Va deixar petja en la seva etapa com a jugador i va tornar a l'equip com a tècnic la temporada 2005-06. Aquell curs el Manresa va assolir el cinquè lloc a Tercera, la millor classificació des dels anys setanta. El gener es va retirar de les banquetes.
Ha exercit com a tècnic durant tres quinquennis i ha dirigit el Manresa en dues etapes. Com les valora?
Entrenar al Manresa sempre ha estat especial, ja que és un dels meus equips, amb el Mercantil i el Sabadell. Com a preparador, em vaig sentir molt recolzat per Manel Sánchez i la seva junta, i la primera temporada va ser la millor de totes. Hi havia un grup de jugadors de casa amb qualitat i implicació, i els forans es van integrar fins a confondre's amb els del planter. És una etapa inoblidable, com les experiències al San Cristóbal, l'Olesa o l'Espanyol femení, a la màxima categoria.
Havia visitat el museu abans d'avui?
Sí, dues vegades, quan només ocupava una planta. Et permet reviure els moments viscuts gràficament. S'ha fet una gran feina de recuperació. Aquest museu no només és fruit de la tenacitat: reflecteix l'estima al club de Manel Sánchez, en una època en què el futbol modest ha perdut suport social i recursos econòmics.
