«Després de ser el capità de la selecció catalana aleví als estatals d'Extremadura, la primavera del 2010, vaig tenir clar que el que jo realment volia era jugar a futbol sala. La participació en aquella competició em va donar confiança, em va fer prendre consciència del meu potencial i possibilitats». A només dotze anys, el manresà Xavi Cols va decidir dedicar-se en cos i ànima a la seva gran passió esportiva: el futbol sala. Vuit anys després, aquest estiu, el tanca forjat a cavall del Manresa FS i del FC Barcelona ha fitxat per un equip de la màxima categoria estatal, el castellonenc Peníscola.
L'aterratge de Xavi Cols a un equip de Primera Divisió és un pas més en la seva prometedora etapa de formació i maduració com a jugador de futbol sala d'elit. Després de jugar sis temporades als equips base del Manresa FS, l'estiu del 2013, el FC Barcelona el va incorporar als seus equips formatius. Va debutar a Segona Divisió, amb el filial blaugrana, quan era juvenil de primer any; els curs següent va compaginar els partits i els entrenaments del Barça B amb els del juvenil i les dues últimes temporades ha estat decisiu per tal que el segon equip del Barça assolís un campionat i un subcampionat de lliga a Segona.
Xavi Cols va debutar a Primera Divisió amb el FC Barcelona el gener del 2016, avalat pel tècnic Andreu Plaza. Des d'aleshores, ha reforçat el primer equip blaugrana en dues etapes i, l'última temporada, va assaborir, durant aproximadament un minut, la Lliga de Campions a Ferrara, contra el ZVV 't Knnoppunt holandès (6 a 0).
Créixer per retornar a can Barça
«La temporada passada vaig seguir creixent i millorant el meu nivell. Vaig acumular més experiència competitiva a Segona Divisió però, cap a final de curs, em sentia inquiet. Volia fer el salt a Primera», assenyala Xavi Cols. «No m'imaginava un altre any a Segona», rebla. Finalitzada la competició, el manresà va conversar amb el seu tècnic al filial blaugrana, Xavi Llorens; amb Txus Lahoz, director esportiu del primer equip i amb Jordi Torras, director esportiu dels equips formatius barcelonistes. «L'anàlisi de tots quatre va ser coincident. La plantilla del primer equip ja estava tancada amb jugadors de vàlua contrastada. El millor era anar a un altre equip de Primera, jugar i créixer», exposa Cols. «Els responsables tècnics del FC Barcelona volen constatar la meva evolució. Amb altres paraules, em van dir: «Tens possibilitats de tornar. Guanya-t'ho!».
La primera opció del tanca era l'equip del Baix Maestrat. «El Peníscola ja s'havia interessat per mi un any abans, en finalitzar l'etapa juvenil. La meva predilecció es devia a tres factors: a la proximitat geogràfica amb Catalunya; a les referències de l'entitat que m'havia facilitat el pivot Juan Emilio Gil, amb qui vaig coincidir al Barça B; i a la constatació que és un club habituat a apostar per jugadors joves, molts dels quals procedents del filial blaugrana». Cols figurava entre les prioritats del nou tècnic dels castellonencs, Juanlu Alonso. En aquest context, l'acord per una temporada es va concretar sense dilacions.
«Soc conscient que encara estic aprenent. El meu objectiu, aquesta temporada, és demostrar que soc jugador de Primera Divisió». Xavi Cols comparteix la posició de tanca amb dos jugadors experimentats, el brasiler Marcus Vinicius Gava i l'andalús Isidoro Garrido, Isi. Tot i això, la seva aportació a l'equip ha estat substancial en les dues primeres jornades. Cols va figurar a l'equip inicial en el debut competitiu a casa del reputat Osasuna Magna (2 a 2) i va jugar vint minuts. «Has de tenir en compte que Isi era baixa per lesió», matisa. Dissabte passat, el manresà va marcar el primer gol dels castellonencs al pavelló de Peníscola (minut 08), que neutralitzava l'assolit pel visitant Kike quatre minuts abans, i va tornar a ser fonamental en la rotació del tècnic madrileny. Peníscola FS i FS Valdepeñas van signar un empat a dos gols.
De l'escola Joviat al Manresa FS
Xavi Cols va començar a jugar a futbol sala a l'escola Joviat quan cursava 1r de primària, com a activitat extraescolar. «La seva intensitat, el seu dinamisme, el fet de sentir-te partícip del joc en tot moment em van seduir de seguida». Maria Tudela, amb qui manté la relació a través de les xarxes socials, va ser la seva primera monitora. La primavera del 2007 es va apuntar a les proves de selecció del Manresa FS, on Miquel Bonilla i Gerard Pusó van començar a modelar aquell vailet que va descobrir les pilotes i les porteries amb el seu pare, Miquel, a la plaça de la Font de les Oques.
