Imposar-se al líder del grup 2 de Primera Catalana i situar-se a un punt del Viladecans va estar, ahir, a l'abast dels jugadors de Mohamed El Yaagoubi. Dos gols encaixats en els darrers set minuts de partit, durant l'última i deseperada allau ofensiva dels del Baix Llobregat, va impedir als igualadins segellar un triomf il·lusionant i prestigiós.

El Viladecans de Raúl Paje es va presentar a Les Comes com un equip sòlid i regular. No en va, només ha perdut en els tres difícils desplaçaments a Manresa, Almacelles i Tàrrega, i sempre per marcadors ajustats.

L'Igualada es va mantenir fidel als preceptes futbolístics del seu tècnic i, amb la complicitat dels viladecanencs, es va fer amb la possessió de la pilota i la iniciativa ofensiva. Els de Raúl Paje van optar per esperar els blaus parapetats al seu terreny de joc i per crear perill a través de la recuperació i del contracop.

Tot i la coherència de la proposta futbolística dels de l'Anoia, els blaus van mostrar respecte per l'oponent i prudència a l'hora de trenar les jugades d'atac.

La cautela i les inhibicions dels igualadins es van anar esvaint i la gosadia de l'equip va derivar en una excel·lent jugada col·lectiva que va permetre a l'oportunista Carlos Simón inaugurar el marcador. L'avantatge adquirit pels locals no va propiciar una reacció dels viladecanencs, tot i que el davanter local Pedro J. Calvo (minut 13) va evitar l'empat immediat del líder en treure, sobre la mateixa línia de gol, una rematada de cap enverinada d'un jugador visitant.

Els anoiencs van reprendre l'ofensiva, altra vegada prenent precaucions, mentre els de Raúl Paje optaven per evitar el joc elaborat i confiaven en rendibilitzar les segones jugades de les seves escadusseres arribades a l'àrea d'Albert Alfonso.

En aquest context, les jugades d'autèntic perill no van sovintejar en els últims vint minuts d'aquest primer període. L'única acció ressenyable va ser una bona rematada de cap de Martí Just que es va perdre per sobre del travesser de la porteria de Santi Pérez.

La tònica va variar a la represa. El Viladecans va avançar la línia de pressió i va dotar de més intensitat i proactivitat la seva defensa. Un fet que va dificultar l'elaboració del joc atacant als anoiencs però que va tenir una contraprestació: dotar de més espai i, per tant, perill els contracops blaus.

Gaudir d'ocasions per sentenciar

L'Igualada va disposar de dues bones oportunitats per ampliar l'avantatge i sentenciar el matx. La primera es va produir al minut 48. Els de Moha van trenar una excel·lent acció ofensiva coral que Martí Just va rematar amb encert, però Santi Pérez va lluir aptituds i va conjurar el perill. Disset minuts després, altra vegada el menut i hàbil davanter igualadí va disposar d'una ocasió de gol immillorable. Martí Just la va malbaratar, en aquesta oportunitat.

Quan faltaven dotze minuts per a la conclusió del partit, Martí Just va aprofitar una assistència excel·lent del jove Franco Nantez per fer pujar el 2 a 0 a l'electrònic. Un avantatge que, aleshores, semblava segellar el triomf dels igualadins, oimés quan Raúl Paje ja havia fet els cinc canvis de què disposava, sense haver aconseguit revolucionar el joc ofensiu dels del Baix Llobregat. Malauradament, però, els vaticinis no es van acomplir.

Els visitants, sense modificar el plantejament, van transformar el seu primer gol al minut 83. Servei de falta lateral. Rematada, refús i gol d'Iván García. Ara sí, els viladecanencs es van abocar a l'atac, tot cercant el premi de l'empat. I la seva insistència va fructificar arran d'un altre servei de falta, aquest llunyà, que va propiciar l'inesperat gol de l'empat de Daniel Matallín. Així, l'Igualada es va haver de conformar amb un punt agredolç que el consolida entre el sextet capdavanter.