L'expresident del Barça, Josep Lluís Núñez, va morir ahir a Barcelona i el seu funeral tindrà lloc demà, a les 10.15 h. Des que es va saber la notícia, les mostres de condol i de reconeixment de la seva tasca al capdavant del FC Barcelona s'han anat succeïnt.

Josep Lluís Núñez Clemente (Baracaldo, 1931) va dedicar-se a la construcció immobiliària, amb no poques crítiques, i ha estat qui més anys (22, del 1978 al 2000) ha presidit el Barça, al qual va saber modernitzar i el va converir en una de les entitats més importants del món. Però primer va ser al món del totxo on va fer fortuna, amb el Grup Núñez i Navarro, i va guanyar les eleccions al FC Barcelona del 1978. Durant els 22 anys en què va ocupar el càrrec només va tenir com a adversaris Sixte Cambra a les eleccions del 1989 i Ángel Fernández en les del 1997. Les del 1989 se les va adjudicar poc després del conegut motí de l'Hesperia i d'haver fitxat com a tècnic Johan Cruyff, que li donaria anys de glòria dirigint el mític Dream Team, amb quatre lligues seguides (1990-94), dues d'elles perdent el Reial Madrid en la última jornada a Tenerife, i amb la primera Copa d'Europa, aconseguida el 1992 en l'antic Wembley amb el gol que va marcar Koeman a la Sampdoria. La relació amb Cruyff, però, va acabar molt malament la primavera del 1996.

Les eleccions del 1997 també les va guanyar i després de fitxar Louis Van Gaal, un altre entrenador que venia d'Holanda, i la manca de sintonia amb la grada i la sequera de títols en la seva tercera temporada va acabar, a la fi, amb la seva carrera presidencial a l'entitat blaugrana, l'any 2000.

En el seu llarg període al capdavant del club, al qual va entrar amb un eslògan de fer un «Barça triomfant» , va aconseguir 27 títols, entre els quals destaquen set Lligues, sis Copes del Rei, quatre Recopes d'Europa i la ja esmentada Copa d'Europa. També els èxits van ser nombrosos al bàsquet, l'handbol i l'hoquei sobre patins.

Va fer passar el club dels 78.000 als 106.000 abonats i de 96 a 1.300 penyes. Va ampliar el Camp Nou, va contruir el Miniestadi i va fer grans fitxatges, com els de Maradona, Schuster o Ronaldo, que no van aconseguir la supremacia que s'esperava. Va voler allunyar-se de les influències polítiques i el que va aconseguir va ser mantenir una clara independència.

El dia 28 de juliol del 2011, onze anys després de desaparèixer de l'escena, va ser condemnat a sis anys de presó, igual que el seu fill José Luis Núñez Navarro, i a pagar una multa de dos milions d'euros pel delicte de suborn i d'uns altres 36.000 euros de multa per falsedat documental per la seva implicació en el cas Hisenda. El dia 16 de novembre del 2014 va entrar a la presó de Quatre Camins, on s'hi va estar 71 dies en règim tancat fins obtenir el tercer grau.

L'estat físic de l'expresident va empitjorar des de l'estiu passat i passava estades a l'hospital i al seu domicili, fins al desenllaç d'ahir al migdia.

Carta d'agraïment de Bartomeu

Mitjançant una carta feta pública, l'actual president del Barça, J.M. Bartomeu, qualifica Núñez com «un gran barcelonista que va saber canviar la fesomia» del club. «Des del seu record, ara tornem a reviure moments i emocions d'un període extraordinari de la nostra història». Segons Bartomeu, va transformar l'entitat, que «vivia en moments complicats econòmics i el va transforar completament i, des de la discrecció, ha continuat donant suport al Barça».