Des de Manlleu, Gerard Farrés té tres seguidores incondicionals que viuen des de la distància les peripècies del pilot de buguis a l'altra banda de l'oceà, al Perú, on es disputa el Dakar 2019. Són la seva esposa, Anna Garcia, i les filles de la parella, la Jana (de 9 anys) i la Laia (6). Hi parlen gairebé cada dia i, com explica l'Anna, «moltes vegades per videotrucades, que el fan molt proper. Les nenes, quan ha de marxar són punyeteres, es queixen («una altra vegada vas al Dakar!), però després, quan surt a la tele, estan molt contentes». En la competició de buguis, l'Anna nota que el seu home està «molt optimista i tranquil, gaudeix a fons del dia a dia del ral·li. Sap que hi ha bones possibilitats de ser al davant, fins i tot de guanyar, però també hi ha molts factors que hi juguen, i en un mal moment se'n pot anar tot en orris».

La geografia vital de Farrés està repartida entre el Bages i Osona. Va néixer el 1979 a Manresa, però la infantesa la va passar a Olost de Lluçanès, d'on és el seu pare. Més tard, quan els seus progenitors es van separar, va anar a Oló, poble de la seva mare, qui després es va desplaçar a Manresa, on Gerard ha viscut uns quants anys. Poc abans de casar-se amb l'Anna, el 2006, la parella es va desplaçar a Manlleu, d'on és ella i on creixen les nenes, la Jana i la Laia.

Farretti, com el coneixen el seu grup d'incondicionals, ha passat de les motos, categoria en la qual va pujar al tercer lloc del podi el 2017, a la categoria de buguis. L'Anna confessa que ho agraeix, que ara pateix menys: «Sí, i tant! Va més acompanyat, al costat hi té el copilot, Dani Oliveras, i van més protegits que a la moto, amb el perill en el segon cas que caigui, que rebi un cop i que es faci molt mal». També la preparació de cara al Dakar ha canviat per a aquesta ocasió: «La gran diferència que hi ha són les hores d'entrenament que s'havia de passar damunt de la moto per agafar automatismes; amb el cotxe, amb el bugui, no hi ha d'estar tant de temps. Físicament s'ha preparat al màxim».

De l'evolució psicològica que ha tingut Farrés per tal d'afrontar i disputar el Dakar, Anna Garcia diu que «en els primers anys estava més tens i capficat. Però ja a l'equip Hemoinsa, corrent en motos, se'l va veure més segur i ja parlàvem més sovint després de les etapes». L'Anna, que coneix el Gerard des de fa més de vint anys, espera que l'última setmana de la cursa «vagi en la mateixa línia d'aquests primers dies i que ell en pugui continuar gaudint».

Daniel Güell, germà de la Rosa, mare de Farrés, és oncle del pilot i en els darrers anys ha seguit amb molta atenció la seva carrera i, en particular, les participacions que ha tingut al Dakar. «En aquesta edició amb bugui s'ho passa molt bé, tot i el neguit de la competició, s'ho està passant bé». Després de les diferents lesions en els darrers anys, amb una operació inclosa de genoll, va decidir fer el pas als buguis: «Ha encertat amb l'equip, s'hi troba molt a gust. Físicament, per a ell córrer en moto era molt exigent, a més a més del risc que tens sempre». Daniel Güell també considera que Farrés participa al Dakar sense tanta pressió: «Abans, a la tele, estava seriós, i ara està més relaxat, somriu».