Només al final de temporada es podrà saber si el Manresa va guanyar un punt a la Bòbila o se'n va deixar dos. No obstant, malgrat la diferència de punts entre un equip i l'altre que hi ha a la classificació, que podia preveure un partit plàcid per als manresans, sobre el terreny de joc aquesta diferència no es va veure per enlloc. Alternatives en atac, arribades constants a les dues àrees, repartiment d'ocasions, un gol de cada equip... Robert va avançar els locals ja passada la mitja hora de joc i Noah, en estat de gràcia, va fer augmentar el seu compte golejador amb un gol a la represa que va servir al seu equip per sumar un punt.
Després del típic tempteig inicial entre els dos equips, el Manresa va començar a guanyar metres i va estar a un pel de canviar el signe del partit al minut 8. Pilotada llarga cap a Noah, que va guanyar l'esquena de la defensa blaugrana, cessió cap a Biel Rodríguez, i aquest a Sergi Soler. Amb tota la banqueta manresana dempeus a punt de celebrar el que semblava inevitable, va aparèixer la figura d'un Albert Sancho que va obrar un miracle amb una intervenció esplèndida que, a més, va rubricar amb una segona aturada després que el refús el rematés amb el cap Noah a boca de gol.
Després d'uns minuts en els quals el Manresa encara va dominar la situació, el Gavà va començar a créixer. Sobretot per la banda esquerra del seu atac. Una bona centrada d'Adri Pérez que remataria Robert d'un xut creuat i molt ajustat a la soca del pal va ser el primer avís dels deixebles de José Manuel Serrano (min 14).
Arriba el primer gol
El Gavà ja havia donat la volta al mitjó i va jugar molts minuts duent la iniciativa davant un Manresa que, tot i mantenir a ratlla el rival, patia més de l'habitual en defensa. Enmig del domini local es va produir un contracop manresà entre Noah i Biel Rodríguez, el qual va aprofitar l'assistència del seu company per encarar tot sol la porteria d'Albert Sancho, però quan va entrar a l'àrea, amb tot de cara, es va deixar la pilota enrere. Qui no va desaprofitar la seva millor ocasió de gol va ser l'equip gavanès, que va culminar els seus millors minuts amb el que significaria l'1-0. Jugada personal de Joan Vázquez pel carril esquer-re, cursa per la línia de fons i passada de la mort cap a l'arribada de Robert, que va afusellar la porteria de Pol Busquets amb una gardela potent i ajustada a la soca del pal (min 33). Fins al final de la primera part, treva entre els dos equips.
El Manresa tenia el cap més posat en el descans, per reorganitzar-se, i el Gavà no tenia pressa per perdre el tresor que guardava entre les mans amb el seu avantatge davant el líder.
A la represa, el Manresa va tornar a agafar el comandament de la situació. La medicina que va receptar el tècnic Andreu Peralta als seus deixebles va fer sorgir l'efecte desitjat. Sis minuts després que rodés la pilota es va produir una jugada que semblava un copiar i enganxar del que va significar l'1 a 0. Al minut 51, incursió de Romano pel carril esquerre de l'atac blanc-i-vermell, passada cap a Noah, a l'alçada del punt de penal, i xut creuat i ajustat al pal del pitxitxi manresà (i del grup). Però el Manresa en volia més. La medicina de la mitja part encara mantenia els seus efectes i un parell de minuts més tard la situació va estar a punt de donar un tomb total. Noah, pel carril del mig, va cedir la pilota cap a Joel Priego, el qual va encarar tot sol la porteria local, però l'arribada providencial d'Adri Pérez, ja dins l'àrea petita, va permetre arrabassar-li la pilota, que va rebotar a les cames del migcampista blanc-i-vermell i va sortir per sobre del travesser. Sens dubte, per estirar-se els cabells!
El Gavà es desperta
El Gavà es va despertar del seu mal inici de la segona part i el partit es va començar a igualar, amb anades i vingudes d'una banda a l'altra del camp, encara que van passar molts minuts perquè arribés una ocasió amb cara i ulls. Al minut 68, jugada de tiralínies del Gavà, que va veure com el porter que va defensar la seva porteria la passada temporada, Pol Busquets, va deixar en no-res la millor jugada blaugrana del partit. L'acció va néixer al mig del camp i la pilota va amar passant d'un peu a l'altre fins arribar a la línia de fons. Des d'allà, passada de la mort cap a l'arribada d'un Joan Vázquez que va veure com el porter del Manresa, amb el peu, enviava a córner una pilota que olorava la xarxa.
Adri Moreno va sacar de córner, i la pilota es va estavellar a la part superior del travesser i va sortir a fora (min 69). Ara era l'afició local qui s'estirava els cabells! Un córner a la dreta de l'atac manresà, amb un refús defensiu que va caure a peus de Solernou al balcó de l'àrea, el va convertir en un obús que va atrapar amb molt encert i seguretat el porter Sancho (min 83), en la que va ser la darrera ocasió d'un partit que va acabar en un just repartiment de punts, més enllà que cada equip, tenint en compte les escasses però clares ocasions de gol desaprofitades, pot fer qualsevol hipòtesis del que hauria pogut passar.
