La cara i la creu del Dakar solen anar agafats de la mà. Si en la jornada anterior Gerard Farrés signava una espectacular etapa i es posava al capdavant de la classificació, en la setena etapa li ha tocat patir en les dunes. Després d'un començament de jornada molt regular on els seus rivals no van estar exempts de problemes, Farrés i Oliveras s'embussaven en una duna just abans d'arribar al waypoint cinc de la especial, aproximadament al quilòmetre 170 del dia. La sorra, increïblement tova, literalment els va engolir i els va resultar materialment impossible treure el seu Can-Am d'allà. Després d'una dura batalla de més de 2 hores palejant sorra van rebre l'ajuda de l'Iveco de Villagra però no van aconseguir sortir al trencar les eslingues. A l'estona va arribar la seva salvadora Cristina Gutiérrez per ajudar-los finalment a escapar, l'equip els agraeix efusivament la seva ajuda per treure'ls d'aquesta difícil situació.

El recorregut consistia en un bucle amb sortida i arribada a Sant Joan de Marcona, amb un sector inicial de terreny destrossat que repetia traçat amb el de les primeres etapes, per després passar a una zona fora pista i acabar amb les temudes dunes trampa que cada dia els fan la vida impossible a tots els pilots, autèntiques mols de sorra quilomètriques gairebé impossibles de superar.

La cursa arrencava amb la sorpresa de l'accident del rus Kariakin, un dels rivals més directes de Gerard que estava situat fins al moment en segona posició de la general. També Varela arribava amb problemes al WP2, tot i que recuperava a partir de la meitat de l'especial. Gerard, per la seva banda, mantenia el ritme constant marca de la casa i els va portar com un rellotge fins que van patir l'enganxada. A partir d'aquí van arrencar amb un ritme frenètic fins a la meta entrant en 10a posició per situar-quarts a la general a aproximadament una hora del cap de carrera.

Una jornada difícil però tres dies per davant per intentar aixecar l'inrevés, esperit lluitador i ganes no li falta a la tripulació catalana i, més que mai, cada dia compta en aquest Dakar.

Gerard relatava així la seva aventura sense perdre el seu habitual bon humor: "Hauríem d'estar molt cabrejats però no és així. L'etapa ens anava increïble, el feeling amb el Dani i el Can-Am cada vegada és millor i anàvem molt bé i en una duna hem bolcat. No sé com ho hem fet però entre el Dani i jo hem donat la volta al cotxe en 10 minuts, però després no vam poder sortir sols del forat, era una mena de volcà com el Loeb al seu dia. Després de barallar-nos dues hores ens ha tret Cristina Gutiérrez, i l'hi agraïm de cor. Les carreres són així, cal aprendre i encara estem en lluita, som quarts i prop del pòdi. Queda molta carrera, ¡lluitarem! ".

Dani Oliveras dóna el seu punt de vista: "Avui no ha estat el nostre dia. Anàvem molt bé, però al quilòmetre 170 darrere d'una duna hi havia un forat i hem bolcat de costat. Hem cavat a la sorra i entre Farreti i jo hem aconseguit donar-li la volta. Quan hem volgut sortir ha començat a patinar la corretja per la temperatura i ens hem anat enfonsant, la sorra estava blandísima. Hem estat dues hores amb la pala i impossible, a l'estar en el vessant la sorra queia i tornava a enterrar el cotxe. També ha aturat un camió Iveco de Villagra però es trencava l'eslinga i va haver de marxar. Finalment ha arribat Cristina Gutiérrez i s'ha aturat, ens ha remolcat i hem pogut sortir. L'hi agraïm moltíssim a ella i al Pau, gràcies a ells hem sortit de les dunes. Després hem rodat molt bé fins al final, amb el cotxe intacte. Ara toca lluitar els tres dies que queden ".