El primer quart es va caracteritzar per les imprecisions i el nerviosisme que van exhibir ambdós equips. Però els bagencs van temperar el neguit abans i van adquirir un notable marge de set punts en esgotar-se els deus minuts inicials. L'equilibri va predominar en un segon quart en què el joc del Cornellà i del Manresa va tenir criteri, però sense excel·lir.

A l'inici del segon període, els de Jordi Serra van oferir el millor bàsquet de la tarda, amb una defensa notable i una lectura excel·lent a l'hora d'atacar els diferents sistemes defensius plantejats pels del Baix Llobregat.

Els dinou punts d'avantage assolits (34 a 53) semblaven definitius, però els manresans van caure en el parany dels cornellanencs de dotar el partit d'un ritme frenètic on l'ordre i el bàsquet elaborat van cedir el protagonisme a un joc elèctric, mancat d'ordre i sistemes. La sorpresa inicial dels bagencs, que s'havien relaxat, va donar pas a la inquietud per cedir un triomf que semblava encarrilat.