Només una vegada, en totes les 45 temporades del Bàsquet Manresa en la màxima categoria, l'equip havia executat una millor arrencada com a visitant. Si ara la dada és espectacular, amb el total de 7 victòries en 10 partits jugats fins ara a fora, per trobar un antecedent superior (i que és l'únic) cal anar força enrere. Fins fa 25 anys, quan el TDK Manresa del curs 1993/94 firmava un 8 de 10 després de vèncer, el dia 22 de gener del 1994, a Múrcia d'un sol punt (77-78). Com a curiositat, la temporada en la qual es va acabar guanyant el títol ACB, en aquest moment el balanç del Manresa com a visitant era de 4-6.

El Baxi, quan tot just acaba de començar la segona volta de la lliga i ha quedat pels pèls fora de la Copa del Rei, és l'equip que acumula més victòries fora de casa, amb 7 en 10 partits. El Barça en té 6 en 8 de disputats lluny del Palau Blaugrana i el Baskonia té un 6 de 9. Pel que fa al Madrid, en 8 partits de visitant ha tingut 5 triomfs i 3 derrotes encaixades.

A mitja lliga, les 7 victòries que ha esgarrapat el Baxi Manresa en els desplaçaments ja són el vuitè millor registre absolut de les seves 45 temporades a l'elit. Comptant només lliga regular, sense sumar els play-off, el rècord de triomfs a fora a la fi de la competició són les 10 assolides en els cursos 93/94 i 95/96. En la temporada del títol, la 97/98, se'n van sumar, 9 igual que en la 92/93. Tres vegades van ser 8 les victòries, en les temporades 91/92, 94/95 i 2003/04, amb Ricard Casas a la banqueta, quan en la mateixa jornada 18 en què ens trobem s'havia guanyat en 6 de les 10 pistes visitades.

L'any del play-off de correcció

El millor inici del Manresa com a visitant, el de la temporada 93/94, té una curiosa història i un desenllaç digne d'explicar amb Joan Peñarroya, l'actual tècnic, de protagonista, aleshores vestit de jugador. Hi havia 20 equips però la lliga regular tenia 28 jornades. Com era possible? Els equips que, com el TDK, havien quedat per sota dels 10 primers l'any abans jugaven dos cops amb els 9 clubs que estaven en idèntica situació (18 partits) i un davant dels 10 millors del curs anterior (10 partits).

Pedro Martínez tenia un bloc amb sis homes que jugaven molts minuts (Creus, Peñarroya, Roger Esteller, Ivo Nakic, Granger Hall, Singleton) més tres jugadors que entraven menys (Jordi Singla, Alarcón, Freixanet). Al final de les 28 jornades, el TDK va ser tercer (19-9), només darrere del Madrid (24-4) i el Barça (21-7). Aleshores el que entrava en acció era el que va ser batejat com el factor o també play-off de correcció. Si algun equip, com el TDK, es colava entre els 8 primers venint de la part baixa de la lliga, era obligat a disputar una eliminatòria prèvia davant un dels clubs de davant a la lliga anterior, la 92/93. Al Manresa li va tocar aparellar-se amb l'Unicaja i va perdre. Va passar, d'una forma automàtica, de tercer a novè.

Després d'aquest ajustament de classificació tan particular ja començaven els play-off, que, en aquella època, s'iniciaven amb la ronda de vuitens de final. Ves per on, el TDK (com a novè) es va tornar a veure amb l'Unicaja, que havia saltat del dotzè al vuitè lloc. Qui guanyava dos partits era el que es classificava. El 7 d'abril del 1994, el TDK es va imposar per un marcador de 58-60 a Ciudad Jardín i amb una última cistella anotada pel seu capità Peñarroya. Només tres dies després, triomf definitiu (66-65) al Nou Congost amb Peñarroya clavant el triple de la victòria. El TDK després no va poder superar el Madrid de Sabonis (2-1) però va entrar a la Korac.