La primavera del 2016, després de deu temporades al primer equip de l'Igualada HC, va prendre la decisió de fitxar pel FC Porto, un dels equips punters de l'hoquei sobre patins europeu. L'estada a Portugal li ha permés guanyar títols i ratificar que podia competir amb els millors jugadors del món. Ara, torna al club on va descobrir l'hoquei i es va formar com a esportista i persona.

Quan va prendre la decisió de fitxar pel FC Porto, va signar un compromís per dues temporades. I el febrer passat, abans que l'equip portuguès li oferís la renovació, va anunciar el seu retorn.

La decisió de tornar a Catalunya, de deixar l'hoquei professional que he tingut l'oportunitat de conèixer, s'assenta en qüestions personals i professionals. En acceptar l'oferta del Porto vaig deixar enrere una feina, els amics, la família. Necessitava viure l'experiència del professionalisme i constatar que podia formar part d'un equip d'elit. Estar lluny de casa, sol, et permet pensar molt, avaluar prioritats. Va sorgir l'oportunitat de reincorporar-me a l'empresa per a la qual treballava abans de marxar, Braid Wheels, i d'encarrilar-hi el meu futur professional com a enginyer tècnic en l'especialitat mecànica. Vaig posar en una balança què m'aportava dedicar-me un temps més a l'hoquei i aquesta opció laboral, i vaig prendre una decisió.

Tampoc va dubtar a l'honor de reincorporar-se a l'Igualada HC.

Coneixia l'equip i l'entitat que em trobaria i que s'hi estaria bé, a Igualada. El fet que Uri Vives hagués retornat un any abans i que la generació que integràvem ell, Elagi Deitg, Sergi Pla, Met Molas i jo ens tornessim a reunir em motivava. Conversar amb ells em va acabar d'engrescar. Es va generar un engrescament comú. Per tant, ni tan sols m'he plantejat altres possibilitats. Vam conversar amb el president i vam pactar un compromís per una temporada amb una segona opcional.

I quina valoració fa de l'equip al qual es reincorpora. Quins objectius pot assolir?

És un bon equip. Ja és un bon equip sense en Ton Baliu. Cal donar-li continuitat. Jo, hi aportaré allò que sóc, el que he sigut sempre. M'agrada la barreja de veterania i joventut. No sóc partidari de fixar-se objectius concrets en el món de l'esport. Essencialment, hem de millorar l'assolit el curs anterior.

El seu retorn ha comportat que recuperés la capitania de facto.

Ha estat una iniciativa d'Elagi Deitg. Quan va saber que tornava em va escriure a través de les xarxes socials: «Tu seràs el capità». No em va permetre ni discutir-ho. I quan es va plantejar al vestidor tampoc hi va haver debat. Es va acceptar per unanimitat. Un gest que valoro molt.

Si compleix l'actual compromís haurà jugat dotze temporades al primer equip de l'Igualada HC, una xifra que el posarà a l'alçada de mites com Albert Folguera o Santi Carda. I només tindrà 31 anys i vida esportiva per endavant.

La meva trajectòria no és comparable a la d'aquests jugadors. Ells va viure els anys daurats, l'època dels grans títols. A més, mai se sap què passarà durant aquest temps. Reconec que marxar de l'Igualada HC un altre cop em costaria. Ja va ser difícil predre la decisió d'anar a Porto.

Com veu la situació del club en l'àmbit esportiu, social i econòmic?

L'entitat s'ha dotat d'un excel·lent coordinador, Marc Muntané. La feina que ha fet amb l'hoquei base els últims cinc anys és excepcional. Cal donar-hi continuitat. Necessitem forjar jugadors per tal que ens rellevin. Econòmicament, s'ha sabut superar la crisi, però costa trobar patrocinis.

S'ha plantejat un futur com a entrenador?

M'ha passat pel cap, a Porto. És una feina que m'agrada, però de moment no vull deixar de patinar.