18 de gener de 2019
18.01.2019
Regió7

Un baluard anoienc per a l'Igualada HC

Roger Bars, subcampió del món sub-20 i d'Europa sub-17, s'aferma com un jugador fonamental per als arlequinats a l'OK Lliga

18.01.2019 | 00:05
Imatge del jugador.

«El tècnic m'havia convocat per jugar un partit ajornat a Caldes. No m'esperava debutar amb el primer equip. Quan em va requerir per sortir a la pista, no podia treure'm la dessuadora, entre el fred i els nervis. Perdíem i un company s'havia lesionat. Vam remuntar el partit i vaig servir una assistència de gol a Ton Baliu».

Roger Bars va irrompre a l'OK Lliga un gèlid dimarts de novembre del 2015 com una de les promeses en ferm del planter igualadí. Tres anys i escaig després, als 20 anys, el vilanoví s'ha refermat com una peça bàsica per al tècnic Ferran López, mentre completa la seva forja com a futur pal de paller de l'equip anoienc al costat del seu gran referent, Ton Baliu. «Abans de la seva marxa al Porto, no vaig poder gaudir gaire del seu mestratge. Fer-ho ara és una oportunitat per aprendre que no vull desaprofitar», sentencia. Roger Bars i Tety Vives són els primers anoiencs que s'estableixen al primer equip arlequinat després del gran capità.


De la porteria a fer el gol decisiu

El petit de la nissaga Bars Català va començar a patinar al pati de les Escolàpies d'Igualada, amb només dos anys. El pare havia jugat a futbol al Jorba, i en Pau, el germà gran, encara ara milita al Ribera d'Ondara, de Quarta Catalana. Però en Roger va optar per seguir els passos d'en Miquel, el mitjà. «Em vaig decantar per l'hoquei veient com feia de porter als equips base de l'Igualada», asse-nyala. Roger Bars va reclamar defensar la porteria arlequinada el curs de la seva estrena com a jugador federat, però de seguida va constatar «que m'hi avorria».

Ja com a puntal defensiu de l'equip, el de Vilanova del Camí va conquerir el seu primer títol als 11 anys: el campionat de Catalunya benjamí. «La fase final es va jugar a les Comes. Quan faltaven menys de dos minuts per a la conclusió, empatàvem a u amb el Reus i es va xiular un penal a favor nostre. Abans de transformar-lo tenia la sensació que el pavelló estava ple a vessar i que no hi havia res més al món, només aquell penal decisiu», rememora Roger Bars. Va ser el primer títol d'una generació que «només ha pogut viure els grans èxits del club a través de gravacions o d'imatges allotjades a la xarxa», explicita.


Salt qualitatiu

La temporada 2015-16 la trajectòria esportiva de Roger Bars va rebre l'impuls definitiu. Després de l'estrena a l'OK Lliga, «Ferran López em va incloure a la convocatòria de tots els partits del primer equip fins a final de curs», emfatitza el vilanoví. Uns mesos després, a la Corunya, Roger Bars va tornar a fer el gol de la victòria a la final del campionat d'Espanya juvenil. «No érem el millor equip, però no hi havia un altre grup tan unit com el nostre». «Érem una pinya!», exclama Roger Bars, abans d'atorgar «el 80% del mèrit d'aquell títol a Francesc Fernández, el millor tècnic del planter del club» i de rememorar «l'emoció de poder dedicar el campionat a Xavi Prat, el pare d'Oriol Prat, a qui feia poc havíem perdut». La tercera posició a l'Europeu sub-20 de Suïssa va culminar un curs per emmarcar.


No batejar els objectius

Enguany, el retorn de Ton Baliu ha generat expectatives a la capital de l'Anoia, que un inici de lliga amb sis triomfs en vuit jornades va refermar. Després de les derrotes encaixades davant el Reus, el Liceo i el Barça, els arlequinats no han tornat a vèncer. Tot i això, Roger Bars considera que «si juguem com sabem, tornarem a guanyar. A la lliga, l'equip no ha de posar-se ni límits ni objectius», raona. «Aquest grup pot fer alguna cosa gran, ja sigui a l'OK Lliga, a la Copa del Rei o a l'antiga Copa de la CERS, però és fonamental no posar nom a aquest propòsit i deixar que les competicions el defineixin». Tot i això, revela que els membres de l'equip, a la World Skate Europe Cup «la qualifiquem amb un adjectiu: il·lusió».

Roger Bars finalitzarà el vincle contractual amb l'Igualada HC el juny del 2020, als 21 anys. «M'agradaria poder gaudir de l'hoquei com a professional i jugar al més alt nivell, però si no sorgeix una proposta engrescadora, també em complauria fer tota la meva carrera esportiva a l'Igualada». «Ajudar el club a posar-se al nivell competitiu del Reus o del Liceo seria l'escenari ideal», rebla.

Ara, aquest vilanoví que es defineix «com un jugador sòlid en defensa i amb bona visió del joc ofensiu», i que prioritza «ajudar l'equip i assistir» al lluïment personal, se centra a segellar l'eliminació, demà, del Diessbach suís a la World Skate Europe Cup, així com a adquirir «instint assassí per ser un golejador més efectiu», mentre cursa 1r de psicologia a la Universitat de Barcelona (UB) i gaudeix de la família i dels amics, «la meva altra passió». Sense oblidar el compromís, els dijous, amb els jugadors d'hoquei adaptat de l'escola Àurea per a discapacitats intel·lectuals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.