Jana Fernández Velasco (Martorell, 2002) va tocar la glòria, dissabte passat, a l'estadi de Montevideo (Uruguai) en proclamar-se campiona del món de futbol femení en categoria sub-17 amb la selecció espanyola després de vèncer en la final davant Mèxic (2-1). Els seus primers tocs amb la pilota van ser de ben petita a les files del Sant Esteve Sesrovires FC, i als 10 anys va vestir-se de blaugrana a l'FCB Escola. Després de passar per totes les categories de Can Barça, ara és a cavall del primer equip i el filial. L'estiu passat va formar part de l'expedició del FC Barcelona femení en la gira als Estats Units.

Com han estat aquests dies posteriors al mundial?

Encara no m'ho crec, no soc conscient del que hem aconseguit. Sento una felicitat molt gran. És molt bèstia! Un somni fet realitat i em sento molt orgullosa d'haver fet història. Quan guanyes un campionat del món només pots aspirar a repetir-ho.

Què recordes del moment que l'àrbitre va xiular el final del partit contra Mèxic (2-1) a l'estadi Charrúa de Montevideo?

Córrer a celebrar-ho amb les meves companyes? però, sobretot, vaig aixecar la mirada cap a la graderia on hi havia el meu pare, que havia volat aquell mateix dia des de Barcelona? Ens vam mirar, vaig alçar el puny i vaig sentir una felicitat molt gran. Que ell fos allà en aquell moment ho va fer més màgic. Després vaig poder-ho celebrar, a través del mòbil, amb la meva mare i el meu germà. Sense ells no seria possible.

La teva mare, el teu germà i molts amics del poble van aplegar-se per veure el partit a El Casino. Vas rebre l'escalf des de la distància?

Oi tant! He parlat habitualment amb la família i he anat seguint-ho per les xarxes socials. És molt agraït que la gent més propera també s'enganxi al futbol femení. Em sento molt feliç de tot el que estic rebent aquests dies, també.

El mòbil encara bull, de felicitacions?

Sí, han estat uns dies molt intensos. M'ha felicitat moltíssima gent i no he pogut respondre a tothom com voldria. He rebut felicitacions del míster i de companyes del Barça, però també de la família, d'amics del poble?

Ets campiona del món sent titular indiscutible amb l'estatal sub-17. Això encara fa més bo el títol?

Jugar sempre agrada, i fer-ho com a titular és la recompensa a molts anys d'esforç i de dedicació. Crec que en aquest Mundial d'Uruguai he estat molt regular en tots els partits. Per a mi el més important és que ens hem dosificat bé entre partit i partit i hem recuperat les forces per arribar al següent encara amb més energia. L'aspecte físic ha estat molt decisiu per emportar-nos el títol.

Després d'una primera fase de grups més assequible, el cam

Sí, a la primera fase vam superar amb solvència els tres partits. La primera eliminatòria contra Corea del Sud va marcar un punt d'inflexió tenint en compte que ens enfrontàvem a les vigents campiones del món. Vam afrontar el duel amb molt respecte davant d'una selecció que ens va exigir moltíssim. Aquella tanda de penals no l'oblidaré mai? quin patiment, però quina alegria! Va ser la victòria més celebrada de totes i ens vam alliberar de la pressió.

Dos partits més, davant Nova Zelanda i Mèxic, per aixecar, finalment, el títol.

Han estat dos partits molt més difícils del que ha semblat, tot i ser superiors. Amb Nova Zelanda va ser un partit enganyós i de Mèxic sabíem que el seu perill era en el joc aeri, precisament de la manera que van trobar de marcar-nos. Però la primera part de la final vam jugar a un nivell altíssim i els dos gols de Clàudia Pina van ser determinants.

Un cop finalitzat el mundial, Pina ha tingut tots els elogis com la millor futbolista del torneig. En tot cas, la selecció té molt més altre talent, no?

Pina és la nostra referència atacant i els seus gols ens han permès arrodonir l'esforç de tota la resta. L'èxit per arribar on ho hem fet és perquè som un equip i aquest títol és mèrit de totes les que hi hem format part. Però és innegable que la classe de Pina l'ha pogut veure tot el món.

Guanyar el títol pot suposar un pas més perquè cada cop més nenes vulguin ser futbolistes?

Nosaltres som una nova fornada que estem recollint els fruits de moltes altres jugadores que, algunes encara en actiu, han lluitat perquè el futbol femení cada cop tingui més empenta. I nosaltres esperem ser la generació que permeti a les futures generacions que puguin seguir els nostres passos. Aquest títol és una mostra més que, si lluites, pots aconseguir els teus somnis. Aquest és el missatge que donaria a les nenes que volen dedicar-se a jugar a futbol com desitgem nosaltres.

Aquest any has travessat dues vegades l'oceà Atlàntic. Uruguai s'afegeix a la llista de països que has visitat com a futbolista. Quin record li queda?

Quan viatges amb l'equip o la selecció tens molt poc temps o pràcticament gens per fer turisme. Aquest any he tingut la sort de poder descobrir ciutats dels Estats Units i un país d'Amèrica del Sud. M'emporto moltes imatges, però sobretot moltes vivències.

Ja t'has reincorporat al Barça. La prioritat és poder triomfar a La Masia?

Oi tant! Guanyar un Mundial ha estat conseqüència de créixer en un model formatiu com el del FC Barcelona. És un club que integra en el teu ADN l'exigència de gua-nyar sempre. És el que té portar l'escut del millor equip del món. En aquest sentit, aprendre a gua-nyar al Barça també t'ajuda, et dona una base molt sòlida.

Després d'un 2018 de traca, què pots demanar al 2019?

Tinc un desig molt clar: tornar a ser campiona d'Europa! El març es juga l'Europeu a Suècia i faré tot el possible per ser-hi. Els qui em coneixen saben que soc exigent, constant, competitiva, i que sempre en vull més? però serà molt difícil superar un any com aquest.