El somni del manresà Adrià Mateo ha esdevingut tangible aquest matí, a primera hora, a les instal·lacions de l'EXTRA Arena de Trondheim. El migcampista ha començat la pretemporada com a jugador del Ranheim Fotball IL, setè classificat de l'última edició de l'Elite Serien, la màxima categoria del futbol noruec.

La trajectòria esportiva i professional d'Adrià Mateo va fer un gir inesperat la primavera del 2014, quan acabava de fer 19 anys. Aleshores, el manresà militava al juvenil A de la Damm i capitanejava l'equip dirigit per l'exjugador de l'Espanyol Cristóbal Parralo. «A l'inici d'aquella temporada els tècnics ens van informar que el club havia establert un conveni de col·laboració amb un equip de la tercera divisió noruega que ens podia facilitar fitxar-hi a final de curs», rememora Mateo.

Amb l'esclat de la primavera i la disputa de les últimes jornades de la Divisió d'Honor Juvenil, va aterrar a Barcelona el tècnic suec del Levanger Fotballklubb, Andreas Holmberg, que va transmetre una proposta al migcampista i al central Víctor Díaz. «Abans de prendre una decisió, vam viatjar a Levanger per conèixer el club i la ciutat. Jo pressentia que hi anava per quedar-m'hi i l'estada al país escandinau va ratificar la meva intuïció», relata.

La proposició del modest equip noruec incloïa «un salari decent, hostatjar-se en una residència per a estudiants i formar-se en un centre especialitzat com a pas previ per cursar estudis formals de noruec», detalla. El contracte era per dues temporades i mitja. Pel que fa al futbol de casa nostra, el manresà només va rebre propostes «d'equips de Tercera Divisió i de Primera Catalana». Així doncs, Adrià Mateo i Víctor Díaz es van convertir en els primers jugadors no escandinaus d'aquest club fundat el 1996.

Sense persianes ni finestrons

Adrià Mateo i Víctor Díaz es van establir a Levanger el juny del 2014, per jugar la segona volta del grup 2n de la Divisió 2, tal com s'anomena la tercera categoria del futbol estatal noruec. L'equip ocupava la quarta posició, a pocs punts del primer classificat. «L'anglès era l'idioma amb què ens fèiem entendre i, segons els nadius, vam arribar a Noruega quan es vivia el millor estiu en almenys dues dècades. Aquest fet va contribuir a la nostra adaptació», explicita. L'absència de persianes o finestrons el va obligar a utilitzar un antifaç per poder dormir durant les nits d'estiu, «en què el cel adquireix un to gris que deixa entreveure la llum del sol», així com a la manca de varietat de menges i a l'ensurt quotidià pels alts preus habituals al país.

Pel que fa a l'àmbit esportiu, Adrià Mateo va requerir un període d'adaptació per aconseguir la titularitat «com a extrem esquerre», però va ajudar l'equip a segellar el títol de campió i l'històric ascens a l'OBOS-Ligaen. «A Noruega el futbol és més físic i directe. Senzillament, és una altra manera d'entendre el joc. Si pots anar endavant, apropar-te a la porteria contrària, per què has de passar la pilota al costat, a un altre migcampista, o endar-rerir-la al porter?», explica el migcampista bagenc.

Entrenaments a 23 graus sota zero

La dues primeres pretemporades a Levanger van ser tot un repte, ja que «les primeres setmanes de gener ens entrenàvem amb una sensació tèrmica de 23 graus sota zero. Tot i abrigar-nos amb gorra i bufanda, els dos primers hiverns van ser molt durs. No notàvem la pilota amb els peus en colpejar-la», revela.

L'estada a Noruega no només ha reportat estabilitat professional al manresà, també li ha permès conèixer la seva parella, la saragossana Cristina Mencía, una estudiant d'Erasmus. Tot i la dificultat de consolidar una relació a distància, almenys en alguns períodes, Adrià Mateo sentencia que «la Cristina ha estat el meu gran suport a Levanger, amb el president del club i Cèlia Ferragut, una noia de Calella casada amb un noruec». El primer curs a l'OBOS-Ligaen, el Levanger va arribar a les últimes jornades amb la necessitat de sumar quatre triomfs per segellar la permanència, però liderat per Adrià Mateo va assolir la salvació.

L'any 2016, amb un nou tècnic a la banqueta i Andreas Holmberg com a director esportiu, el Levanger va ser vuitè, classificació que va millorar en una posició el 2017. El manresà no va poder acomiadar-se de l'equip, el novembre passat, certificant una nova permanència. Les baixes en defensa i el nou sistema de joc implantat per Roger Naustan van conduir l'equip al descens, però la progressió d'Adrià Mateo ha propiciat el seu fitxatge pel Ranheim Fotball, el segon equip de Trondheim, rere el Rosenborg BK. Als 23 anys, el club ha de ser el seu trampolí fins a un dels gran equips escandinaus. «Tenia ofertes més bones econòmicament com les del Jerv i el Kongsvinger, però he escollit la del Ranheim per la visibilitat que em pot donar. L'estada a Trohdheim m'ha de catapultar a uns dels grans de Suècia o Noruega, o retornar a l'Estat com a professional», conclou. No en va, la capital de Trondelag i Stavanger són les seves ciutats preferides, alhora que recomana visitar la imponent formació rocosa anomenada Preikestolen, i el Parc de les Estàtues d'Oslo. Ha degustat cérvol i ant però prefereix «el boníssim» salmó fumat i el brown cheese o geitost, «que ofereix un sabor endolcit. El formatge marró està reelaborat amb sobres de la preparació d'altres varietats de formatge més usuals». Després d'una llarga pretemporada i de les primeres eliminatòres de Copa, el 31 de març, Adrià Mateo assaborirà, per primera vegada, l'Elite Serien, a l'EXTRA Arena de Trondheim, contra el Tromso IL.