Qui ho hauria dit al minut 25, quan el Cadí tenia 26 punts de marge (16-42), que les de la Seu haurien de suar de valent per sumar la cinquena victòria de la temporada. Però a les de Bernat Canut els va tocar haver de patir per obra i gràcia, sobretot, de l'encert d'una jugadora filla d'exjugador del TDK Manresa i d'exjugadora del propi Sedis. Aina Ayuso, base del Sant Adrià, es va carregar el seu equip a l'esquena i una mica més i dóna un bon ensurt a les urgellenques.

El Sant Adrià va acabar com havia començat: dominant. Però pel mig, el Cadí va ser molt superior. Molt més equip. Amb un bàsquet més ben trenat. Amb millors prestacions a tots dos cèrcols. I això sense tenir a to una Mehryn Kraker amb molèsties al genoll o tenir un paupèrrim encert des de la llarga distància. De fet, si les urgellenques haguessin mantingut des de la línia de triple el nivell mostrat davant el Mann Filter, al Marina Besòs no hi hauria hagut història. Gens ni mica.

Però després del 16-42 producte d'una arrencada de segona part fulgurant per part del Cadí, les barcelonines van posar tota la carn a la graella. Hi tenien més a guanyar que a perdre. I els va sortir cara davant un Cadí a qui la reacció local va destarotar. I amb la millora el to defensiu adrianenc i l'encert des de qualsevol lloc d'Ayuso es va ennuegar. Cert que si els àrbitres haguessin xiulat un parell de faltes més a favor de les blanc-i-blaves no hauria passat res. Al final, però, la serenor de Yurena Díaz i el caràcter de Vilaró van deixar les coses d'on no haurien hagut de sortir.