10 de gener de 2019
10.01.2019

OPINIÓ | Les dificultats d'obrir traça

09.01.2019 | 23:42

En la segona etapa, la que va anar des de Pisco fins a San Juan de Marcona, passant ben a prop del mar, els cotxes van començar la jornada abans que les motos, fet que era una novetat. I no és pas, ni molt menys, un detall petit, dels que no tenen importància. Tot el contrari, pot arribar a ser un factor molt decisiu.

Marcar la primera traça en la sorra, haver d'obrir és molt més complicat i dur que navegar una vegada han passat ja uns quants vehicles per la pista. L'ordre de sortida ve donat segons la posició del dia anterior. El dilluns, en els cotxes, s'havia imposat el pilot qatarí Nasser al-Attiyah. Per tant, dimarts li tocava sortir el primer de tots i no va aconseguir fer un bon resultat. En canvi, Sebastian Loeb i Nani Roma van optar per ser més conservadors el primer dia de cursa i l'endemà tenien una sortida des de posicions més endarrerides, un fet que els va acabar beneficiant. Ells van ser, respectivament, primer i segon de l'etapa.

Molts participants que volen especular en l'ordre de sortida, és a dir, que decideixen córrer més o menys depenent de com vulguin sortir l'endemà, han de mesurar bé els càlculs. Això passa molt més en la categoria de motos, i sembla com un joc del gat i la rata: es persegueixen, es deixen passar, tot pensant en quin serà l'ordre de sortida que més convindrà a cadascú. Hi ha l'exemple del Joan Pedrero, qui dilluns sortia darrere Sunderland, guanyador del Dakar el 2016.

El Joan em va comentar que volia apretar molt per veure-li la pols i seguir-lo, sabent que el britànic, que viu als Emirats Àrabs, és tot un expert en la navegació per les dunes. Tenia curiositat, una vegada havia acabat l'etapa, que m'expliqués com li havia anat el dia. En preguntar-li, la seva cara era de decepció: no li va veure mai la pols en tota la jornada, ell no s'hi va poder enganxar!

Perquè la teoria està molt bé i és clara. Però la realitat del que et vas trobant pot arribar a ser molt diferent del que t'esperes. A vegades pot resultar molt més difícil navegar per un recorregut que ja està xafat perquè algunes de les traces anterior et poden menar cap a un camí erroni, et poden dur a l'hort.

Pel que hem vist fins ara del Dakar 2019, que tindrà tot el recorregut pel Perú, ens trobem amb una navegació complexa. Hi ha valls molt obertes i en les quals només obtens informació en graus de brúixula pel GPS per tal d'anar esbrinant els punts de control, els waypoints.

En els darrers anys, per fer-ho encara més complicat, s'han tret de la butxaca els WPC, uns punts que es validen quan circules a menys de 300 metres. Aleshores et queda registrat dins el teu GPS però s'han de trobar sense cap mena d'ajuda de la tecnologia que tens a la teva disposició. I si et deixes un waypoint, això el que et representa és la penalització en temps. I si ets molt reincident, et poden desqualificar.

Dimarts vam fer una bona etapa, vam acabar contents de la feina. Vam anar ràpids, vam apretar de valent i vam superar els nostres companys d'equip; a qui no vam veure, ni a ell ni a la pols del seu camió, va ser el rus Eduard Nikolàiev, el líder. Ahir, però, no va anar tant bé com esperàvem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes