17 de gener de 2019
17.01.2019

El pacte

16.01.2019 | 23:49

Moi Torrallardona

Dimarts era molt important classificar-se bé, ja que ahir es feia la Super Ica. Quan en una etapa del Dakar es posa el «súper» al davant vol dir dues coses: que l'etapa será difícil, llarga i dura, però també que la sortida es fa per a les millors 10 motos, 10 cotxes i 5 camions del dia anterior. Aquests vehicles van sortir abans que tothom, cada tres minuts, per l'ordre del temps de dimarts. Quan tots van sortir, al cap d'una bona estona, ho va fer la resta de participants, començant per les motos. En la nostra categoria, els tres Iveco eren entre els cinc millors. Els altres dos eren Nikolàiev (el nostre rival) i el bielorús Viazovich. Nikolàiev estava incòmode per una etapa difícil sense cap company que el protegís. Sotnikov sortia dues hores després d'ell a causa de la seva mala clasificació del dia anterior. Això ens deixava en una posició de força que mai no havíem tingut. Més aviat sempre eren ells els que havien abusat de la seva força, el líder sempre anava protegit pel company d'equip. Si punxen, s'ajuden; si es queden encallats, tibada, i no perden minuts. Aquesta vegada era diferent. Nosaltres volíem atacar i teníem dos companys més sortint uns quants minuts més tard. Faltava lligar només una cosa: el bielorús. Ell volia guanyar l'etapa i tampoc no tenia companys a prop. Viazovich és un pilot ràpid i valent . Ja ha bolcat dues vegades aquest Dakar i arrisca molt, però no és boig. Va venir a veure'ns i va demanar si algun dels dos Iveco que sortien també en la Super Ica el podrien ajudar en cas de problemes. Vam reacionar ràpid: «T'ajudarem, però si nosaltres tenim una dificultat tu també ho faràs». I la condició més important seria que no ajudés Nikolàiev. Va dir que sí, crec no només per que ell quedava cobert, sinó també per l'oportunitat de posar els russos contra les cordes, encara que només sigui un dia. Així vam quedar. Viazovich sortia tres minuts després.

Vam sortir prement l'accelerador i arriscant. Era un dia per provar-ho. Difícil, moltes dunes i et pots perdre. Durant la primera part, molt ràpida, vam anar molt bé i Nikolàiev es va enganxar a les dunes. Va perdre molt temps. Ho vam saber a la neutralització. Sortíem encara més animats i decidits. Quan vam arrencar per fer la difícil segona part vam veure com arribava Viazovich. Es trobava rere nostre, li havíem tret uns minuts. Tot bé. A la neutralització també vaig parlar amb Carlos Sainz i el seu copilot, Lucas Cruz, a qui no li estava sortint el dia gaire rodó per problemes elèctrics. Van sortir davant nostre i els vam avançar de seguida, tot just després d'arrencar.

El Gerard estava fi. Vam posar una mica més de ritme i vam sobrepassar les dunes d'Ica amb velocitat. Ens quedava un control de pas a les dunes i girar en una que no tenia dificultat, i ens hi vam enganxar. La sorra va tocar el xassís i va tapar els eixos. Enganxada grossa. Pala, mans i planxes. Calor i desesperació. El Gerard es desanimava, i vam sentir un motor de camió. Era Viazovich. Vam aixecar els braços. Ens va veure i no va dubtar. Es va col·locar davant nostre disposat a ajudar-nos. Vam posar la corda, vam enganxar-la, un cop de gas al motor Caterpillar de 1.000 cavalls del Maz i ens va treure de l'enganxifosa sorra. Vam deslligar la corda i va marxar. Ens van caure molts minuts però n'haguessin pogut ser més si se n'hagués aprofitat. L'endemà, nova etapa amb dificultat, gairebé l'última oportunitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

Una oportunitat per a tots

Saps per què LaLiga Santander és una de les competicions de futbol més equilibrades d'Europa?