A Andorra temien el partit d'ahir, i amb raó. La competició europea distreu molt, però també perquè arribava un Joan Peñarroya que coneix molt bé el seu exequip. El Baxi arribava amb dubtes per les absències de Lukovic i Doellman, que deixaven coix el joc interior manresà. Però la intensitat de tots els jugadors que van actuar ahir i el cap fred en moments decisius van donar una victòria de molt mèrit i que dona molta tranquil·litat.
Els prolegòmens del partit van estar marcats per l'emocionant tribut que el MoraBanc Andorra va dedicar a qui va ser el seu tècnic durant els vuit darrers anys, un Joan Peñarroya emocionat, que va saludar el públic abans de fer-ho als àrbitres, que va gaudir d'un vídeo fet pel club local i que va rebre una samarreta amb el número 300 a mans del president local, Gorka Aixàs.
El partit va començar amb una novetat tàctica per part de Peñar-roya. Amb la falta de quatres de l'equip, després de la baixa de Lukovic, va assajar amb Lalanne i Sakho tots dos junts, amb el congolès fent de cinc en atac però defensant l'ala pivot Shurna en defensa. L'invent va durar dos minuts, el que va trigar l'haità a anotar el primer bàsquet del partit, un triple, però també a cometre dues faltes que el van dur a la banqueta perquè entrés Vene.
Els primers minuts van ser intensos i plens de novetats tàctiques. A falta de 7.43 minuts per al primer descans el Baxi ja va entrar en bonus per quatre faltes, la qual cosa demostra el poc efecte que ha tingut en l'ACB les protestes pel final del partit contra el Joventut de diumenge passat, i a 5.54, l'Andorra ja va llançar tirs lliures mitjançant un Diagne que va impulsar el seu equip a adquirir cinc punts de diferència, acompanyat per un triple d'Ennis (10-5).
Gran joc dels petits
Aleshores, el MoraBanc va fer tres canvis de cop, per dosificar forces a causa de la participació europea, i el Baxi va aprofitar el moment per trobar un Vene que, molt llest, va anotar vuit punts gairebé seguits per evitar que l'equip es despengés. En aquest moment, el Manresa dels dos cincs havia mutat en un de dos quatre, amb l'estonià i el debutant Del Águila aguantant el tipus per acabar el primer quart amb un prou esperançador 19-15.
El segon quart va tenir més qualitat i van ser precisament els quatres els grans protagonistes. Primer Del Águila, que anava al rebot d'atac amb molta voluntat i a més anotava, i després Vene, autor de 14 punts en la primera part i que empatava a 26 punts a falta de 6.31 per al descans. El Baxi tenia el partit controlat darrere i ni la tornada de Diagne desencallava un MoraBanc espès, que es va salvar fins a tres vegades de ser avançat en l'electrònic.
Amb l' smallball, joc de jugadors petits i amb poca presència de cincs, només la puntual de Sakho en alguns minuts, un tir lliure de Del Águila donava el primer avantatge al Baxi, confirmat per un triple de Lundberg en l'atac posterior (32-36, a 1.05). Quatre punts que es mantindrien fins al descans gràcies a la bona activitat defensiva a la qual es sumava Pere Tomàs, també a l'interior.
El tercer període va ser una prova per a la maduresa del Baxi. Novament amb la dupla Sakho-Lalanne a pista, va començar molt bé. L'haitià es va treure els fantasmes del damunt i, molt ben ajudat per Pere Tomàs, va propiciar que els manresans adquirissin la seva màxima diferència a favor (34-44). A més, la balança de les faltes també havia canviat i ara era el MoraBanc el que en cometia cinc en dos minuts, amb Vitali anant a la banqueta amb quatre.
Però aleshores va sorgir la qualitat individual de Dylan Ennis. L'exjugador del Tecnyconta va pujar fins al 19 punts, va aconseguir treure una antiesportiva a Vene i va encongir la diferència fins al 44-46, a falta de 6.11. Aleshores, però, Peñarroya va recuperar el joc d'alts i Lalanne va resorgir amb un dos més un i amb un bàsquet posterior que, malgrat cometre la tercera falta, va marcar el camí que va propiciar que la diferència tornés a pujar a set punts (46-53). El tècnic visitant va ajustar la defensa sobre Ennis, amb Del Águila a la capçalera de la zona, i la bona defensa i dues accions de Lundberg, una amb un triple, van conduir al 49-62 al darrer descans.
I les coses no podien començar millor al darrer període, amb una gran acció de Lundberg i una continuació de Vene que donaven la màxima diferència (49-66). Però, llavors, el MoraBanc va trobar Ennis de nou i, sobretot, va veure Luz, Rafa Luz. El base brasiler va convertir el partit en una guerra de guerrilles i, malgrat que el joc del seu equip es va convertir més en un passacarrers que en una elaboració constant, va impulsar el públic a creure en la remuntada, i encara més després del trenta-dosè punt d'Ennis, en un contraatac (63-68, a falta de 4.41).
Aleshores va sorgir Vene, que amb un triple i un bàsquet de dos va tornar a estirar la diferència a deu punts (63-73). Encara faltava molt i l'Andorra es va tornar a acostar, però quan pitjor anaven les coses, amb 72-76 i el públic local esverat, Albicy va perdre una pilota que hauria pogut donar ales al seu equip. I llavors va ser el moment de Lalanne. Amb una gran tranquil·litat, l'haitià va foragitar dubtes amb un 2+1 a falta d'1.10 que siguava el 74-80. L'Andorra va recuperar una pilota i va situar el 75-80 mitjançant Jelinek, però, en l'atac decisiu, Renfroe va palmejar un rebot, va evitar un contraatac i va sentenciar amb una safata.
