En el món del futbol hi ha molts intangibles. Un d'ells és aquell que ningú s'explica per què passa: «Mai es guanyen dos partits seguits a casa». La Montanyesa jugava, contra el Manresa, el seu segon duel com a local, després del 4-0 que l'equip de Dani Andreu va infligir a l'Andorra feia set dies.
Tots els condicionants que va reunir el matx eren favorables a la Monta, com l'ambient (calent i sorollós); un camp petit però apamat per als de casa; l'evolució positiva des que l'extècnic del Manresa Dani Andreu va agafar les regnes de l'equip de Nou Barris; l'equipàs amb què compta el conjunt groc-i-negre... El partit era una prova molt exigent per al Manresa i els deixebles de Piti Belmonte la van superar amb escreix. Cert que, tret dels primers minuts de la primera part i de la represa, la Montanyesa va dominar el joc i es va mostrar ambiciós, però el Manresa no es va arronsar i va controlar el seu rival pràcticament en tot moment, i va saber protegir Pol Busquets i la seva porteria. El local Fuentes podia haver canviat el signe del partit als 27 minuts, però va llançar a fora un penal. La sort dels campions?
S'imposa el migcampisme
A l'inici de l'enfrontament hi va haver algunes aproximacions a les dues àrees, però a mesura que avançaven els minuts el migcampisme es va imposar. Anades i vingudes sense profunditat. A banda d'un penal (?) reclamat per l'equip local a l'inici, i algun tímid xut que no va servir perquè ni Víctor Colchero ni Pol Busquets es despentinessin, l'única jugada que va sortir del guió va ser una pilota penjada a l' olla i Solernou va empènyer Patxi dins l'àrea petita. Carrasco Baca no ho va dubtar i va assenyalar amb el dit índex el punt que hi ha a onze metres de la porteria. Fuentes va ser l'encarregat d'executar una pena màxima que es va convertir en una màxima pena per a la graderia, ja que la pilota va sortir a fora per la dreta d'un Pol Busquets que, per si de cas, havia encertat totalment les intencions del migcampista groc-i-negre (min 27). Domini territorial dels locals i control de la situació per part visitant, fins que es va arribar al descans.
La represa va ser una mica més moguda pel que fa a ocasions, en una i altra àrea, però n'hi va haver prou amb els dits d'una mà per comptar-les. Al minut 51, Fuentes ho va provar des de lluny, amb un xut potent i col·locat, però massa previsible per a un Pol Busquets que va atrapar la pilota al costat del pal. Tres minuts més tard, després d'un servei de cantonada, l'àrbitre anul·lava un gol al Manresa per fora de joc. Les protestes manresanes, que volien fer entendre a l'àrbitre que la pilota havia arribat d'un contrari, no van servir de res.
Poc perill a les àrees
Durant força minuts el perill va desaparèixer de les àrees, fins que al min 79 Patxi rematava de cap una centrada des de l'esquerra. La pilota anava ajustadíssima al pal dret de Pol Busquets, però aquest va posar una mà salvadora i va enviar el perill a córner. La resposta manresana arribava quatre minuts després, quan Manel Sala rebia una pilota a l'altura del vèrtex de l'àrea gran, al costat esquerra de l'atac; la mitja volta del davanter blanc-i-vermell, que anava directa a la creueta, va sorprendre a tothom menys a Víctor Colchero, que va volar per evitar el 0 a 1 i va enviar la pilota a córner. Quan tot semblava dat i beneït, malgrat que no hi havia res escrit, un calfred va recórrer els cossos de jugadors, tècnics i parròquia manresana presents a Nou Barris. Un xut franc de Patxi, des de l'interior de l'àrea, va morir a la xarxa... de darrere la porteria de Pol Busquets. Més de mitja graderia va esclatar cantant el gol de la victòria del seu equip, fins que es van adonar que no havia estat més que un efecte òptic.
