Mai un Dakar s'havia fet en un sol país. Quan Xile va dir que no volia la cursa en les seves terres totes les alarmes es van encendre. Tothom va especular sobre com ho podria fer l'ASO (l'entitat organitzadora). Però aquest no va ser l'únic problema. Falta d'inscripcions, falta d'esponsorització, i el més preocupant és que tot el continent sud-americà ha obert els ulls. I la pregunta és qui necessita més a qui? El Dakar als països o els països al Dakar?

El 2019 és un any de transició, no sabem encara cap a on, però una edició diferent. Podríem dir «de rebaixes». És clar que el pressupost organitzatiu s'ha reduït considerablement. Dels voltant de quinze dies de cursa s'ha passat a deu. De tenir sempre més d'una dotzena de campaments a tres, més el de la marató, per la retallada logística. Sortida des de Lima, primer campament a Pisco, segon a San Juan de Marcona i el tercer a Arequipa. A més, una etapa marató en què les motos seran a Moquegua i la resta, a Tacna.

Una vegada feta l'etapa marató, tornada resseguint els mateixos campaments de l'anada. Això vol dir competir també en moltes zones ja fetes servir durant els dies anteriors.

Fins aquí tot pot semblar molt simple, més barat i es podria dir que més fàcil. Doncs no. Tot l'esmentat anteriorment és la part logística i econòmica del ral·li. Però la part esportiva, que recau en excopilots, pilots i gent que sent aquest esport amb tot el cor, ha tret tot el suc del terreny que tenien disponible.

El recorregut serà segur més difícil, tant de conduir-hi com de navegar-hi. Més rebuscat, més voltes sobre si mateix intentant guanyar quilòmetres artificialment. Ens faran pujar les dunes més altes i baixar a les valls més profundes. El govern no va cedir la part nord del país per fer-hi el ral·li. Des de Lima cap al sud, moltes limitacions mediambientals i arqueològiques a totes les zones desèrtiques per on passarem. L'ASO no tenia gaire terreny, no som a Àfrica, les dunes de Tanaka no són les del Teneré. Ara bé, de les dunes de Tanaka no ens en deixarem ni una i farem les més difícils i toves que hi hagi. L'espectacle està garantit i la dificultat, també.

Aquest Dakar, no per ser més curt i en un sol país, serà més fàcil. Tot el contrari. També es pot pensar que aquest Dakar afavoreix els pilots més ràpids i que arrisquin més. No. La suma de la distància total dels trams especials no varia gaire d'altres edicions. Que hi haurà més temps per descansar. Tampoc. Els temps totals estimats no difereixen dels d'abans. Simplement estem donant voltes en certes àrees de Perú, les mateixes la primera setmana que la segona. Això vol dir dificultat, navegació difícil a causa de les múltiples roderes que hi pot haver i la necessitat de l'organització de crear drama d'una manera artificial.

Comencem el Dakar compacte.