El Bernabéu pot acollir la polèmica tornada de la final de la Copa Libertadores entre River Plate i Boca Juniors. A part del punt de vista esportiu, del fet que Madrid sigui l'escenari d'un partit que s'hauria de disputar a 10.000 quilòmetres de distància i que el proper 9 de desembre s'hagin d'extremar les mesures de seguretat perquè no es repeteixin els incidents de Buenos Aires, l'esdeveniment és una gran paradoxa històrica. El torneig, equiparable a la Lliga de Campions europea, du el nom dels alliberadors d'Amèrica, aquells que van lluitar per tal que molts dels actuals països d'aquell continent deixessin de pertànyer a l'imperi espanyol i també al portuguès, en el cas de Brasil. És simptomàtic, per tant, i una imatge que completa el cercle, que la copa dels antics enemics d'Espanya s'entregui a la seva capital i que el nou rei d'Amèrica es proclami a Madrid.
L'origen del nom
La competició no ha tingut sempre el mateix nom. Quan va arrencar, el 1960, es deia Copa de Campions d'Amèrica. El Peñarol de Montevideo, els dos primers anys, el Santos de Pelé, els dos següents, i l'Independiente d'Avellaneda argentí, el 1964, van ser els seus cinc primers campions. En la primera edició, per exemple, el torneig només tenia set equips, els campions de set dels estats que formen l'actual Conmebol. Faltaven els guanyadors d'Equador, Perú i Veneçuela.
El 1965, la competició va rebre el nom de la Copa Libertadores. Anava dedicada als pares de moltes de les pàtries que s'havien creat a Amèrica del Sud després d'alliberar-se del domini espa-nyol, però sobretot en homenatge a dos d'ells: Simón Bolívar i José San Martín.
«No donaré descans al meu braç ni a la meva espasa fins al dia en què haguem trencat les cadenes del domini espanyol que ens oprimeix». Aquest va ser un jurament de Bolívar al principi de la seva lluita contra l'exèrcit colonial a Amèrica. Havia viscut les guer-res napoleòniques en què estava immersa la monarquia espanyola i les va veure com una inspiració per iniciar el camí cap a l'emancipació dels territoris americans. Tot i que el seu ambiciós projecte de la Gran Colòmbia va fracassar, les seves campanyes militars i polítiques van derivar en les independències d'aquest país, Equador i Veneçuela. El seu nom ho diu tot: « Libertador de América». Ningú més indicat per anomenar-lo en l'actual torneig.
La història d'un argentí
L'altre gran alliberador va ser un argentí, com ho són River Plate i Boca Juniors: José San Martín. Va néixer en una família espanyola de colons i va anar a viure a l'imperi quan tenia deu anys, on es va convertir en militar. Va entrar en contacte amb l'ideari de la revolució francesa i això va forjar el seu sentiment identitari americà.
Va tornar a Argentina, on va protagonitzar una de les campa-nyes més històriques en travessar els Andes amb el seu exèrcit per aconseguir l'alliberament de Xile. Per si no en tingués prou amb això, va rebutjar diversos càrrecs polítics perquè la seva gran voluntat era alliberar Perú, que aleshores era el centre del poder colonial. San Martín va proclamar la seva independència el 1821 al capdavant de l'Exèrcit Alliberador dels Andes.
Relació amb el futbol
El nom d'alliberadors d'Amèrica encara és més gran i, alguns, fins i tot tenen noms associats a equips de futbol actual. Bernardo O'Higgins, d'ascendència irlandesa, va acompanyar San Martín en la proclamació de la independència de Xile. Actualment, hi ha un equip a la lliga xilena que es diu O'Higgins, a la ciutat de Rancagua, a pocs quilòmetres al sud de Santiago. El club va tocar sostre en guanyar la seva única lliga el 2013.
Precisament, si Boca Juniors aconsegueix endur-se el trofeu a Madrid empatarà a set títols amb l'equip que ha guanyat més vegades aquesta competició al llarg de la història. Es tracta d'Independiente, un club el nom del qual ja defineix la seva línia i que té un estadi que es diu, precisament, Libertadores de América.
La decisió sobre si finalment el Santiago Bernabéu es converteix en la seu de la final de la Copa Libertadores, pel que fa al partit de tornada, ara l'ha de prendre el tribunal de disciplina de la Conmebol. En cas que això passi, la capital espanyola es convertirà en la primera ciutat de la història que acull, en menys d'un any, dues finals de clubs de dos continents diferents, ja que el Wanda Metropolitano, l'estadi de l'Atlètic, serà la seu de la final de la Champions.
