L'equip de Mohamed El Yaagoubi va signar un merescut empat sense gols a Andorra que permet als anoiencs consolidar-se entre els sis primers classificats i reprendre l'excel·lent trajectòria com a visitant del conjunt igualadí, a més de refer-se de la segona derrota de la temporada, primera fora de casa, encaixada una setmana enrere a Lleida (3 a 0).

El joc d'ambdós equips no va lluir en els primers quinze minuts del matx. El futbol d'andorrans i igualadins va ser inicialment poc fluid, però els de Moha ja van deixar palesa la seva vocació d'apoderar-se de l'esfèrica i de practicar el seu habitual joc propositiu. Just a l'equador d'aquesta primera meitat, els anoiencs van començar a monopolitzar la possessió, mentre els del Principat se centraven a crear perill al contracop.

Deu minuts després, el bon joc exhibit pels visitants va generar les primeres aproximacions realment perilloses a la porteria de Victor Silverio, però va mancar l'encert o l'atreviment necessari per concretar el primer gol anoienc. Tot i això, els jugadors de Richard Imbernón no van perdre l'ordre defensiu i, amb alguna ràpida transició, van evidenciar que no renunciaven a vèncer, minuts abans del descans.

Als set minuts de la represa, Martí Just va delectar el públic amb una gran acció individual per la banda que va obligar Victor Silverio a lluir-se. La iniciativa ofensiva continuava sent visitant. Moha va intentar refrescar l'atac igualadí fent entrar al terreny de joc els davanters Pedro J. Calvo i Franco. La successió de jugades ofensives d'un i altre equip van predominar en els últims quinze minuts. Franco (min 86) va protagonitzar una gran jugada que va culminar amb una rematada desviada i Carlos Simón (min 90) va estavellar al travessser una rematada que hauria pogut atorgar als blaus un triomf que no hauria estat immerescut.