment de trepitjar la plaça de Santa Maria de Montserrat. Completava així la temible Matagalls-Montserrat, que enguany estrenava el recorregut més llarg de la seva història, amb 87 quilòmetres, cinc més que l'any passat. «El pitjor ha estat l'última pujada des de Monistrol... M'he quedat sense forces! Creia que no arribava...», afegia.

Però va arribar. Ell, i centenars d'excursionistes més que van haver de fer un esforç físic i mental sobrehumà per poder vèncer la temptació d'abandonar a mig camí. «L'any que ve no crec que vingui. Però, bé, cada any dic el mateix... i al final acabo repetint», afegia el Juan somrient.

En total, 2.124 persones van completar la travessa, el termini que dona l'organització per ser inclòs en el recompte, tot i que no es tracta de cap cursa competitiva. El dia abans, havien sortit del punt de partida, al Brull, 2.872 inscrits. Això significa que 748 persones (el 26%) van abandonar a mig camí. «Cada any, veus gent que no es prepara i que no s'ha llegit el recorregut. Com que és una caminada concorreguda, hi ha moltes persones que creuen que són capaces de fer-la. Però no estan prou entrenades, ni físicament ni mentalment», advertia la directora de la travessa, Marisa Carreño, del CE Gràcia, el club excursionista organitzador.

En les 38 edicions anteriors, el recorregut sempre havia oscil·lat entre els 81 i els 85 quilòmetres. Enguany, però, es van fer dos canvis en l'itinerari, per evitar el pas per corriols del parc de Sant Llorenç del Munt (a petició del parc) i per anar a buscar el nucli urbà de Vacarisses (a petició de l'Ajuntament). El resultat va ser un trajecte de 87 quilòmetres. «Ha estat dur, és veritat, molta gent ho ha dit. Aquests cinc quilòmetres de més s'han notat», admetia Carreño.

La Matagalls-Montserrat es va recuperar els anys 70 en memòria d'un mossèn excursionista, Jaume Oliveras, que la va fer per primer cop el 1904. Des de fa uns anys, ja no se surt de Matagalls, sinó del Brull, al Montseny mateix, al sud d'Osona. Dissabte, els participants van sortir d'allà entre les 15 h i les 16.30 h. Caminant de dia i de nit, pujant i baixant muntanyes, els valents excursionistes van passar per Aiguafreda, Sant Quirze Safaja, Sant Llorenç Savall, Matadepera, Rellinars, Vacarisses, fins a Monistrol, per enfilar des d'allà l'ascens fins a Montserrat.

El primer participant va arribar al monestir a 1/4 d'1 de la matinada, en només 9 hores i 15 minuts, ja que ho va fer corrent. La resta ho va anar fent durant la nit, matinada, matí i migdia, en funció de si corrien o si caminaven, i del seu estat de forma. A l'última pujada de Monistrol a Montserrat, molts, amb la cara desencaixada, rebien els ànims d'excursionistes que baixaven la muntanya. I, ja a dalt, eren rebuts amb aplaudiments per part dels visitants de Montserrat. «Acabar aquí a dalt no té preu!», deia emocionat el banyolí Jesús Güell. «És un repte que recomano a qui pugui», afegia.