El nom de Luis Casimiro és especial per a Manresa. Sempre que torna al Congost amb qualsevol equip el primer que se li recorda, més des de l'equip al qual prepara en aquell moment que no pas des del Bages, és la lliga del 1998. El tema va tornar a sorgir en la prèvia del partit d'avui i l'entrenador manxec va reiterar que «tornar a Manresa sempre em porta grandíssims records. Vam fer una gesta i ells van ser els primers que em van donar l'oportunitat d'entrenar a l'ACB. Per a mi sempre és gratificant tornar-hi».

L'equip al qual s'enfrontarà avui, però, és diferent, i Casimiro el qualifica «d'un rival que juga bé i dur, que ve de guanyar en una pista molt complicada com la d'Andorra». La principal característica que li troba és que «és un equip llarg. Ens podem centrar en jugadors que tenen molt nom i prestigi, però el que ha aconseguit Joan Peñarroya és allargar l'equip i els jugadors anònims estan fent una gran feina». Ho va exemplificar en «Vene, que va arribar per substituir Doellman i està sent un baluard. No només em preocupen els noms, sinó com juguen a nivell de buscar els espais. Es passen bé la pilota i això és el que més em crida l'atenció, més enllà de qualsevol nom».

Casimiro també va valorar la baixa d'Alberto Díaz com a «molt important, però tenim una plantilla prou llarga per evitar que es noti. Tots haurem de redoblar els esforços per aconseguir un bon rendiment».

Els malaguenys arriben d'un triomf a Montenegro a l'Eurocup i dimarts tenen una altra prova de foc en l'escenari continental, a casa contra l'Unics Kazan.