Sembla que el Barça passa per un moment de la temporada en què el més important és anar sobrevivint. Amb moltes baixes d'alguns titulars indiscutibles, com Sergi Roberto, Umtiti, Arthur o Luis Suárez, l'equip va acumulant punts que més tard faran falta ni que sigui a costa de no jugar del tot fi. Ahir, davant d'un rival en decadència, el Vila-real, el resultat i el fet de deixar la porteria a zero per primer cop a la lliga des de la segona jornada va ser el millor. Això i el gol del jove Aleñá, que li pot donar confiança per fer-se un lloc al primer equip. També mereix capítol a part el partit d'un Dembélé que ha reaccionat de la millor manera a l'allau de crítiques rebudes fa una setmana. El francès va ser ovacionat pel Camp Nou i Valverde ja té el que volia, el seu objectiu abans de començar la jornada, tornar a ser líder.
La primera part va ser espessa no, el següent. El Barça va repetir l'equip d'Eindhoven i només les filigranes de Dembélé van agradar a una afició freda com el partit. El Vila-real sabia que la perillositat local era per l'interior i va tapar totes les sortides a Messi, excessivament buscat pels seus companys i que, a més, va rebre tres entrades duríssimes de Víctor Ruiz, Cáseres i Álvaro González. La primera i la darrera van ser castigades justament amb targeta.
Al minut dos, el nigerià Chukwueze, un prodigi físic a qui falta polir, va intentar crear perill a Jordi Alba, ahir molt responsabilitzat en la seva banda per tapar forats. Pel Barça, Dembélé era qui creava perill, primer amb una acció amb Semedo que va rematar alt Messi i després amb un xut que va anar massa desviat.
Domini i gol
La millor oportunitat, però, va ser visitant. Chukwueze va tornar a entrar per la dreta, la pilota va caure a Moreno, que va fer un barret a Lenglet, Ter Stegen es va quedar sota la porteria, com és habitual, i la rematada de l'ex de l'Espanyol va anar al pal. El Barça va semblar que reaccionava amb un xut de Rakitic i un gran rondo que va acabar amb un xut fluix de Dembélé. El Vila-real cada cop estava més aculat. Arturo Vidal, que ahir va fer la tasca de Luis Suárez pressionant els defenses, va estar a punt d'arribar a una centrada de Jordi Alba. Va ser el pròleg del gol. Un córner a l'esquerra d'Asenjo el llança massa curt Dembélé. La pilota torna al francès i aquest projecta una gran centrada que Piqué, avançant-se a Víctor Ruiz, remata al fons de la porteria.
El Barça havia fet el més difícil i Messi va tornar-se a acostar al gol abans que Moreno tornés a avisar amb una rematada blocada per la defensa local. I semblava que l'impuls seguia a la segona meitat. El Barça va poder fer el segon només arrencar en una centrada de Messi que va deixar passar Vidal i que va salvar Asenjo. Tot seguit va ser Rakitic qui no va arribar a una centrada de l'omnipresent Dembélé. Però era un miratge. El Barça cada cop anava perdent més el control del joc i l'equip de Calleja aconseguia enllaçar estones amb el control de l'esfèrica al centre del camp sense que els locals li poguessin prendre. A més, Piqué entrava en baralles amb Moreno, recordant episodis de quan el davanter era a l'Espanyol, i Valverde feia canvis estranys, retirant del camp un bon Arturo Vidal en lloc de pensar de retirar un Coutinho que, un dia més, va passar amb més pena que glòria damunt de la gespa del Camp Nou.
Sentència tardana
La sort per al Barça va ser que el Vila-real està com està i ni fent entrar pólvora amb Carlos Bacca i Toko Ekambi no va crear perill a la porteria de Ter Stegen. En la seva única jugada de mèrit, Coutinho va retallar cap al mig i va poder superar Asenjo, però la pilota va sortir desviada. Els darrers minuts ja eren el xou de Dembélé, qui sortia en curses ràpides, primer per no centrar bé i després per enviar una pilota al segon pal que Malcom, que per fi havia rellevat Coutinho, va rematar massa alta amb el cap.
I llavors va aparèixer Messi. L'argentí, molt apagat durant tot el partit, va endarrerir-se i va obsequiar la concurrència amb una passada filtrada fantàstica sobre l'entrada d'Aleñá. El maresmenc, molt atabalat fins aleshores, va tenir la suficient sang freda per encarar Asenjo i superar-lo amb un toc subtil amb l'exterior del peu esquerre. Fins al final, enganxada entre Busquets i Fornals i poca cosa més. Els punts es queden al Camp Nou, però val més que el Barça superi aviat aquesta època de joc poc convincent per no tenir més ensurts.
