És la seva segona temporada al capdavant del juvenil A del Gimnàstic de Manresa, a la Divisió d'Honor. Ferran Costa, que fa 12 anys que entrena equips, en aquests moments està gaudint d'una de les millors experiències tant a nivell personal com professional. L'equip que dirigeix és setè amb 22 punts, només superat per planters de primer nivell com Barça, Espanyol, Saragossa, Mallorca, Girona, etc.
S'ha arribat a l'aturada per festes i l'equip es troba en una privilegiada setena plaça, darrere dels més grans del futbol català. Entenc que deu estar content per la feina feta?
Sí. Estem molt satisfets i molt contents. Al final no és casualitat que ens trobem en aquesta posició. Des de l'inici del curs hem fet moltes coses bé, començant per una bona planificació amb Sergi Martínez i Adrià Talavera, que dirigeixen la part esportiva del club.
Es podia imaginar a principi de temporada la trajectòria?
Nosaltres el que imaginàvem és que seríem un equip dur, molt competitiu, i amb una identitat clara. També sabíem i érem conscients de la dificultat que comportar competir cada setmana a la màxima categoria juvenil, per tant, mai hem pensat en un llarg termini de temps. El club és molt ambiciós i no ens hem posat mai límits.
A aquestes alçades, l'any passat, l'equip es trobava al límit del descens, només dos punts per sobre. Quin canvi, no?
Cada temporada és diferent. La situació de l'any passat sí que era més d'un neguit constant, la realitat és que durant aquests dos anys hem estat només dues setmanes en descens i crec que és molt meritori. Hem de seguir construint amb força i empenta per seguir vivint grans moments.
Tot i la magnífica posició a la classificació, aquesta categoria és de màxima exigència i tots els equips puntuen. L'equip està a tan sols cinc punts del descens. Es pot patir?
Sí. Tots els rivals són molt competitius i s'està demostrant amb els resultats cada setmana. És una categoria de màxima igualtat i només cal veure la quantitat d'empats que hi ha cada jornada. La tendència de la competició fa que costi molt encadenar dues victòries seguides. Tenim un bon marge però no podem oblidar que cada setmana hem de fer la feina, si no aquest marge es pot anar reduint i podem viure moments que no ens vénen de gust.
S'han deixat escapar punts en molts partits tot i ser superiors al rival quant a nivell de joc. Tot i ser un dels equips més golejadors, creu que l'equip podria estar més amunt?
Sí. Hem fet mèrits per tenir més punts. Tenim un bon balanç de gols marcats i gols encaixats, però no hem acabat de ser del tot eficients i això ha fet que se'ns escapés algun punt que ens podria fer estar en una posició encara més còmoda, i veure les coses amb molta més tranquil·litat.
Fins a aquest moment, el Nàstic ha estat l'únic equip capaç de marcar 6 gols en un mateix partit en tota la Divisió d'Honor (6-1 contra la Penya Arrabal). Pot semblar fàcil...
Amb el pas del temps ens adonarem de la dificultat de moltes coses, va ser un partit increïble, un partit històric. Si et soc sincer, contra el Reus Deportiu, podríem haver obtingut un altre resultat engruixit, però per encert del porter contrari i falta d'encert nostre no va poder ser.
Defensivament l'equip es troba molt còmode, i és un dels equips menys golejats. És casualitat?
No. Va ser una assignatura pendent durant les primeres jornades, l'any passat ens vam caracteritzar per aquesta solidesa i solvència. L'equip ha crescut molt en aquest sentit i hem acabat la primera volta amb molt bons números i això és positiu.
Falten 12 partits per acabar la lliga i l'equip està millorant els registres de la primera volta, això vol dir que encara no ha arribat al seu millor moment?
Hem tingut una bona línia de joc durant tot l'any. Hem patit absències de jugadors importants, com la de Jordi Garcia, que és un futbolista al qual tenim molta confiança i que no l'hem pogut gaudir fins ara. Hem tingut una identitat constant i s'ha vist una bona imatge d'equip sempre.
Com encara aquesta part final i decisiva de calendari?
Amb optimisme i il·lusió. Amb ganes de deixar el Gimnàstic en la posició més alta. No és casualitat que el Gimnàstic tingui opció de fer una molt bona classificació a la Divisió d'Honor. És una conseqüència de totes les coses que s'estan fent bé, el juvenil és un equip més del club. Si mires la classificació de qualsevol altre equip o els registres, o també la quantitat de jugadors que surten cada any cap a planters professionals, el Gimnàstic és això, treball, constància i no posar-se límits i voler més que ningú.
Quin objectiu hi ha marcat?
Seguir sent competitius cada setmana, cada partit i créixer. Fer millor allò que ens fa bons i corregir les coses que ens fan febles. Trobar la millor versió de cada jugador, que aquests millorin a nivell individual i que l'equip segueixi sent reconeixible i que cada cop siguem més eficients i que el club estigui orgullós de l'equip.
Quina creu que és la clau per haver mostrat aquesta estabilitat en els dos primers anys a la Divisió d'Honor juvenil?
El sentiment de club. Es planifiquen molt bé les coses, Sergi Martínez és una persona que té les coses molt clares i que sap el que cal perquè tot surti bé en cada moment, i Adrià Talavera domina la competició, la captació i sap el que convé a l'equip . La clau ha estat això, la bona sintonia entre la direcció esportiva i el cos tècnic del juvenil. En tot moment hem estat humils i hem tingut clar el que volem, pas a pas i mirant la millor forma de ser el màxim de competitius possible.
Què significa per a Ferran Costa el Gimnàstic de Manresa?
Canvis, tant a nivell personal com a nivell professional. Significa una etapa de maduració molt important, és una oportunitat de treballar amb gent que admiro i aprecio, com els esmentats Sergi Martínez i Adrià Talavera, tots els companys de cos tècnic o la resta de gent de l'entitat. Es tracta d'un club molt familiar i també significa l'oportunitat de competir amb i contra els millors, d'entrenar grans jugadors i de tenir l'oportunitat cada setmana d'assumir el repte de preparar un partit i intentar interpretar el que passa a la màxima competició de la nostra categoria.
