Àlex Haro explicava fa tres anys a aquest diari, just abans d'iniciar la seva primera aventura al costat de Nani Roma a l'equip Mini, que el conjunt alemany els havia organitzat una estada amb tots els pilots i copilots per tal d'esperonar la relació. Segons Haro, havia funcionat i Roma i ell, que treballaven junts per primera temporada, ara eren «com una parella». Durant les quatre darreres temporades, tant en Mini com en Toyota, escuderia de la qual també van formar part, han demostrat que, més que de parella, la seva relació és com de família. Ara fa un any, tots dos arribaven després d'haver abandonat la cursa. La culpa la va tenir un accident espectacular quan faltaven pocs metres per acabar l'especial. Roma va quedar inconscient i Haro se les va empescar per tornar a posar el seu company al volant i per arribar a la línia de meta. Tot i l'esforç, les ferides del pilot de Folgueroles van provocar que s'hagués de retirar l'endemà.

Aquest cop ha estat gairebé al revés. Àlex Haro es va donar un cop i es va fissurar dues costelles que el van deixar adolorit de cara a les darreres jornades de competició. Roma va explicar que era increïble com havia pogut aguantar, però l'anoienc ho va fer, va guiar el seu company i tots dos van arribar en segona posició, en la millor posició de tots els Mini i només superats pel Toyota del qatarià Nasser al Attiyah.

Haro, copilot amb una llarga trajectòria en els ral·lis, dels quals va arribar a ser campió del món de vehicles de producció, va deixar-se vèncer pel cuquet del Dakar a través de l'an-dorrà Albert Llovera. L'estrena va ser dura, ja que les condicions físiques de Llovera, que és paraplègic, van provocar que l'odenenc s'hagués de multiplicar per fer arribar el vehicle Abarth a la meta. El seu esforç no va passar inadvertit i Mini el va fitxar per formar parella amb un guanyador del Dakar, Nani Roma, que dos anys abans havia vençut al costat d'un dels copilots més valorats del Dakar, el francès Michel Perin.

Amb la parella ja consolidada, Roma i Haro han fet un Dakar solvent amb el vehicle de tracció a les quatre rodes, segurament no tan ràpid com els seus companys Sainz o Peterhansel, però que s'ha mostrat més fiable. No han guanyat cap etapa, però tampoc no han tingut cap dia horrible. La regularitat, la resistència i la constància de tots dos els ha donat el tuareg de segons classificats. El 2020 caldrà veure si troben el graó més alt.