El timó emocional i cervell ofensiu del CN Minorisa femení, Alba Casasayas, un dels pilars del retorn del waterpolo manresà a les competicions estatals, amb Laia Muns i Anna Bisbal, no defensa la Primera Divisió al costat de les seves companyes. Una lesió crònica, per desgast, a l'articulació acromioclavicular de l'espatlla esquerra ha precipitat la retirada de la capitana, tot un referent al club pel seu caràcter i compromís.
«Aquesta afecció provoca un dolor molt agut a l'hora de fer el gest d'armar el braç per xutar», exposa Casasayas. «Els primers indicis que tenia aquesta lesió els vaig tenir dos anys enrere, la temporada 2016-17, però durant aquell curs les molèsties eren suportables», afegeix. Les incomoditats van derivar en suplici la temporada passada. «Vaig haver de començar el curs amb un mes de retard a causa de la lesió i no vaig jugar mai al cent per cent», detalla Alba Casasayas. La waterpolista confessa que «l'última temporada vaig acabar molts partits plorant pel dolor i, sobretot, per la impotència que sentia en ser conscient que no ajudava l'equip amb la meva millor versió». Per això, «a partir de mitja temporada vaig començar a madurar la idea de retirar-me en acabar el curs», revela. «Per poder jugar el campionat d'Espanya i contribuir a l'ascens vaig haver d'entrenar-me sense xutar durant dues setmanes», explica la manresana. Una decisió que li va permetre fer una aportació decisiva a l'estatal de Madrid. «Vaig disputar la competició conscient que aquells eren els meus últims partits com a jugadora», desvela. «Quinze dies després, ho vaig comunicar al tècnic Àngel Peirón», conclou.
Tres germans, tres waterpolistes
Alba Casasayas pertany a una família tradicionalment vinculada a la pagesia, però sense excessius lligams amb el món de l'esport. «L'excepció era el meu tiet Josep, exjugador del primer equip del Barça d'handbol», emfatitza. Però els seus germans Enric i Gemma, després de completar els cursets de natació al CN Manresa, van optar per la pràctica del waterpolo, un camí que la benjamina, Alba, va voler seguir. «Als vuit anys, jo ja volia jugar a waterpolo, però els monitors van considerar que era massa petita i em van derivar a la natació».
Alba Casasayas va perdre durant un temps la passió pel waterpolo i es va centrar en les competicions de natació durant tres anys. Llavors, va començar a participar en els entrenaments dels equips de waterpolo del CN Manresa i va recuperar l'entusiame per aquest esport. El curs 2007-08 va debutar com a jugadora de l'equip infantil de l'entitat. «Aquella era l'única manera de poder jugar: integrar-se a un equip masculí. Oriol Muns, Kevin Lenard, Eudald Martínez, Dani Ruiz, Xavi Serra... Aquests eren alguns dels meus companys el dia que vaig jugar el meu primer partit de waterpolo», rememora.
La temporada 2009-10, amb només 14 anys, va debutar al primer equip femení del CN Manresa, que aleshores militava a Primera Nacional. «Aquest va ser un any d'aprenentatge, i el següent, el de la consolidació», relata. «En l'apartat golejador vaig passar de marcar només un gol a fer-ne vint», assenyala.
La retirada de tota una generació de jugadores li va atorgar més responsabilitat el curs següent. Una pèssima notícia, la desaparició de l'històric CN Manresa, l'estiu del 2013, va propiciar que se li obrissin les portes de la Divisió d'Honor, la màxima categoria estatal. «El tècnic del CN Terrassa, Xavi Pérez, em va trucar personalment i vaig decidir viure aquella experiència». Els desplaçaments diaris a Terrassa en tren per assistir a les sessions preparatòries no li van impedir adaptar-se a l'exigència i competitivitat de la nova categoria, però la dificultat de compaginar aquest exigent règim d'entrenament amb el cicle formatiu de Grau Superior d'Administració i Finances, que va començar a cursar el 2014, va afavorir que retornés al Bages, per jugar, primer, al CN Sallent i, després, al CN Minorisa.
«Ha estat una etapa en què el principal objectiu era incidir en l'aprenentatge de les companyes més joves amb la finalitat de preparar-les per assolir l'ascens que es va materialitzar el maig», conclou Alba Casasayas, que ara malda per vehicular la seva capacitat d'esforç i sacrifici a través del triatló esprint i de les travesses a mar oberta, modalitats que pot practicar sense dolor ni agreujar la lesió.
